Traductor

dimecres, 29 de gener de 2014

Vacacions. Elecció per nivell? No! Prior Tempore!

Advertits del contingut d’un comunicat sindical d’UGT referent a les vacacions, on diuen que “El turno de elección de vacaciones es por nivel, y a igualdad de nivel, por antigüedad” (el Conveni Col·lectiu NO diu això), la postura d’UOB és la de sempre, històricament defensada durant molt d’anys. L’elecció PER ANTIGUITAT no s’ha de supeditar al nivell, sinó que és per major antiguitat dins de cada nivell. El criteri “nivell retributiu” NO PREVALEIX per damunt el criteri “antiguitat”. Això, a banda de les persones amb fills en edat escolar que, si bé no tenen dret de preferència (no passen davant ningú), quan els pertoca escollir, si no hi ha disponibilitat d'èpoques de vacacions escolars poden reclamar el dret.

Així mateix sorprèn que UGT renunciï al dia de lliure disposició provinent de Sa Nostra. L’acord d’homologació és taxatiu: “El régimen de permisos, con aplicación supletoria del Convenio y legislación ordinaria, será objeto de negociación específica en el ámbito del Plan de Igualdad, y más específicamente dentro de las medidas de conciliación de la vida laboral y familiar. Mientras tanto todos los permisos recogidos en las cajas de origen se mantendrán hasta su nueva regulación.” En conseqüència, el dia de lliure disposició de Sa Nostra ha de seguir vigent.
                                              
UNIÓ OBRERA BALEAR

* * *

Advertidos del contenido de un comunicado sindical de UGT referente a las vacaciones, donde dicen que “El turno de elección de vacaciones es por nivel, y a igualdad de nivel, por antigüedad (el Convenio Colectivo NO dice esto), la postura de UOB es la de siempre, históricamente defendida durante muchos años. La elección POR ANTIGÜEDAD no tiene que supeditarse al nivel, sino que es por mayor antigüedad dentro de cada nivel. El criterio “nivel retributivo” NO PREVALECE por encima del criterio “antigüedad”. Esto, aparte de las personas con hijos en edad escolar que, si bien no tienen derecho de preferencia (no pasan ante nadie), cuando les corresponda escoger, si no hay disponibilidad de épocas de vacaciones escolares pueden reclamar el derecho.

Asimismo sorprende que UGT renuncie al día de libre disposición provinente de Sa Nostra. El acuerdo de homologación es taxativo: “El régimen de permisos, con aplicación supletoria del Convenio y legislación ordinaria, será objeto de negociación específica en el ámbito del Plan de Igualdad, y más específicamente dentro de las medidas de conciliación de la vida laboral y familiar. Mientras tanto todos los permisos recogidos en las cajas de origen se mantendrán hasta su nueva regulación.” En consecuencia, el “día de libre disposición Sa Nostra” debe seguir vigente.


UNIÓ OBRERA BALEAR

divendres, 24 de gener de 2014

SEGUEIX LA MALA GESTIÓ DIRECTIVA

Circ. 003/2014

LA MALA GESTIÓ DE LES ALARMES
La setmana passada vàrem enviar cartes (de les quals ja vàrem informar l'afiliació) a la Direcció de Relacions Laborals i al responsable de Prevenció de Riscos Laborals interessant-nos sobre les cridades a mitjanit des de l'empresa Summa a responsables d'oficina perquè vagin a veure què passa quan bota l'alarma. Hem rebut resposta de Manuel Náñez, sembla que unificant en una de sola la resposta, de la que reproduïm la part expositiva:

Volen evitar haver de tractar el tema com un risc laboral? No volen fer la necessària prevenció? També fa l’anguila a la nostra pregunta directa sobre si aquestes “matines” formen part de les obligacions laborals. No serà que no n’hi ha cap, d’obligació? Examinat el seu argument que no hi ha res que impedeixi aquesta operativa, nosaltres hem de contraargumentar que, com que no hi ha res que ho preceptui, aleshores no hi ha cap obligació d’acudir!
La nostra postura és molt clara. Que es retorni a la situació anterior! Ha de ser una empresa de seguretat la que atengui les alarmes i vigilants armats els qui es facin presents per revisar l'alarma in situ. Per què es va suprimir aquest servei? Què costarà implantar-ho de nou i complir la nova normativa de Seguritat Privada? Donarà algú explicacions?
LES MENTIDES TENEN LES CAMES CURTES!
Des de BMN Seguros s’han emès uns correus sobre el tema de SANITAS on es diu que “En función del acuerdo alcanzado de homologación de condiciones laborales el pasado día 17 de Diciembre ponemos en su conocimiento que con efecto 01.01.2014 ha dejado de considerarse como retribución flexible las primas de salud de la aseguradora SANITAS.

Doncs, hem de dir que l’acord d’homologació no diu res d’això! Diu exactament “Incorporación de la oferta de productos y servicios a través de la retribución flexible, en los términos previstos en el Convenio Colectivo.” De fet, abans de la segona reunió d’externalizació es va fer una prèvia en la que el representant d’UOB va demanar pel tema de SANITAS. L’empresa va anunciar que començaria “des de zero” (això vol dir desballestar tot el que existia) perquè li suposava “molta feina administrativa”. CCOO i UGT no varen piular, donant per bona la pretensió patronal.
(...)

dijous, 16 de gener de 2014

MENDOZA, “EL NIÑO DE LOS ERES”

Circ. 002/2014
Després d’anys d’ignorar i menystenir el Consell d’Administració de Sa Nostra (rebutjant un representant, elegit democràticament per aquest òrgan, per formar part del Consell d’Administració de BMN i passant olímpicament d’acudir personalment a donar cap tipus d’explicació), Egea ha enviat Luis Mendoza a acabar de liquidar l’Obra Social. Això passarà en una reunió del Consell d’Administració de Sa Nostra a celebrar... en bon dia de Sant Antoni! Se segueix constatant quin és el tracte que BMN té reservat a aquesta territorial. Se celebren Consells a Granada el dia del Corpus? I a Múrcia en plena Setmana Santa? Sembla que Mendoza comença la seva nova etapa laboral com a Sotsdirector General amb el mateix tarannà que va acabar la de Director de Recursos Humans: passant per damunt el que calgui per aconseguir rèdits personals. Va seu, però el que és delirant és el paper que els sindicats han jugat en la història laboral de BMN. Els qui haurien d’exercir la funció de fiscalització i control de la Direcció resulta que, sota l’ascendent del mateix Mendoza, acaben signant el pitjor ERO del sistema financer espanyol, amb diferència. A més de l’ascens, el reconeixement del cos directiu es va fer palès en una reunió de la plana major de BMN, on Mendoza va ser rebut, gràcies a l’èxit aconseguit amb l’ERO, a crits de “torero, torero”! Quina barra! L’ERO havia assolit tots els objectius patronals. Però, i els socials? Qui se’n recorda del “No a los despidos en BMN”? Els empleats som els bous! Arribarem a saber les contraprestacions que “el Niño de los Eres” va atorgar a la seva “cuadrilla” de banderillers i picadors d’UGT + CCOO + altres herbes?
(...)

dimarts, 14 de gener de 2014

Cartes Cridades Summa

Remetem còpia de les cartes enviades avui mateix a Manuel Náñez i a Juan Mas.

Tota la responsabilitat recau directament sobre la Direcció i el Consell d'Administració del banc. Quantes contingències puguin derivar-se d’aquesta funció extravagant exigida per l'empresa, contra llei i lògica, als directors dels centres laborals, seran denunciades per la via pertinent.

Salut, coratge i resistència!,

UNIÓ OBRERA BALEAR

Remitimos copia de las cartas enviadas hoy a Manuel Nañez y a Juan Mas.

Toda la responsabilidad recae directamente sobre la Dirección y el Consejo de Administración del banco. Cuántas contingencias puedan derivarse de esta función extravagante exigida por la empresa, contra ley y lógica, a los directores de los centros laborales, serán denunciadas por la vía pertinente.

¡Salud, coraje y resistencia!,
UNIÓN OBRERA BALEAR


dijous, 9 de gener de 2014

MIAMI | LA SETMANA GRAN

Circ. 001/2014
Reproduïm un article de Rafel Borràs, coordinador de programes de la Fundació Gadeso, publicat ahir a la revista digital El Periscopi, en què es fa ressò d’un altre article opinió de Matías Vallés (Diario de Mallorca, 5 de gener). Compartim la reflexió de l’article i ens demanam públicament ­–ep!, una altra vegada– com així els autors de la caiguda de SA NOSTRA, amb Pau Dols i Fernando Alzamora com a uns dels principals responsables al capdavant, segueixen mantenint-se a la cúpula de l’entitat.

Si es confirma la imputació de la filla del rei, l’estat de la corrupció adquirirà una dimensió mai vista. No es pot menystenir que la Infanta Cristina de Borbón i Grecia forma part de la Casa Reial Espanyola. És a dir, la corrupció tòpica i típica dels anys de la bombolla especulativa financera afectaria, presumptament, a la màxima institució del Regne d’Espanya. Igual que afecta -presumptament- al partit polític que governa a Espanya i a les Illes Balears. Val a dir que és possible, no sé si provable, però no desitjable, que el dia 8 de març de 2014 sigui un dia de la Dóna Treballadora (o de la dona a seques, que això de treballadora no és propi de la postmodernitat neoliberal) amb absoluta normalitat i la tal Cristina de Borbón i Grecia no tingui el treball de presentar-se davant el Jutjat d’Instrucció 3 de Palma. Tinc per a mi que es farà tot el possible perquè l’Audiència Provincial anul·li la imputació del Jutge Castro. Ara queda demostrat  que una imputació és qualque cosa més que un tràmit judicial i que quan es produeix té efectes polítics!
La corrupció, la manca d’assumpció de responsabilitats polítiques (a qualsevol altre partit conservador europeu ja hi hauria hagut dimissions del màxim nivell per qualsevol cosa semblant al cas Gürtel o Bárcenas), i la justícia, que no és exactament igual per ha tothom (no són tots els que tenen el privilegi d’una imputació amb 227 folis. Que li demanin a, per exemple, Miquel Ensenyat  i altres imputats pel cas El Camí!), són causes importants de desafecció amb les institucions democràtiques. Són un tobogan de descrèdit de la democràcia.
El segon focus de desafecció democràtica són les polítiques aplicades per a gestionar la crisi. La injustícia en el repartiment de les càrregues i sacrificis és aclaparadora. No comentaré avui la desafecció generada envers la democràcia per alguns aspectes macroeconòmics o de dimensió sociolaboral d’aquesta iniquitat d’austeritat i retallades únicament per als no rics. Em vull referir a la desafecció que provoca l’aparençà d’omertà en relació a la que va ser la caixa d’estalvis més representativa de les Illes Balears, Sa Nostra.
És mal de creure que al Parlament de les Illes Balears no hi hagi una allau de preguntes, interpel·lacions, proposicions de no sé què, i peticions de constitució de comissions d’investigació, sobre la crisi de Sa Nostra que ja no és nostra i és del BMN. És, si més no, sospitosa la inacció política davant alguns reportatges periodístics que s’han publicat o comentaris com aquest: “Por fortuna, miles de personas me sacan del letargo del Govern a corazón parado, al interpelarme sobre el escándalo estadounidense de Sa Nostra que usted leyó primero en esta sección. Recapitulando, los directivos de la entidad llevaron a cabo una descacharrante operación inmobiliaria en la que perdieron millones de euros, a cambio de unos terrenos en Miami que nadie acierta a definir. El Banco de España utiliza este fiasco como ejemplo del desastre de las cajas. Los directivos de la institución extinta sostienen que no entendieron el contrato redactado en inglés, confundiendo compra con opción de compra. Y como lo que puede ocurrir en cualquier momento, puede ocurrir hoy, avanzamos que la lenta maquinaria judicial ha empezado a rodar, porque el FROB insiste en que los actuales gestores pueden ser culpados de desmanes heredados. El futuro de Sa Nostra se juega en la Florida, qué gran colofón para la efemérides juniperiana” (Matias Vallés a Diario de Mallorca de diumenge passat). Amb una oposició tan donada a actuar a cop de notícia dels mitjans de comunicació i un PP tan aficionat al “i tu més” em sembla inversemblant aquest silenci tan sorollós.
No em val que em diguin que la política no hi té res a fer per aclarir, fil per randa, com ha arribat a l’ actual situació Sa Nostra. Per una banda convé recordar que, a tall d’exemple, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té la competència exclusiva sobre “Caixes d’estalvi i institucions de crèdit cooperatiu públic i territorial, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 149.1.13 de la Constitució” (Article 30. 41 del nostre Estatut d’Autonomia). I, per un altre costat, els clients, estalviadors i impositors de la caixa d’estalvis de referència illenca i els ciutadans i ciutadanes de Balears ens mereixem una explicació. Volem saber si alguns dels “nostres rics” tenen alguna responsabilitat ètica, social o legal en el com s’han enriquit!
Per no augmentar la desafecció cap a la democràcia només se m’acut una fórmula: Més i millor democràcia. Encara hi som a temps!
(...)
Descargar circular completa en PDF -Castellano-