Traductor

dilluns, 29 de desembre de 2014

INFORME MODEL RETRIBUTIU PER CLASSIFICACIÓ D’OFICINES

Circ. 080/2014
Circular completa (PDF): català / castellano

Acabant el període d’informació i consultes des de que la Direcció va presentar als sindicats el SEU model, us feim avinent l’informe d’UNIÓ OBRERA BALEAR. El document de RRHH BMN, “Información Sindical – Modelo de retribución ligada a Clasificación de Oficinas”, rau a disposició de les persones afiliades.

Des d'aquí podeu accedir al nostre informe

Informe d’UNIÓ OBRERA BALEAR

dimecres, 24 de desembre de 2014

PAU A LA TERRA A LES PERSONES DE BONA VOLUNTAT!

Circ. 079/2014
Circular completa (PDF): català / castellano

Les festes de Nadal conviden a compartir i a pensar. Compartir, solidaris, amb els més desfavorits per una societat competitiva que, sovint, malbarata l’espiritualitat i l’humanisme pel materialisme consumista. Pensar vol dir fer balanç del passat i posar messions per un futur millor. És temps de bons propòsits personals i de refermar el compromís de lluitar per un món més just i solidari. La UOB desitja pau i felicitat a totes les companyes i companys, amb les respectives famílies. Nadal (compartir i pensar) convida, també, a abocar-nos més en les persones que estimam. Ens permetem, com de costum, de fer públics alguns consells:
1. No deixeu de jugar amb les vostres fills. Pensau que mai no tornaran a tenir l’edat que ara tenen!
2. Recolliu la família en imatges. Retratar o filmar les persones que estimam és un testimoni que valorareu en el futur.
3. Dedicau un dia a fer una visita cultural amb la família.
4. Respectar les tradicions és un acte de reafirmació cultural dels pobles. El costum d’enviar felicitacions nadalenques representa un record a les amistats. Guarnir una bona taula, anar a escoltar la Sibil•la o les cançons de Nadal, fer el torró a casa, les neules… A cada indret, conservar i fomentar els propis costums.
5. Manteniu el criteri d’allunyar-vos de la competitivitat en favor de la racionalitat.
6. Quant als regals, recomanam:

  • Aturau-vos a pensar quins són els “centres d’interès” de les persones que voleu obsequiar. Si feis memòria recordareu algun comentari sobre algun “detall” del seu gust.
  • Optau per regals creatius i, preferentment, de profit quotidià i no esporàdic.
  • Defugiu les juguetes bèl•liques i els regals sexistes.
  • Procurau viure amb els fills tot el procés de les festes de Nadal. Assaboriu amb ells la destapada dels obsequis i compartiu l’alegria amb ells.
  • No compreu juguetes excessivament cares. Si, malgrat tot, ho feis, evitau el sermó sobre l’esment a no trencar-les “perquè valen molts de doblers”.
  • Preferiu les juguetes que permetin el joc simbòlic, el pedagògic i el participatiu a les de “mira’m i no em toquis”.
  • Escolliu programes de consola o d’ordinadors (amb nivells de dificultat que no frustrin) que fomentin l’aprenentatge i la formació lúdica. En qualsevol cas, evitau que “s’enganxin” a la pantalla més temps del recomanable.
  • Teniu cura de la presentació. Embolicar els regals adequadament ajuda la màgia i la il•lusió.

7. Finalment, pensau en els altres. Demanau-vos quantes coses teniu a ca vostra que no us fan cap servei. Repassau els armaris i pensau: és un privilegi, una tudadissa o una injustícia? Moltes institucions farien un llepadits d’aquest material que no us fa cap servei.
Acabam reiterant a tot l’univers laboral la felicitació del nostre sindicat.

MOLTS D’ANYS I BONS!


dimarts, 23 de desembre de 2014

PREMSA

Circ. 078/2014
Circular completa (PDF): català / castellano


RETALL de PREMSA (1) + PIULADA
A Palma, la pitjor banca guanya amb el PP  Antoni Noguera | 20 desembre 2014
A Palma hi ha bancs que maltracten de manera especial els ciutadans, molts dels quals pateixen el cruel procés de perdre ca seva. Casualment això ho fan sobretot dues entitats financeres que han estat rescatades pels ciutadans amb quantitats multimilionàries. Quina ha estat la resposta d'aquests bancs després del rescat? Fer passar un autèntic calvari a centenars de famílies, incomplir sistemàticament la llei (Codi de Bones Pràctiques) i allargar el procés burocràtic per esgotar les víctimes físicament i psicològicament. L'objectiu és que defalleixin i renunciïn als seus drets més bàsics.
Aquestes entitats són Bankia i BMN (antiga "Sa Nostra"). El cas de Bankia és conegut per tots. Resultat de la suma de les caixes arruïnades pel Partit Popular a Madrid i a València, ha estat el cas que ha deixat més clara la corrupció financera i el concepte de porta giratòria dels polítics que acaben en espais de poder econòmic privats. El saqueig de les Targetes Black i la presidència de Rodrigo Rato són només exemples d'una de les pitjors estafes de la crisi a l'estat espanyol, una estafa que ha acabat amb un rescat.
BMN és un altre cas digne d'estudi. "Sa Nostra" ja no és nostra. Assistim a la desaparició de la nostra caixa de tota la vida. Cal recordar que tota aquesta metamorfosi la comença la seva anterior cúpula directiva amb l'especulació immobiliària, que es va traduir en crèdits milionaris al rei del ciment, Vicenç Grande. Actualment, Sa Nostra és una mínima expressió difuminada en un BMN amb uns directius i unes directrius sense escrúpols amb el drama dels desnonaments. Hem de lamentar especialment el maltractament que pateixen els treballadors, víctima d'un ERO absolutament miserable. Com sempre, han pagat justs per pecadors.
I la setmana passada ens topàrem amb la negativa dels bancs a cedir habitatges de lloguer social a l'Ajuntament de Palma per a les persones que n'han de menester perquè han perdut ca seva. El NO va ser l'únic resultat de la reunió. Ni una mica de vergonya, ni un mínim de respecte envers els ciutadans que han pagat els luxes i les pensions milionàries dels banquers. I el Partit Popular del senyor Isern, convertit en portaveu de les entitats bancàries, anunciava als habitants de Palma que s'havien de resignar davant la manca de pisos. Curiós argument que contrasta amb l'increment del 45% de les execucions hipotecàries durant el tercer trimestre d'enguany.
La clau de tot plegat és la connivència del Partit Popular amb les malifetes d'aquestes dues entitats i amb el procés neoliberal que ha provocat la transformació de les caixes en bancs. No oblidem que la història de Bankia té noms i llinatges: Esperanza Aguirre, Francisco Camps, Miguel Blesa o Rodrigo Rato, entre d'altres. Són el Partit Popular pur i dur. I BMN? El seu Consell d'Administració ha nomenat a dit "independents" com Álvaro Middelmann, no cal dir res més. En aquest escenari és impossible que Cort mantengui una actitud d'exigència davant els bancs, ja que el Partit Popular i aquestes entitats comparteixen el mateix ADN i els mateixos militants.
De moment, la banca ha guanyat la partida. Però en sis mesos a Palma les regles del joc canviaran de manera contundent. Caurà l'actual règim polític, antic i corcat, i donarà pas a un autèntic govern de la gent que defensarà per damunt de tot als autèntics accionistes de la ciutat: els seus ciutadans.
Antoni Noguera Ortega, regidor de l’Ajuntament de Palma




RETALL DE PREMSA (2)

M. FUENTEÁLAMO  Palma
E. COLOM  Palma
POLÍTICOS BAJO SOSPECHA El negocio del ladrillo
Sa Nostra dio a Nadal 6,8 millones de crédito al venderle el 'palacete'
El banco prestó en plena crisis el dinero para la reforma a la pareja de Armengol. Su empresa se creó 5 días antes y no estaba aún registrada.
Joan Nadal, pareja de la líder del PSOE balear Francina Armengol, logró no sólo que, en pleno crack inmobiliario y crediticio, Sa Nostra le financiara la compra y reforma de un edificio señorial con reminiscencias góticas junto a la Iglesia de Santa Eulàlia de Palma. Sino que además, como refleja el historial registral de la finca, consiguió que la caja de ahorros mallorquina le doblara de una tacada el préstamo en calidad de promotor para la rehabilitación integral del histórico inmueble con una promotora recién creada por él con un capital social de 3.006 euros. (…)


Palacete con techo de cristal  TOMÀS BORDOY
(…)
Hace unas semanas Javier Mato ponía el dedo en la llaga en un artículo brillante sobre la desaparición de Sa Nostra en el que evidenciaba la irresponsabilidad de unos políticos y unas instituciones que han dejado que se diluyese en la nada una caja de ahorros que contaba con 230 oficinas, 650.000 clientes y un 30% del mercado de Baleares. También aludía en su texto a la pertinente propuesta de comisión de investigación del diputado nacionalista Miquel Àngel Mas sobre el caso, que fue debidamente rechazada porque parece ser que los partidos mayoritarios quieren correr un tupido velo sobre la dilución de Sa Nostra en BMN.
“¿Cómo una empresa ni inscrita en el registro logró 6,8 millones de euros de un banco en ‘liquidación’?”
La ignorancia es terrible y la falta de curiosidad convierte a los individuos en replicantes. Siento una rabia infinita ante las condiciones de financiación, totalmente fuera de mercado, que consiguió de Sa Nostra la pareja de Armengol para comprar en pleno crack financiero el palacete de la calle Sant Crist. En qué cabeza cabe que una empresa creada cinco días antes, que ni siquiera estaba inscrita en el registro, consiguiese de una entidad en proceso de liquidación 6,8 millones de euros (1.131 millones de pesetas) para una promoción inmobiliaria. Un sector que tenía vetado el crédito por orden del Banco de España. Son numerosas las incógnitas a las que tiene que responder tanto la secretaria general de los socialistas de Baleares, por la parte que le toca, como los directivos de Sa Nostra que sancionaron una operación de financiación vetada al común de los mortales.
La dilución de Sa Nostra en BMN (sólo mantiene un 1,8% del capital) no ha sido casual. Operaciones inexplicables como la del jardinero Nadal han contribuido a ello. A los ciudadanos que hemos ayudado al rescate de las cajas con nuestro dinero se nos debe una explicación. Y si no la hay, que la Fiscalía Anticorrupción haga su trabajo.
@tomasbordoy



RETALL DE PREMSA (4)

Perdemos la caja sin saber por qué
JAVIER MATO – 15/11/2014

En 2007, BALEARES tenía una caja de ahorros con 230 oficinas, 650 mil clientes y un 30% del mercado bancario de Baleares. Empleaba a 1.680 trabajadores y tenía una obra social que destacaba por su contribución a la comunidad. Su valor económico era incalculable. Su nombre, Sa Nostra, reflejaba la realidad: era de aquí. Era de la sociedad. El poder público tenía el control y nos deleitaba con su presencia masiva en los órganos de dirección.
Hoy ya no tenemos caja. Sa Nostra ya no es de aquí, ya no tiene su sede en Baleares. Y tampoco es nuestra, nos queda un 1,8% de la propiedad. El resto, exactamente un 98,2 %, ya no es balear. Lo que viene a significar que no tenemos voz alguna. Ni poder de decisión. Ni influencia. O sea, no nos queda nada. ¿La hemos vendido? No, no ha sido una venta. No ha habido contraprestaciones. Nada. Incluso puede que al final se termine por perder hasta el patrimonio artístico de la entidad, a cambio de nada. A mí me parece legítimo que un ciudadano concluya que perder una entidad de este valor, sin nada a cambio, es un robo. Yo no sé si ha sido un robo. Pero sí estoy seguro de que la ausencia de toda investigación, de preguntas, de interrogantes, de transparencia, de debate, es un robo. Es el robo del derecho a conocer la verdad. No tenemos políticos sólo para que protesten por una estúpida foto supuestamente sexista en la puerta de un comercio, ni para que chillen porque un conseller les pide «besito», ni para que pataleen porque Baleares no aparece en el mapa del tiempo de Televisión Española. Los tenemos para que, al menos, si perdemos la primera institución financiera de Baleares, podamos saber qué ha ocurrido, quién es el responsable, cómo ha sido. Al menos conocer qué se ha hecho mal; entender por qué nuestra caja, que había sobrevivido a una Guerra Civil y a cuarenta años de dictadura, no pudo con la democracia. Para los ciudadanos que éramos los propietarios de la caja, esto ha sido un robo porque nadie se ha molestado en explicar cómo ha ocurrido, por el silencio atronador que rodea todo lo sucedido. Tener instituciones de autogobierno, tener el poder aquí en Baleares, no ha sido suficiente para ser capaz de preguntarnos qué ha ocurrido. Y si esto no nos lo preguntamos quienes hemos perdido este patrimonio, ¿quién lo va a hacer?
Nadie ha dicho una palabra. Tres años después de que Sa Nostra ya no sea balear, el diputado Miquel Àngel Mas, del PSM, presentó al Parlament una propuesta de comisión de investigación debidamente rechazada. La velocidad de la luz: tres años para percatarse de que se nos ha extraviado la caja de ahorros; y rechazada, porque a nadie interesa saber qué pasó. Nosotros preguntando en el Parlament por la política aeronáutica de Madrid, que no es de nuestra responsabilidad, pero callando esto, cuyos responsables políticos están bajo el mismo techo.
Todo empezó con la crisis. El historiador Carles Manera, que había escrito artículos sobre la importancia de Sa Nostra para nuestra economía, a la sazón conseller de Economía de un Gobierno formado por el PSOE y todo el resto de la izquierda y centro nacionalista, explicó un día (2 de junio de 2010) que Sa Nostra iba a protagonizar una «fusión fría» con otras cajas, «para acceder mejor a los mercados internacionales». Después, sin ninguna explicación convincente, se anuncia que la boda no será con la caja de Navarra, sino con otras, lideradas desde Granada. Manera decía a la prensa, porque en el Parlament no había preguntas sobre algo tan poco importante, que había «total complicidad» del Govern con Sa Nostra. En junio del 2011, al fin se produce la fusión «porque las cajas de ahorros necesitan procesos de capitalización fundamentales en un mundo cada vez más competitivo en el ámbito financiero y la única forma que tienen de obtener esto es la bancarización» (Manera, al Parlament, el 15 de febrero de 2011). Quedaba claro que la caja se uniría a otras, pero manteniendo su identidad y, por supuesto, su poder. Sólo era para acceder a los mercados.
En esas fechas, Antoni Alorda, PSM, un patriota que sangra viendo cómo nuestro dinero se nos va a Extremadura, explicaba a Josep Melià en el Parlament que esta fusión no era la desaparición de la caja. «Esto nunca se planteó por parte de Sa Nostra (...) nunca se ha planteado un proceso de fusión. Es importante -nos ilumina- que no hay que quitarle importancia a las alianzas estratégicas, es cierto que crean un nuevo sujeto jurídico, es cierto que se le atribuyen márgenes importantes de decisión, pero no absorben en absoluto a las entidades fundadoras». En un ataque didáctico, se pregunta en público sobre «¿por qué Sa Nostra ha querido reforzar su solvencia y apostar por una operación ambiciosa de mejora de su eficacia y eficiencia comercial y financiera?» (9 de noviembre de 2010). Observen: «operación ambiciosa de mejora de eficacia y eficiencia» es, en el lenguaje de Alorda, la desaparición de Sa Nostra, por la que su compañero Mas se pregunta cuatro años después. Fantástico.
No les transcribo lo que dice el portavoz del PP porque es ofensivo para la inteligencia. Ni siquiera ser oposición les impulsó a expresar alguna preocupación por la pérdida de una entidad financiera que, como todos, no dudan en considerar como trascendental.
Nuestros políticos debaten casi a diario, con una valentía sin par, cada agravio que nos inflige Madrid, mientras un coro de sesudos analistas valora el impacto que sobre nuestra identidad tienen esas ofensas. Sin embargo, en los cinco años que van desde que la primera entidad financiera de Baleares empezara su «operación ambiciosa de mejora de eficacia», nadie ha encontrado una oportunidad de confirmar que hoy nos queda el 1,8% de la caja; nadie ha debatido si alguien descuidó sus obligaciones; si alguien fue incompetente. Y eso que todos estaban en los órganos de dirección de Sa Nostra, que todos tenían información de primera mano. (O quizás, esta es la razón.)
Es terriblemente serio que hayamos perdido una entidad cuyo valor era mil millonario, y cuyo significado político no tiene comparación, pero es simplemente letal que todo esto haya ocurrido sin que ni el sistema político ni el mediático hayan tratado el asunto como lo que es: el mayor desastre financiero de la historia reciente de Baleares, paradójicamente ocurrido sin la participación de nadie externo a nosotros.
Mal futuro tiene quien pierde un banco de la importancia de Sa Nostra, pero mucho peor es el horizonte de quien es incapaz de reflexionar sobre lo que ha ocurrido, de exigir responsabilidades, de mirarse al espejo y clarificar el pasado. A algunos les iría mejor que su memoria no fuera tan histórica y que se acordaran de lo que pasó ayer mismo.


dilluns, 22 de desembre de 2014

CONSTITUITS ELS COMITÈS D’EMPRESA

Circ. 077/2014
Circular completa (PDF): català / castellano

Dimecres de la setmana passada es varen constituir els Comitès d’Empresa on UOB té representació: illes Balears –Serveis Centrals (SSCC) i Xarxa de Sucursals (XXSS)– i Madrid (SSCC).
Comitè SSCC Palma:
  • José M. Cantos Pons (UOB)
  • José Luis Gil Martín (UGT)
  • Bartolomé Inglada Nieto (UGT)
  • Carmen Martín Alarcón (UOB)
  • Margalida Mestre Parets (UOB)
  • Antonio Pagán Galán (UGT)
  • Vicenç Pla Martínez (UOB), president
  • Joan Francesc Tomàs Terrasa (UOB)
  • Joan Torrens Crespí (UOB), secretari
Comitè XXSS illes Balears:
  • Margalida Barceló Artigues (UOB)
  • Isabel Berlanga Málaga (UOB)
  • M. Carme Calafat Aloy (UOB)
  • Antonio Calvo Cardama (UOB)
  • Margalida Estarelles Rabassa (UOB)
  • Llorenç Ferrer Monjo (UOB)
  • Alfonso Ferrer Salvador (UOB)
  • Carlos A. Guerrero Naranjo (UOB)
  • Rosario Juan Oliver (CCOO)
  • Catalina March Mascaró (UOB)
  • Bartomeu Mesquida Barceló (UOB), secretari
  • Jaime J. Oliver Vallés (UGT)
  • Catalina Pol Rullán (CCOO)
  • Francisca Pou Ripoll (UOB)
  • Antònia Puigserver Danti (UOB)
  • Joan Reynés Alomar (UOB)
  • Sebastià Riutort Cloquell (UOB)
  • Joan Roig Sastre (UOB), president
  • M. del Mar Serra Nicolau (UGT)
  • Bartolomé Servera Esbert (UOB)
  • Jaume Vallori Mateu (UGT)

En el Comitè de SSCC Madrid, els membres de les llistes d’UOB que han entrat al Comitè són: Miguel Sagreras Palmer, Emilio Moreno Chinchilla (independent) i Estefanía Martínez Navamuel.

DELEGATS DE PREVENCIÓ: EL PACTE DEL DIABLE!

En els Comitès on UGT i SESFI tenen la majoria, aquestes dos pseudosindicats han copat, il·legalment, tots els delegats de prevenció. Les excepcions han estat el Comitè de Sevilla, on va guanyar CCOO i on SESFI no va obtenir ni tan sols els vots de tota la seva llista; i, per descomptat, els dos comitès de les illes, on la designació de delegats de prevenció s’ha fet servant la Llei, segons representativitat dins cada comitè. En el cas del comitè d’oficines, on CCOO té implantació però no arriba al 10% de representativitat, UOB li ha cedit un delegat de prevenció (i d’un 3-1-0 segons resultats passam a un 2-1-1) [1]. Així, els Delegats de Prevenció de Balears són:
Als SSCC de Palma:
  • José M. Cantos (UOB)
  • Margalida Mestre (UOB)
  • Bartolomé Inglada (UGT)
A la XXSS illes Balears:
  • Antònia Puigserver (UOB)
  • Joan Roig (UOB)
  • M. del Mar Serra (UGT)
  • Catalina Pol (CCOO)
Als SSCC de Madrid pertocava un delegat de prevenció a UOB que ens ha estat furtat pel pacte del diable. Els qui, amb la seva carència de cultura democràtica, han profanat la Llei atorgant-se allò que les urnes no els han concedit, hauran de donar explicacions.

[1] Cal recordar que, en el passat, concretament en el tema dels assessors a les meses de negociació i del Pla de Pensions, CCOO no ha estat, ni de lluny, igual de respectuosa amb les minories. Respectar les minories forma part intrínseca de la democràcia!

ARA VE NADAL! VINE AMB NOSALTRES!

Algú mena cotxe sense assegurança? Va seu, però el risc és gran! De la mateixa manera, qualsevol persona assalariada que no estigui afiliada pateix de manca de protecció. Davant de qualsevol problema a la feina romandrà indefensa. L’afiliació confereix seguretat jurídica, laboral i social. En el nostre sindicat l’afiliació permet integrar-se a un equip de PROP DE MIL AFILIATS l’objectiu del qual és la defensa a ultrança dels drets laborals!
LA UNIÓ (OBRERA BALEAR) FA LA FORÇA!

dijous, 18 de desembre de 2014

UGT ENCARA S’ESPOLSA LES PLOMES

Circ. 076/2014
Circular completa (PDF): català / castellano
Ja sabeu que UOB no deixa mai cap atac sense resposta. UGT ha decidit que per començar el mandat ha d’atacar un sindicat? Es veu que els desastres de la Direcció no els hi molesten tant com el fet que la plantilla, allà on competim electoralment, s'inclini per UOB. En tot cas, no deixarem de respondre.
Després de la caponada de gall que, vot a vot, persona a persona, centre per centre, han envergat les urnes al pseudosindicat dels directius (és a dir: el de les retallades, el dels ERE, el de la “preservació” de llocs de feina i altres herbes), el primer que corresponia a una organització condreta era, senzillament felicitar el guanyador i brindar col·laboració i feina conjunta en defensa dels interessos de la plantilla.
Es veu, però, que la ràbia els menja i, impotents d’entendre allò que s’anomena “cortesia parlamentària”, els ha pegat per... pegar. Celebren com una victòria denegar la presència d’assessors (per evitar atendre millor els drets laborals?). És qualque cosa més que aberrant i antinatura congratular-se de la desprotecció laboral. Més clar que l’aigua! En definitiva, allò que fan és, una vegada més, alegrar-se de les restriccions i posar-se al costat d’una Direcció que manté una política de pressió i d’opressió. Així són ells! Presumeixen de poder (ep, de la mà del SESFI, un altre gran model de sindicat de classe) fer allò que voldran... gràcies a la Direcció a qui han dit amén en totes les salvatjades! Si volien demostrar que són un sindicat groc, a les ordres d’una empresa desnaturalitzada, no ho podien fer millor.
Ens acusen d’anar només de “oyentes”? A ells, en canvi, no els cal escoltar res, no són “oyentes” només són “complacientes”. En comptes de demanar-se com així, els qui poden escollir entre UOB i UGT, ens prefereixen; en comptes de fer autocrítica; en comptes de mirar d’esmenar una actitud claudicant i servil, es fan el fort per perpetuar-se en l’error. Va seu! La gent verificarà quin club d’interessos representen, a qui fan el joc i a qui serveixen vertaderament.
Quan UGT deixi d’espolsar-se les plomes de la caponada democràtica que, de manera aclaparadora, els hi han endossat les urnes; quan deixi de fer el ridícul simulant una rialla mentre es llepen les ferides, potser aprendrà a fer de “oyente” de qui toca i escoltar el missatge nítid dels electors. Els seus votants no els han escollit per atacar un sindicat que ha demostrat, amb fets, lluitar incansablement en defensa de TOTA la plantilla. Aleshores, potser UGT es començarà a fer les preguntes correctes al daltabaix que han patit davant d’UOB.... Tant és si no el volen reconèixer. Més val que comencin a fer-se les preguntes abans que la gent que, de bona fe, els hi ha fet confiança, vegi el paperot que fan posant en perill i alt risc el nostre pla de pensions, obtingut no precisament gràcies a ells. Si no volen fer-se les preguntes els pocs membres de comitès que han obtingut, no les sabran respondre quan els hi demanin la lliçó els qui els han votat. No ho sabran fer, senzillament, perquè els qui els han votat ha estat perquè defensin els seus interessos i no perquè els desprotegeixin fent bravates.
Gràcies per ser tan clars! Aviat sentireu la humitat a la cara. Escopir a l’aire té aquestes conseqüències!




I LES PREGUNTES, ENCARA SENSE RESPOSTA!
Ahir, mentre gestionàvem la convocatòria dels Comitès i mentre publicàvem una circular entenem que útil per a la plantilla, amb dades sobre l’ajut d’estudis (possibilitat de reclamació de quantitats econòmiques als treballadors als qui han estat negades) i el recurrent (però mai prou ben explicat) tema dels quadres de vacacions, UGT s’espolsava les plomes publicant la seva circular-pataleta sense respondre cap dels arguments de la nostra circular 73/2014. Recordem:
·        Per què ara hi ha successions d’empresa ‘pures’ i les anteriors eren en frau de llei (amb modificació de condicions, canvi de Conveni i mobilitat geogràfica)? Quina opinió tenen ara d’aquelles externalitzacions? Eren per evitar despidos o acomiadaments encoberts?
·        Per què varen enganar treballadors durant la precampanya? Per què no s’exclamen per l’absència d’informació al Comitè d’Empresa per les noves successions d’empresa? Per què varen defensar en seu judicial l’indefensable?
·        Per què va aparèixer mobilitat geogràfica a l’acord de maig 2013? Quina opinió tenen de l’aplicació que n’ha fet BMN amb algunes companyes de Balears, amb el ViP del Director Territorial, Antoni Serra? També ha estat per evitar despidos?

PER ACLARIR CONCEPTES
Encara que a la Mesa Laboral els acords s’adoptin per majoria (vaja quins doctors en Teoria de l’Evidència!), gràcies a que la plantilla ens ha atorgat la representativitat i, per consegüent, la LEGITIMACIÓ suficient, els “majoritaris” a BMN no podran fer ABSOLUTAMENT RES sense que UOB els ho fiscalitzi, en DEFENSA dels interessos laborals de TOTA la plantilla i del respecte a la LEGALITAT.
En referència al Pla de Pensions, enlloc d’estar atents a què farà UOB, convindria més que restessin atents a què farà l’empresa. Al cap i a la fi, no va ser UOB qui va signar el maig de 2013 el compromís de reducció del 25% en matèria de Previsió Social Complementària! De aquellos polvos...
Com a primera providència proposam que es publiqui una comparativa de Drets Consolidats per nivell entre el Pla de Pensions Sa Nostra (representació històrica d’UOB) i altres on hi hagués representació històrica d’UGT.

SER O NO SER... GESTORS DE LA MISÈRIA!

L’objectiu, quan hi ha un conflicte laboral, no hauria de ser pactar a totes passades amb un empresari que es pixa en els representants i en la plantilla. L’objectiu principal hauria de ser fer una acumulació suficient de forces per evitar que la Direcció faci i desfaci a voluntat (us sona?). UOB pensa que entre un acomiadament i un manteniment de la plantilla no hi ha terme mig. El sindicalisme majoritari cerca solucions intermèdies, i un conflicte al nivell que hem viscut i vivim actualment a BMN entre treballadors i empresari no permet solucions intermèdies. Si hi ha explotació o abús o frau, hi ha explotació, abús o frau. No hi ha explotació, abús o frau A MITGES! 

AVUI, CONSTITUCIÓ DELS COMITÈS

Circ. 075/2014
Circular completa (PDF): català / castellano

Avui es constituiran els Comitès als tres centres de treball on UOB va presentar candidatura: Xarxa de Sucursals i Serveis  Centrals de les illes Balears, i Serveis Centrals de Madrid. A les sessions corresponents es constituiran formalment els Comitès, es dotaran d’un reglament intern de funcionament, s’elegiran els càrrecs de president (Primus inter pares) i secretari i s’acordarà emetre les corresponents certificacions per tal d’informar empresari i Administració de tot plegat. Properament informarem de la seva composició perquè tots els treballadors sàpiguen qui són els membres de la representació orgànica.

LA RSC DE BMN: UNA BROMA DE MAL GUST?
Haureu vist que ahir la Direcció ha publicat el següent:
En los próximos días se va a proceder a la difusión a la clientela del primer número del nuevo newsletter, o boletín electrónico de RSC (Responsabilidad Social Corporativa) de nuestra entidad, a través de correo electrónico. Se trata de una las acciones que se derivan de la inclusión de la acción social en la estrategia de BMN y con la que informaremos a los clientes mensualmente sobre las numerosas actividades que en el ámbito asistencial, cultural, solidario,… desarrolla tanto el banco como las respectivas fundaciones en cada uno de los territorios, Andalucía, Levante y Baleares.
Como todos sabemos, BMN es heredero del reconocido compromiso que las entidades fundadoras del banco han desarrollado históricamente. Una labor permanente a la que la entidad destina esfuerzos y recursos, que nos distingue del resto de entidades bancarias y que es procedente poner en valor en la sociedad en general y en la clientela en particular. Este es el objetivo del Boletín electrónico que ahora nace, reforzar la ventaja competitiva que para nuestra actividad puede suponer nuestras acciones en el ámbito de la RSC.
A què ve ara aquest atac de Responsabilitat Social? Podria ser per aturar el cop que pot representar això?
Més per Palma vol dur al Plenari de demà de l’Ajuntament de Palma la declaració de BMN com a entitat “non grata” per mor de la seva política antisocial i per ser capdavantera en desnonaments!
Sabíeu que al Consell d’Administració de BMN hi ha Joan Riusech (en representació de la “entidad fundadora del banco” Sa Nostra) i Álvaro Middelmann (en representació del territori –quina gràcia, n’Egea!–). Algú sap si han exercit cap servei o defensa, dins l’àmbit de BMN, vers les necessitats més peremptòries dels ciutadans de les illes Balears en risc social? Sabíeu, a més a més, que Joan Riusech no s’ha estat de trair la plantilla en moments crítics, tot i les peticions del representant del personal al Consell d’Administració de Sa Nostra?
Per altra part, sabíeu que a la Direcció Territorial Sa Nostra encara hi ha Gabriel Coll, de qui Matías Vallés va escriure això?:
El PSM ha tenido la decencia inusitada de hacer público el patrimonio de sus candidatos, y a continuación nos arrojamos sobre las diez propiedades inmobiliarias parciales de Francesca Vives, que la dejarían en el furgón de cola de las candidaturas del PP. Desde aquí la felicitamos por sus adquisiciones de un solar en Estellencs y una vivienda en Ciutadella, siendo ya consellera de Comercio, Industria y Energía. Los parabienes son extensivos a su marido Gabriel Coll Ramon, protagonista de una ascensión fulgurante en Ex Sa Nostra, donde ocupa en la actualidad la subdirección general de recursos. Una power couple nacionalista que ni Angelina y Brad Pitt.
Conviene que los Vives/Coll vigilen celosamente su patrimonio, porque otros destacados linajes políticos han recorrido el camino inverso.
UOB s’ha reunit avui de matí d’urgència amb Més per Palma per servar la dignitat i professionalitat de la plantilla i protegir els llocs de treball amenaçats. Seguirem informant.

Els treballadors i les treballadores no hem de ser castigats socialment per la política irresponsable dels directius. Treballarem perquè els polítics no caiguin al seu nivell i perjudiquin les víctimes d’una gestió desastrosa!

L’AJUT D’ESTUDIS A FORA: PACTA SUNT SERVANDA!

Circ. 074/2014
Circular completa (PDF): català / castellano

L’article 59.5 del Conveni Col·lectiu diu que:
5. La ayuda para formación regulada en el presente artículo se incrementará en un 100% si el hijo del empleado cursare estudios primarios, a partir de 5º de primaria, ESO y Bachillerato o equivalentes a los anteriores oficialmente reconocidos, Formación Profesional, Enseñanzas Técnicas de Grado Medio y Asimiladas y Enseñanza Superior y dichos estudios tuviesen que cursarse en plaza distinta de la del domicilio habitual del empleado, pernoctando fuera de él.”
L’empresa interpreta a la seva manera el “tuviesen que” i diu que no pagarà aquests ajuts si els estudis existeixen al lloc de residència habitual.
UOB ho discutirà, per vàries raons:
-         La Direcció està denegant ara ajuts que concedia en el passat, a les mateixes persones, pels mateixos estudis, en les mateixes condicions.
-         L’acció de l’empresa és unilateral. Si interpreta aquest article d’una manera i, sobre tot, ho interpreta totalment diferent a com ha actuat fins ara, per què no ho du a la Comissió Mixta Interpretativa del Conveni Col·lectiu en lloc d’anar per la via dels fets consumats? Una altra demostració del poc respecte de la Direcció de BMN pels pactes que l’obliguen!
-         Podem estar d’acord que els estudis de Primària i ESO tenen la mateixa consideració a tot l’Estat, però és EVIDENT que els estudis Universitaris o altres (com certs Batxillerats o Formacions Professionals) NO TENEN LA MATEIXA CONSIDERACIÓ EN UN CENTRE QUE EN UN ALTRE.
Sindicalment estam a favor d’un ensenyament de qualitat a l’abast de tothom i en igualtat de condicions! Dit això, la norma és la norma, l’empresa ha de servar els pactes i no disposar d’ells de manera unilateral.

Seguirem informant.

DIES D’HORARI ESPECIAL
Una de les poques compensacions dels acords de maig 2013! (Molt de QUID i poc QUO!) Els dies 24 i 31 de desembre l’horari efectiu de treball és de 9 a 13:30 hores. L’empresa haurà d’especificar l’horari d’atenció al públic dins aquest marc. Aquests dies, recordau a fer ús d’aquest horari. ESTAU EN EL VOSTRE DRET!

LA TRIA DE VACACIONS: PRIOR TEMPORE!
L’article 35.2, 2n paràgraf, del Conveni Col·lectiu vigent diu:
Las entidades establecerán para cada Oficina el cuadro de personal afecto a ellas cuidando que los servicios queden debidamente cubiertos y procurando atender los deseos de aquel; en los turnos de vacaciones, los empleados con responsabilidades familiares tienen preferencia a que las suyas coincidan con los períodos de vacaciones escolares y dentro de esta situación, o si no hubiera empleados en ella, se resolverá la preferencia, dentro del Nivel, a favor de quienes tengan mayor antigüedad en la Institución. La preferencia a favor de los empleados con responsabilidades familiares no implica la elección de un turno determinado sino, únicamente, que sus vacaciones se disfruten dentro de los límites del período de vacaciones escolares; respetando este requisito, la elección del turno concreto dentro de dicho período se resolverá en favor de la mayor antigüedad en la Entidad dentro de cada Nivel, aunque los empleados solicitantes no tengan responsabilidades familiares.
En segon lloc cal recordar que, en aquest text i arreu del redactat del Conveni Col·lectiu, on ara diunivelabans hi deia categoría. Això és important perquè, tenint-ho en ment, cobra sentit el que explicarem. Amb la norma, què creis que es pretenia? Mantenir el servei (cada una de les funcions prestades per aquelles categories) o afavorir els sous més alts (prioritzar els nivells amb “galons”)?
Doncs, què és primer: l’antiguitat o el nivell? Resposta: L’ANTIGUITAT EN LA INSTITUCIÓ DINS CADA NIVELL I PER A CADA OFICINA. Hi ha dues preposicions ben significatives: “dins” i “cada”. Ubicar una situació “dins el nivell”, implica no situar-la “entre nivells”. “Cada nivell” vol dir “cadascun per separat”. Així, doncs, el personal es distribueix en nivells, cadascun per separat, i dins aquesta situació, com més antic a l’empresa, més prioritat; “segundos fuera”!
Per damunt, hi ha el respecte pels treballadors i les treballadores amb responsabilitat sobre fills en edat escolar, en el sentit que pugui fruir-se del màxim de vacacions amb els fills. Aquest punt és una condició exigible, segons la norma.
UOB recomana, per raons operatives i convivencials, considerar la plantilla del centre de treball com un bloc únic, prescindint de la distribució per nivells (a la que hi ha dret, sempre que un nivell no s’empatxi de l’altre!). Aleshores s’aplica, al bloc sencer, el criteri de l’antiguitat absoluta i el respecte a les vacacions dels fills en edat escolar. Que mai del món no quedi l’antiguitat sotmesa al nivell! Aquest abús, no d’autoritat, sinó de poder, alteraria la norma pactada i el respecte degut a les persones. Ha de triar abans qui cobra més? El que és reprovable no es pot consentir!
Us recomanam, així mateix, que eviteu disputes en un tema que no toca ser conflictiu. La mànega de la norma és ampla. Com que els nivells es consideren per separat, hi ha opcions per triar les vacacions a gust vostre. Si algú sent la grapa abusiva d’algú que li descarabuta el pla i li decep l’expectativa, que faci la sol·licitud com li sembli més de justícia obviant la coincidència amb la persona de l’altre nivell.
Volem recordar també el bon costum de fragmentar les vacacions en dos torns. La Direcció ha de tenir recursos per fer compatibles les aspiracions de tothom, justes segons la normativa, i que ningú no sigui trepitjat. Si volen pactar remeis operatius, ens tindran a apunt. La plantilla, sobre tot, també!

CLAR I RESUMIT
1.       L’únic criteri de prioritat a elegir les vacacions és l’antiguitat a l’empresa.
2.       El nivell no és mai criteri de prioritat, ni tan sols d’ordre, sinó de mera distribució.
3.       La compatibilitat amb el lleure dels fills en edat escolar és una condició afegida.
4.       Evitau l’enfrontament amb els companys i companyes amb els quals heu de fer feina en harmonia. La Direcció ha de resoldre els conflictes del quadre, però mai no accepteu els “criteris” que us comuniquin de paraula o telefònicament. Demanau-ho per escrit!

dilluns, 15 de desembre de 2014

RISSAGA POSTELECTORAL!

Circ. 073/2014
Circular completa (PDF): català / castellano

Un antic membre del nostre equip de feina va dir, fa anys, en un dia de reflexió previ a una jornada electoral: “Quines maldats deuen pensar els directius per demà passat?” Complert! Just després de les passades eleccions del 26N, la Direcció de BMN tornava a practicar terrorisme laboral llescant cartes d’externalització a tort i a dret i amenaçant treballadors dels Serveis Centrals de Palma amb allò de le voy a hacer una oferta que no podrá rechazar. Per acabar-ho d’adobar, el pitjor de tot: circula que en breu es donaran cartes d’acomiadament fins assolir els 4189 FTEs. Rumor o certitud? En qualsevol cas, la pregunta que ens feim avui és: ho poden fer? Per què? Parlem-ne[1].
SUCCESIONS D’EMPRESA ‘PURES’. PER QUÈ ARA SÍ I ABANS NO?
Les successions d’empresa ho són cap a la mercantil Sernostrum SLU, que és una redenominació d’allò que es deia ‘BEM’. Les cartes de subrogació –ep!, que no es lliuren als caps de departament ni d’àrea– tenen una clàusula de retorn en cas de variació substancial de l’accionariat de BMN. Vàrem analitzar les cartes (quan ja tenien el placet d’UGT!) i vàrem detectar una sèrie de coses de les que vàrem informar d’immediat a les persones afectades i a RRHH:
1.     Sernostrum és una empresa del mateix grup econòmic i la carta no en diu ni pruna, d’això. És una informació molt rellevant i caldria que se’n fes esment.
2.     El lliurament de cartes es du a terme d’un dia per l’altre. En canvi, als treballadors se’ls imposa un preavís de dos mesos abans de poder exercir el retorn a BMN. No hi ha equivalència. BMN actua com els cacics.
3.     No s’ha dut a terme la preceptiva comunicació al Comitè d’Empresa. BMN es passa la Llei per l’entrecuix. És una vella argúcia de la Direcció d’intentar aprofitar que els nous comitès derivats de les eleccions encara no estan constituïts, però tanmateix han comès una infracció, perquè s'ha de notificar a l’òrgan en funcions.
4.     La clàusula de retorn té una mancança que posa en perill cert (perquè parlam de BMN, una empresa que incompleix sistemàticament allò que pacta) una part de les quanties d’una eventual futura indemnització per acomiadament (la corresponent al temps de permanència en Sernostrum). RRHH ens va dir que les cartes ja estaven fetes i que “no se toca ni una coma”. Divendres passat hi va haver una segona tongada de cartes i seguien sense dur esmenat res de tot això. BMN practica allò tan típic del “mantenella y no enmendalla”.
Tot plegat dóna la raó a UOB en quatre coses que ja hem publicat repetides vegades:
Primera. Com vàrem explicar abans de les eleccions, UGT va vendre fum quan feia llistes dient que “deixava les sigles” perquè els afectats per futures externalitzacions poguessin “negociar de primera mà les condicions”[2]. Doncs, algú ens pot explicar qui ha negociat? Perquè qui ho hagi fet s’ha lluït! Quatre esmenes d’UOB en una brevíssima i succinta carta de successió empresarial. Aquí no hi ha hagut cap negociació sinó una imposició empresarial, maquillada amb el “teatre sindical” de costum.
Segona. També vàrem publicar que la doctrina creada arrel de la sentència de l’externalització guanyada per UOB deixava les coses molt clares. No hi podia haver canvi de condicions! Què havien de negociar, doncs? Una clàusula de retorn coixa? Què ens volien fer creure? Tot formava part d’una masquerade per prendre representativitat electoral a la veu de la plantilla. UOB talla els fils i desmantella els titelles[3], que queden en evidència una vegada més.
Tercera. Que la Direcció de BMN hagi optat per aquesta via a l’hora d’externalitzar treballadors és un senyal clar de la seva poca confiança en el recursos de cassació (el seu i el d’Energuia Web). Com ja hem publicat, aquests recursos al Tribunal Suprem (que ja han estat contestats per UOB amb sengles impugnacions) només són una tàctica dilatòria per guanyar temps i canviar d’exercici econòmic abans no hagi de fer front a totes les indemnitzacions per danys i perjudicis que els cauran a damunt quan les sentènciES siguin fermES (sí, en plural: recordem que els signants de l’endemesa no es varen conformar amb cometre UN frau de llei sinó que varen reincidir i aplicaren el mateix patró per externalitzar els Serveis Generals a Docout).
I quarta. No deien certs sindicats (i la Direcció) que eren tan bones i ajustades a dret les externalitzacions anteriors amb canvi de condicions i mobilitat geogràfica? Si fins i tot varen tenir la poca vergonya de defensar-les al judici oral, davant la Sala de l’Audiència Nacional, fent costat a BMN i Energuia Web! Quin escàndol, senyores i senyors d’UGT i de SESFI! On són les companyes i companys que vàreu defenestrar? Us importen un rave? Per què aquells treballadors no varen merèixer una subrogació “pura” en aplicació de l’article 44, fins i tot amb una clàusula de retorn com la implementada ara? Us creis tocats per la mà divina per disposar a voluntat de la vida de les persones? No ens basta la piconadora de Direcció de BMN que encara heu de venir vosaltres a reblar els claus de la ignomínia? No tendreu descans!
MOBILITAT GEOGRÀFICA: UNA ‘GRÀCIA’ SINDICAL?
Just abans de la campanya electoral ja es varen donar algunes cartes de mobilitat geogràfica. Aquesta mesura va aparèixer a l’acord de l’ERO de maig de 2013 sense haver estat negociada en el període de consultes. Varen signar aquesta mesura UGT, CCOO i els sindicats de SESFI. A la vista oral varen dir que era una mesura que es va incloure a darrera hora per “evitar acomiadaments”. Moltes gràcies, colla de venuts! Com es pot tenir tanta de barra? Desconvoquen una vaga alhora que dinamiten la protecció que rau en el Conveni Col·lectiu quant a que les mobilitats fora d’una illa han de ser acceptades pel treballador? Ja poden dir missa. Ho tornam a repetir: NO ES VA NEGOCIAR! En conseqüència, entenem que haurà de ser declarada nul·la gràcies a la demanda judicial d’UOB. Quant a evitar acomiadaments, servirà? Vegem-ho.
I ARA, A LA FI, VÉNEN ELS ACOMIADAMENTS?
Circula el rumor que Iñaki Cazorla es passeja amb l’acorador. La pena de mort laboral toca a la porta? Com pot ser, us demanareu, si ja es va arribar al topall de les 170 baixes incentivades? Doncs, perquè els signants de l’ERO, UGT, CCOO i SESFI es varen deixar ficar aquest textet al “Programa de bajas por designación de la empresa”:
Este programa supone la garantía de llegar a la cifra de reducción de plantilla prevista en el punto anterior [Programa de baixes incentivades], de manera que se aplicará durante los años 2013 y 2014 en cuantía tal que se garanticen las 170 extinciones indicadas, así como en todo caso que la plantilla a 31 de Diciembre de 2014 sea de 4.189 trabajadores o su equivalente en persona/año, de manera que todas las plazas que no queden cubiertas por los programas de bajas de mutuo acuerdo, de ventas de redes de oficinas, de bajas incentivadas y del 50% del programa de excedencias, serán incluidas en este programa de bajas por designación de la empresa.
Una vegada més l’empresari es va reservar el comodí i la locució “así como en todo caso” dóna peu a l’engrunada. Actualment, hi ha més de 4.189 FTEs? I tant! Les xarxes de sucursals, poden aguantar més suspensions o reduccions de jornada? Creim que no. I qui tenia potestat per vendre o no xarxes de sucursals? La Direcció!
Els crits de “torero, torero” de l’assemblea de directius de BMN dedicats a Luis Mendoza encara ressonen per escarni dels sindicats signants de l’ERO de carta blanca” i del “No a los despidos en BMN”: UGT, SESFI (SELG, SIC, SECP, ACCAG) i CCOO. Vergonya, cavallers, vergonya!

UOB, contra el terrorisme empresarial de la Direcció del BMN i de la complicitat dels pseudosindicats col·laboracionistes, continuarà vetllant per exigir el respecte a la legalitat i persistir en la defensa dels interessos laborals!



[1] UOB tenia previst publicar, com sempre després de les eleccions, els resultats i els gràfics per a cada una de les meses itinerants, però per respecte a les persones afectades per aquestes mesures hem hagut de suspendre sine die aquesta publicació. Tot amb tot, les dades i els gràfics resten a disposició de totes les persones interessades en saber al detall els resultats per a cada mesa.
[2] Ja vàrem denunciar en el seu dia la barroera tàctica de formació de llistes d’UGT. La plantilla no es va deixar entabanar i el temps li dóna (ens dóna) la raó.
[3] Els seus objectius eren dos: que UOB passàs a tenir menys d’un 10% a nivell de tot BMN (obtenint un bon resultat a oficines) i que perdéssim les eleccions a Son Fuster. N’hi ha que encara cerquen la caixa negra!