Traductor

dijous, 27 de juny de 2013

“EL BANCO ME PAGA PARA...”

Circ. 055/2013
Un any després, Manel Náñez ha recalat de nou a Palma per reunir part de la plantilla. A la trobada hi va haver presència dels sindicats sagnants (que tenien un radi important de cadires buides al seu voltant) i que varen ser interpel·lats en alguns moments pel ponent. Aquest, de manera bilingüe, a l’estil d’alguns polítics, va deixar dites algunes frases que convé que sàpiga tothom:
“Dono l’acord per sabut i llegit. No l’explicaré.” “Vaig on el problema numèric és més important.” (Recordareu que ja vàrem publicar que va anar a la zona “no core” d’Andalusia. A efectes pràctics, Son Fuster té per BMN la mateixa consideració “no core”.) “No us diré quins departaments s’han d’ajustar. Tothom sap la feina que fa i ja ho hauria de saber.” “Començarem a aplicar els programes passat-demà.” (I les prioritats?)
El missatge principal de por, ben estudiat, que havia vingut a dir va ser el següent: “Tinc la credibilitat que tinc. Vaig dir que faria el balanceo i ha passat. I això que diré ara també passarà. El que succeirà en els pròxims mesos és que dels 195 que sou, quedaran 80 (i no seran 81, seran 80).” (Va posar l’excusa de Brusel·les, que naturalment no ha dit en cap moment que a Son Fuster hagin de quedar 80 persones!) “S’han registrat 21 peticions de sortides voluntàries i se’n necessiten 115 a SF.” “Intueixo que hi haurà acomiadaments forçosos.” “Es faran amb criteris organitzatius.” “Los criterios concretos no los voy a decir.”
 “La movilidad geográfica les afecta de lleno. Se ha diseñado para Madrid, Cataluña y Baleares, y significa perder el plus de insularidad.” (Silenci a la bancada sindical, sagnant, que a la seva trobada amb la plantilla havia dit que la mobilitat “no era para nosotros”.) “No voy a decir qué se externalizará. Mirad lo que han hecho otras entidades y lo sabréis.
Sobre els 9 dies de gràcia que sembla que han escampat alguns caps de Son Fuster. “Ahora entiendo por qué se ha apuntado tan poca gente.” “Si juegas a esto te puedes encontrar con una carta de despido.” “Jaume Ginard no se va a ir.” (Això, com que ho va dir en to burleta, va provocar la indignació d’algunes persones, quant a que no eren moments de fer broma: estava en joc el futur de moltes persones que havien donat tot per l’entitat, i ara es vol desfer d’elles com a kleenexs usats. També se li va fer avinent que la informació que s’havia donat a la reunió arribava molt tard i que la gent necessita saber QUÈ signa.) “Mi percepción es que no os ha faltado información”, va sentenciar.
Cuando hicimos el balanceo... los que se fueron de la península están encantaos” (Més indignació, i mossegades de llengua generalitzades.) (....)

dimecres, 26 de juny de 2013

ASSEGURANCES (PERMANEZCAN ATENTOS...)

Circ. 054/2013

Els sindicats sagnants i la Direcció han derogat, entre altres coses, els compromisos que va adquirir “Sa Nostra” amb els seus empleats, relatius a un Pla de Protecció Familiar de 60.000 euros en cas de mort (per fer front de manera prioritària a les posicions d’endeutament amb l’empresa)[1] i a la targeta sanitària[2]. Es constata novament que BMN no compleix els acords que firma. El pacta sunt servanda no vigeix a can BMN! Naturalment, UOB defensarà judicialment aquestes dues condicions compromeses. A banda d’això, molta de gent es demana com així, si els sindicats complaents i l’empresa (sense necessitar per res UOB) s’han pixat en el Pacte d’Empresa d’aquesta manera i no s’han estat de derogar els articles relatius a les assegurances, com és que no varen fer el mateix per “retocar” una condició segons ells merament interpretativa (el famós annex 3) per permetre les desvinculacions amb les places de l’ERO 165/2010 de “Sa Nostra”, que ells havien bloquejat primer, després balancejat a altres territoris? Ens prenen per idiotes?
Dit tot això, durant aquests dies hem estat rebent ofertes de diferents companyies i al final d’aquesta mateixa setmana publicarem la nostra recomanació a la plantilla. Per una part, la voluntat d’UOB és que tota la gent que ho vulgui pugui accedir a una pòlissa col·lectiva de vida per 60.000 euros (única cobertura de “mort”). Per altra banda, la idea seria també que qui vulgui es pugui adherir a una pòlissa de salut col·lectiva (que ja no estaria en mans de l’empresa, cosa que s’ha demostrat, com hem vist en la renovació de SANITAS el passat gener, perjudicial per als interessos de la plantilla). Els que vénen de CASER hi entrarien ja mateix i, acabat l’any (la pòlissa de SANITAS és anual i acaba a 31-12-2013), es podrien mobilitzar voluntàriament els familiars a la nova pòlissa (complint amb el preavís de dos mesos amb la companyia actual). Una reflexió final: no estam en el cas d’un col·lectiu tancat (les aproximadament 1200 persones que teníem fins ara CASER i que l’empresa manejava com a un tot), sinó que ara és el cas d’un col·lectiu obert, subjecte a la voluntarietat de cadascú. Per tant, serà determinant assolir un número d’adhesions a l’hora de negociar carències i preexistències. N’informarem en breu, a través del nostre bloc. (L’enllaç estarà devora n’Asterix.) Estau pendents de l’avís! (...)




[1] Aquesta “Protecció Familiar” va ser possible incloure-la en el Pacte d’Empresa com a una de les contrapartides de la relació comercial amb “Sa Nostra Compañía de Seguros de Vida”, entitat que ven els seus productes per mitjà de la xarxa comercial, i que a més a més se’n du una bona comissió per la gestió del “Pla” y “Fons de Pensions d’Empleats Sa Nostra”.
[2] La targeta sanitària, a “Sa Nostra”, és un dret derivat del bescanvi per la Panera de Nadal, que era un obsequi que l’empresa donava als empleats sense cap contraprestació.

dilluns, 24 de juny de 2013

DE JUTJAT DE GUÀRDIA!

Circ. 053/2013
50 milions de dòlars enterrats  a Miami
El Banc d'Espanya expedientà Invernostra per finançar una operació de risc a Tolo Seguí
JAUME PERELLÓ 

LA GESTIÓ DEL RISC

L'expansió "internacional" de Sa Nostra es basà en l'especulació i la promoció immobiliària

La intervenció del Banc d'Espanya en l'operació de Miami és un bon exemple del descontrol que hi hagué a l'Estat amb les inversions realitzades per part de les caixes d'estalvis, que cal recordar que, encara que no ho sembli, eren entitats sense ànim de lucre.
Els dipòsits eren utitlitzats sovint per a operacions especulatives i, en aquest sentit, Sa Nostra, mitjançant Invernostra, no n'era una excepció. L'any 2012, al gener, es va tenir coneixement formal que el Banc d'Espanya havia demanat tota la informació referent al projecte de Seguí i Iglesias Moure. Es va saber també que s'havia ocultat al consell d'administració d'Invernostra un informe elaborat per Garrigues que desaconsellava l'operació.
Segurament no va caure gens bé dins BMN que una de les entitats integrants del nou banc, Sa Nostra, arrossegàs inversions tan poc transparents i oportunes com intentar fer una torre a Miami, un mercat poc conegut per l'entitat, a les portes de la foradada bombolla immobiliària.(...)

divendres, 21 de juny de 2013

BRAMAR, MAMAR, NAVEGAR

Circ. 052/2013
Ens ha arribat informació referent a una reunió que Manel Náñez, director de Relacions Laborals, va tenir a Sevilla amb la plantilla d’algunes províncies d’Andalusia (es pot saber per què no han fet reunions per tot?). En aquesta reunió, la Direcció va deixar dites coses com:
  • No he vengut aquí a explicar l’acord, sinó a resoldre els dubtes que es puguin plantejar.
  • Els excedents de persones són: Cadis 21, Còrdova 7, Huelva 18, Màlaga 12, Sevilla 23.
  • L’adscripció voluntària a qualsevol dels programes no és una adscripció en ferm. Fins que no es signi el document oportú amb l’empresa, no s’està adherit formalment. Això és simplement una comunicació de voluntarietat i preferència d’entre les opcions.
  • Em crida l’atenció que [a data 19-6] només hagin sol·licitat de forma voluntària l’adscripció als distints programes els següent número de persones: 55 baixes incentivades, 71 “mutuo acuerdo”, 33 excedències voluntàries, 106 reduccions de jornada i 20 suspensions de 9 mesos.

Durant el torn obert de paraules, la plantilla, de manera generalitzada, va voler deixar constància que la manca d’informació era un obstacle perquè la gent s’adscrigués a res. La Direcció, en resposta, va dir que la informació que l’empresa ha facilitat la tenen els sindicats (!), i que també era al text de l’acord (!!).
Altres persones varen denunciar que arriben les dates de tancament de la seva oficina i que encara no saben on les enviaran. A això la Direcció va respondre que fins que no es tanquin els períodes voluntaris d’adhesió, l’empresa no sap les “vacants” ni les opcions per assignar empleats als diferents llocs. En els tancaments d’oficina també es tindrà en compte l’oficina on s’integra. En altres casos l’empresa pot destinar els afectats al centre que s’estimi oportú fins que se li doni un nou destí o assignació a algun “programa” (quins eufemismes!).
La plantilla també va deixar constància de la dificultat per aclarir dubtes o perquè RRHH faci els càlculs. En resposta a aquest tema, varen dir que intentarien que RRHH fos més ràpid i àgil en contestar les consultes (a dos dies de finalitzar el termini?).
La Direcció no es va estar de deixar dit que aplicaria acomiadaments si no s’omplien els cupos voluntàriament. Això és diu pixar-se en el lema “NO a los despidos en BMN!”(...)

dijous, 20 de juny de 2013

PAROLE, PAROLE, PAROLEEE!

Circ. 051/2013
Dimarts tota l’entitat comentava la notícia: n’Egea és a Palma! Com podia ser? El president de BMN, que tantes de vegades ha fet tort al seu compromís de trobada amb el Consell d’Administració de “Sa Nostra”, finalment acudia a donar explicacions a aquest òrgan? No: es tractava d’una trobada amb directius. Durant el seu pas fulgurant per “Sa Nostra”, els capitosts de BMN varen aprofitar per enviar un missatge a la premsa d’un suposat “compromís amb les famílies y PIMEs de les illes Balears” (un element estratègic, segons ells, per al banc) i, com no, per atacar UOB!
La notícia va aparèixer en els mitjans “palmeros habituales”. Els comentaris dels lectors que varen passar per mallorcadiario.com, són per fer-ne llepadits:
  • “Desde luegu” fa falta tenir fetge per ser tan hipòcrita, en Clenxa sembla que està encorvat d’emparar, i els dos “murcianus” de braços creuats esperant a donar la puntilla.
  • Venent patrimoni… l’edifici de Ramon Llull, Sa Canova, Can Tàpera, la pinacoteca (Barcelós, Tàpies, etc)… Per fer més Obra Social a Múrcia i deixar la d’aquí en no-rés? “Compromís” amb les famílies d’on?
  • Els espoliadors de la societat balear i esclavitzadors de la plantilla de Sa Nostra. S’ha de tenir barra!!!
  • Evidentment que és important per ells, han de sucar Sa Nostra fins al darrer cèntim per despres vendre’ns al millor postor i salvar el seu “Banco Murciano Nuevo”.
  • Los recaudadores de tributos con su agente local.
  • Què devia estar pensant el foner que hi ha darrera “los cinco latinos”?
  • Realmente es necesario el director de recursos humanos de BMN para promulgar a los 4 vientos el apoyo a las familias y pymes? Creo que esta panda de cuatreros ha venido a ejecutar su “reestructuración” (léase despidos). Esta noticia es pura fachada.
  • Y pasando todos los contratos que había con empresas de la comunidad (limpieza, suministros, etc.) a empresas murcianas.
  • Esta noticia debería aparecer en la sección de chistes y no en la de economía.
  • FIJATE QUE BIEN VA A APOYAR A LAS FAMILIAS DESPIDIENDO A 900 PERSONAS.(...)

dilluns, 17 de juny de 2013

INFORME JURÍDIC

Circ. 050/2013
Els textos en blau (només en la versió web) d’aquesta circular estan transcrits d’un informe jurídic de 14 de juny de 2013, demanat per UNIÓ OBRERA BALEAR a un prestigiós bufet d’advocats.
SOBRE LA FISCALITAT DE LA DESVINCULACIÓ VIA EL “MUTUO ACUERDO
 (...) En cuanto a la tributación por IRPF de los importes indemnizatorios.
La precisión que se nos ha hecho (...) que la extinción es por mutuo acuerdo “fuera del ERE” implicaría que la situación es la descrita en el artículo 7, letra e, párrafo primero, inciso final, de la Ley de IRPF y, por tanto, se confirmaría nuestra opinión en cuanto a que esas indemnizaciones no gozarían de exención.
“Artículo 7 Rentas exentas
Estarán exentas las siguientes rentas:
e)     Las indemnizaciones por despido o cese del trabajador, en la cuantía establecida con carácter obligatorio en el Estatuto de los Trabajadores, en su normativa de desarrollo o, en su caso, en la normativa reguladora de la ejecución de sentencias, sin que pueda considerarse como tal la establecida en virtud de convenio, pacto o contrato.”

SOBRE LA FISCALITAT DE LA DESVINCULACIÓ VIA LA “BAJA INCENTIVADA
Entendemos que, al menos, existe duda en cuanto a la aplicación o no de la deducción de la indemnización en caso de que la extinción del contrato se produce en un ERE pero mediante adhesión (o decisión) del trabajador a una oferta al efecto, no por decisión “impuesta” por la Empresa (típico despido).
El artículo 7, letra e, de la Ley del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, señala lo siguiente:
 “Artículo 7 Rentas exentas
Estarán exentas las siguientes rentas:
e)  Las indemnizaciones por despido o cese del trabajador, en la cuantía establecida con carácter obligatorio en el Estatuto de los Trabajadores, en su normativa de desarrollo o, en su caso, en la normativa reguladora de la ejecución de sentencias, sin que pueda considerarse como tal la establecida en virtud de convenio, pacto o contrato.
Sin perjuicio de lo dispuesto en el párrafo anterior, en los supuestos de despidos colectivos realizados de conformidad con lo dispuesto en el artículo 51 del Estatuto de los Trabajadores (LA LEY 1270/1995), o producidos por las causas previstas en la letra c) del artículo 52 del citado Estatuto, siempre que, en ambos casos, se deban a causas económicas, técnicas, organizativas, de producción o por fuerza mayor, quedará exenta la parte de indemnización percibida que no supere los límites establecidos con carácter obligatorio en el mencionado Estatuto para el despido improcedente (...)
(...)

LES SALVATJADES DE L’ACORD (i 6)

Circ. 049/2013
ELS AFEGITS DEL NOU ACORD (i II)
Seguim amb les diferències entre l’acord de 28 de maig i de 6 de juny:

  • A l’acta de 6 de juny desapareix la paraula “indemnización” (que té una fiscalitat neutre) de l’apartat de les suspensions i també al “mutuo acuerdo”, sent substituïda per les paraules “plus” i “cantidad satisfecha”, respectivament.
  • A l’apartat de les suspensions, apareix una lletra “c) Hay que prever Madrid, Islas y Melilla”. Què és el que s’ha de preveure? (Davant la Inspecció de Treball varen dir que aquest punt se’ls havia escapat, que NO tocava ser-hi.) També apareix (en el cas de Serveis Centrals) un parèntesi “(Catalunya, Madrid e Islas)”. És ben clar que ens classifiquen amb els territoris venuts o a punt de vendre. També és nou el paràgraf: “En aquellos casos (territorios no peninsulares, Madrid y SSCC de Catalunya y Aragón) que no fuera posible organizativamente la aplicación de los límites geográficos aquí pactados, se aplicará lo previsto para los supuestos de movilidad geográfica...” Traduït: en tornar de la suspensió és molt probable que no quedi res de BMN a Balears (serveis externalitzats i xarxa d’oficines venuda?). El paràgraf també s’afegeix a l’apartat de la tornada de les excedències.
  • En les reduccions de jornada, s’afegeix que es quedarà exclòs del programa de suspensions (només mancaria que no fos així!).
  • A les baixes incentivades, s’afegeix una lletra d) amb indemnitzacions mínimes (les engrunes de la misèria!).
  • S’afegeix tot un Títol VII “Disposiciones varias”, amb una salvaguarda de les garanties sindicals legals. Volem informar a tota la plantilla que, durant les negociacions, UOB va fer la proposta de, enlloc de suspendre menys persones més mesos, era desitjable (socialment i sindicalment) suspendre més gent menys mesos, tota la plantilla (TOTA!). Per què no aplicar una suspensió de 15 dies anuals a tot l’univers laboral? Suposant una plantilla de 5188 persones, surten els comptes i s’aconsegueix encara més quota suspensiva total que amb les 150 suspensions de 9 mesos. Es podrien reduir altres programes, i s’estalviarien els conflictes relacionats amb aquestes suspensions que han signat,  que només serviran per coaccionar la plantilla! (...)

divendres, 14 de juny de 2013

“IMPOSICIÓN CIEGA”

Circ. 048/2013
Les persones que s’adhereixin al “mutuo acuerdo” han de tenir clar que:

  • No tenen dret al subsidi d’atur.
  • Si després de la desvinculació troben feina tendran, amb molta probabilitat, algun tipus de comprovació (l’Administració serà desconfiada).
  • No tenen dret, de principi, a rescatar el Fons de Pensions.
  • Hi ha una incertesa total en el tema de la fiscalitat.
  • Encara que tenguin 55 o més anys, no tenen dret a que els compensin el valor de les quotes d’un conveni especial amb la Seguretat Social.
  • La decisió afecta a la possibilitat de jubilar-se anticipadament i, per tant, a un possible rescat del Fons de Pensions. Avui en dia, les 3 condicions necessàries per jubilar-se anticipadament en el cas d’una extinció per “cese voluntario” són: 
    1. Tenir complida una edat que sigui inferior en 2 anys, com a màxim, a l’edat ordinària de jubilació (sense aplicar coeficients reductors).  
    2. Acreditar un període mínim de cotització efectiva de 35 anys (sense comptar les pagues extraordinàries i comptant el servei militar obligatori o la PSS amb el límit d’un any).
    3.  Requisit addicional: l’import  de la pensió a percebre ha de resultar superior a la quantia de la pensió mínima que correspondria a l’interessat per la seva situació familiar en el moment de complir l’edat de 65 anys.
  • Tot això sense informació de l’empresa o amb informació molt deficient dels sindicats signants!
  • Més que un “mutuo acuerdo” veim una “imposición ciega”!
  • S’assembla a la política d’enroscar preferents als clients sense explicar bé les condicions i els riscs. Ara deixant desassistits els treballadors i les treballadores que han remat a favor d’una empresa que enfonsen uns dirigents ineptes que s’han fermat al timó de la nau. 
(...)

LES SALVATJADES DE L’ACORD (5)

Circ. 047/2013
JA HEM DEMANAT PRESSUPOSTOS
Atenent peticions, i amb independència de les accions legals en defensa del Pacte d’Empresa, UOB ha sol·licitat pressupostos a diverses companyies per tal de donar cobertura a la contingència de mort per 60.000 euros i per a una targeta sanitària (hem demanat preu “amb reintegrament” i “només quadre mèdic”). Que ningú passi pena que si arriba alguna oferta atractiva la farem a mans de TOTA LA PLANTILLA per a la seva consideració i possible adhesió, voluntària. Si fos el cas, s’establirien els canals de comunicació formals adients, independents de la relació d’afiliació. Com que és previsible que també arribin ofertes de part de “Sa Nostra Compañía de Seguros de Vida”, de CASER (suposam que són vigents les que hi ha a l’i-Nostrum), i de SANITAS –per adherir-se, els empleats, a la de familiars–), esperam tenir, en breu, diverses ofertes damunt la taula.
Respecte a SANITAS, hem d’advertir tothom que la pòlissa de familiars ara la controla la Direcció. Un temps la negociava el Comitè Intercentres (com estableix el Pacte d’Empresa) però al·legant “problemes de personalitat jurídica”, se va traspassar a l’empresa i, amb aquesta maniobra, es va desplaçar a la representació laboral de les negociacions. Resultat? El passat gener, vàrem saber l’import de la nova quota via fets consumats, sense que ningú informàs prèviament, si més no per deferència, el Comitè. Quan vàrem demanar informació a SANITAS, ens varen al·legar un increment de la sinistralitat respecte a anys anteriors, però el cert és que la pujada de quota va ser extraordinàriament elevada i ha quedat per damunt del preu de mercat inclús sense tenir en compte col·lectius.
Entenem que la representació laboral, i per seguretat jurídica i per la configuració actual de majories, UOB assumirà ara per ara aquest rol, ha de recuperar el protagonisme en la pòlissa de salut de familiars, cosa que redundarà en benefici de tot el col·lectiu. En tot cas, UOB informarà a la resta de sindicats amb presència al Comitè Intercentres.
CONFLICTE COL·LECTIU COMISSIÓ PROMOTORA BMN
Després d’acabar “sin acuerdo” la preceptiva sessió de conciliació (volien admetre UOB a la Comissió PERÒ SENSE VOT –cultura democràtica?–), anunciam que s’interposarà demanda de conflicte col·lectiu per l’exclusió d’UOB de la Comissió Promotora del Pla de Pensions de BMN.
(...)

dijous, 13 de juny de 2013

LES SALVATJADES DE L’ACORD (4)

Circ. 046/2013
ELS ALTAVEUS DIRECTIUS FRISSEN = LA DIRECCIÓ FRISSA
Abans i tot que l’empresa publicàs el comunicat a la intranet de BMN amb l’acord en cru i un sistema d’adscripció telemàtic fet a mida de les “necessitats” de l’empresa[1], els seus principals trompeters ja havien publicat una circular “URGENTE” referent a l’adhesió als diferents punts de l’acord. Per què tanta pressa? Han de prendre purga? Tenen por que els caigui una impugnació? És necessari estressar així la gent, que necessita TEMPS i, sobretot, INFORMACIÓ addicional a la continguda en els acords de l’acta de 6 de juny? Qui resoldrà, per exemple, els enormes dubtes fiscals? Per què no ho fa l’empresa, anant de cara, com pertocaria després d’haver signat un acord? Encara han d’informar o autoritzar en Jaume Ginard? Quan podrà aquest resoldre dubtes a les persones que el criden? Per què no volen fer-los els números reals? Què amaguen? O ja els va bé que els sindicats facin d’altaveu empresarial, i així anar passant els dies sense que la gent tingui clar, per exemple, quin tractament fiscal donarà l’empresa a cada acord? Respecte a aquest tema, circulen vàries consultes vinculants a la Direcció General de Tributs, i se n’ha demanat alguna altra. L’empresa hauria d’aclarir com tractarà fiscalment el que pagarà en cada programa, perquè bé que ho sap (ha d’aplicar l’oportuna retenció). A l’acta de 6 de juny la paraula “indemnización” (que té una fiscalitat neutre i que apareixia a un parell de llocs a l’acta de 28 de maig) s’ha substituït per altres paraules en absolut neutres fiscalment. Per què? En una propera circular explicarem més canvis entre els dos redactats que van més enllà de la “aclaración, corrección y subsanación de errores”. Quant al tema de les condicions dels préstecs, és un escàndol, i es confirma el que ja vàrem publicar al final de la circular 40.
Si comptam a partir de dia 7 de juny (un dia després de la nova acta), han donat només 10 dies hàbils a la gent per prendre una decisió que els pot afectar de per vida, i ja en duim alguns d’aquests immersos en la manca d’informació que hauria de donar l’empresa. Des d’UOB, a banda d’activar la defensa, judicial si escau, i de fiscalitzar allò que creguem oportú (per irregular, il·legal, abusiu, etc.), procurarem resoldre tots els dubtes concrets que tengui qualsevol persona de la plantilla sobre alguns punts de l’acord. Si més no, donarem les orientacions oportunes. Però insistim que els qui haurien d’informar bé són els sindicats firmants i, sobre tot, l’empresa, promotora del procediment. Una entitat financera dóna uns papers a signar sense especificar-ne les conseqüències? Com amb les participacions preferents? Quin escàndol!



[1] La adscripción a cualquiera de los programas comporta asumir todas y cada una de las condiciones contenidas en los mismos” –també si n’hi ha d’il·legals o abusives?–.
(...)

dimarts, 11 de juny de 2013

LES SALVATJADES DE L’ACORD (3)

Circ. 045/2013
ENCARA UN NOU I PITJOR ACORD, FORA DE TERMINI
El 6 de juny, a can BMN, no podrem mai pus pensar en el D-DAY, en què es va sembrar la flor de la llibertat a l’Europa Occidental de l’altra banda dels Pirineus, sinó que serà el dia de la ignomínia i de la subjugació sindical als interessos empresarials. Dijous passat, a Madrid, els senyors i els lacais varen signar una “Acta de aclaración, subsanación y corrección de errores del acuerdo...” que no és altra cosa que un altre cos complet, un altre redactat, encara pitjor per a la plantilla que el que havien fet el 28 de maig, abans de desconvocar la 2a jornada de la seva vaga paripé. Se pensen haver arreglat el bunyol, però no han fet altra cosa que deixar constància del seu modus operandi. Tota aquesta tropa (Direcció de BMN i sindicats grocs) només pensa en desposseir-nos, homogeneïtzar-nos i confiscar-nos tots els nostres drets extraconveni per poder vendre l’únic que queda de SA NOSTRA: el seu millor actiu, la plantilla! La nostra assessoria jurídica ja analitza els acords, i hem deixat constància davant la Inspecció de Treball de Madrid de la manera de fer d’empresa i sindicats durant tot l’espectacle negocial al que hem assistit.
COM ÉS QUE NO SIGNAREN TOTS?
A l’acta de 6 de juny, tot i dir que hi són “reunidos”, no hi ha totes les signatures que hi havia a l’acord de 28 de maig. Per què? Simplement, perquè no hi eren. Només hi havia els “negociadors”[1]? El que és segur és que n’Alejandro Giménez de CCOO BMN Illes –per cert, “representant de la territorial” (RRHH de BMN dixit) a la Comissió Promotora del Pla de Pensions de BMN–, dijous passat, mentre Manel Náñez estava reunit amb els sindicats, era... a Palma! La signatura de Jaime Oliver, d’UGT BMN Illes, tampoc figura a l’acta de dia 6. CCOO i UGT de SA NOSTRA, molts kilòmetres lluny dels interessos de la seva plantilla!
CORRESPONDÈNCIA UOB
Des d’UNIÓ OBRERA BALEAR, sense perjudici de les accions legals en defensa del Pacte d’Empresa, estam fent gestions en relació al Pla de Protecció Familiar (60.000€) i les pòlisses de salut. Reproduïm la resposta a una de les gestions fetes sobre el primer, realitzada amb el Director General de SA NOSTRA Compañia de Seguros de Vida, S.A. Seguirem informant.
Benvolguts senyors,
Confirmem que hem rebut la comunicació sobre la derogació del compromís de protecció familiar que ens exposen i que actualment està instrumentada en la pòlissa col·lectiva d’assegurances de vida subscrita amb la nostra Companyia.  Els informem que estem preparant una proposta  alternativa perquè els empleats, que ho desitgin, puguin tenir les mateixes cobertures amb unes condicions especials per aquest col·lectiu i amb millores en les condicions de contractació i primes.
Aprofitem l’ocasió per saludar-vos.
Atentament,
Eloi Quirós



[1] El comunicat conjunt de CCOO i UGT (no s’ajunten que no se semblin) que anuncia una reunió amb la plantilla per a avui, 11 de juny, en un darrer paràgraf patètic, diu que “Comptarem amb la presència d’algunes de les persones que formaren part en la negociació i coneixen en profunditat l’acord”. Què passa? Que no coneixen l’acord “en profunditat”, els de “BMN Illes”? Per això no l’han signat encara? Per això no feia falta que dia 6 fossin “¡presentes!”?
(...)

divendres, 7 de juny de 2013

PARÈNTESI MISCEL•LANI

Circular 044/2013
INFOCAJA EN SUBHASTA?
Ens arriben rumors fundats que INFOCAJA té els dies comptats com a empresa participada, que es troba en procés de subhasta, i que consultores com Accenture o IBM estarien interessades en la seva adquisició. Es tracta del pas previ a una externalització de personal tècnic del banc? Abans de ser BMN, una informació com la venda d’una participada fluïa de dalt a baix de l’organigrama a través de les reunions de coordinació d’àrea. Ara, tot se du d’amagatotis. No veuen que és pitjor? Quin sentit patrimonial, arcaic i arnat d’empresa té aquesta gent?
UN SISTEMA INFORMÀTIC BILINGÜE O DIGLÒSSIC?
Sembla que les incidències que dóna el sistema informàtic de BMN s’han de resoldre diferent per a cada llengua d’identificació. Curiosament la resolució de la part en Català resulta “complicada de reproducir” i emplacen a emprar la identificació “en español”. Tot això és un absolut despropòsit i un desastre, a més d’un atac a la llengua de les illes Balears i Pitiüses. En primer lloc, les respostes que donen a les reclamacions donen a entendre que el sistema està fet, d’origen, amb els peus. Per anar bé, el programari de l’aplicació de fons hauria de ser el mateix, sigui la identificació en Català o en Castellà. En canvi, tothom sap que és un sistema antiquat i apedaçat de per tot que cada vegada costa més de mantenir. Quan es resol una incidència, no seria lògic de fer-ho independentment de la llengua en què s’identifiqui l’usuari? I si (posats a somiar) està ben muntat, aleshores per què donen excuses inversemblants? A causa d’aquesta pèssima gestió tecnològica de la Direcció de BMN, molta de gent de la plantilla s’identifica en Castellà quan de principi ho faria en Català. Bilingüisme o diglòssia? Conservar o anorrear el caràcter i la diferència?
UN SISTEMA, TAMBÉ, ESQUIZOFRÈNIC?
A les targetes d’assistència a Juntes General d’Accionistes que s’han enviat als clients de la nostra territorial, a la primera pàgina hi figura la capçalera BMN “Sa Nostra”. Quan l’ordre del dia és prou llarg i s’imprimeix una segona pàgina, sabeu quin logo de quina caixa apareix enlloc de “Sa Nostra”? Bingo!
(...)

dijous, 6 de juny de 2013

LES SALVATJADES DE L’ACORD(*) (2)

Circ. 043/2013
ALERTA AMB EL “MUTUO ACUERDO”!
Si algú s’acull de manera express a aquesta opció (abans i tot de tenir les coses més clares) i confia amb un possible rescat del seu fons de pensions per atur de llarga durada, que vagi alerta, perquè sembla que el Govern Central tanca portes de per tot. El galimaties legal fa feredat. Per favor, que tothom s’assessori bé abans de prendre qualsevol decisió. Referent a aquest punt de l’acord, hem rebut alguns correus electrònics d’altres sindicats independents on llegim que es duen les mans al cap pel fet que els sindicats hagin acceptat estampar la signatura en aquest acord paral·lel “fora de l’ERO”. El col·lectiu més perjudicat és el de les persones de més de 55 anys, que veuen burlada l’expectativa que l’empresa hagi de fer front per llei al Conveni Especial amb la Seguretat Social. Per altra part, alguns companys estan fent els seus números i resulta que l’aplicació de la “reforma laboral” resultaria tan o més avantatjosa que l’esquifit “mutuo acuerdo”. Com a mínim, en termes de “seguretat jurídica” no hi hauria color. Algú es fia, avui en dia, de la Direcció de BMN? Una altra brutalitat derivada de l’acord és la fiscal, perquè alguns experts ens diuen que no seria d’aplicació la reducció del 40% i es tributaria sobre la totalitat.
BMN INCOMPLEIX ELS SEUS COMPROMISOS
Gràcies al CONVENI ESPOLIADOR I CONFISCADOR que els sindicats complaents han posat en mans de la Direcció de BMN, aquesta ja ha donat ordres de NO PAGAR EL REBUT DE FINALS DE MAIG de l’assegurança col·lectiva amb què s’instrumentalitza el compromís que rau en l’article 89 del Pacte d’Empresa:
Protecció familiar
Article 89. “SA NOSTRA”, Caixa de Balears assumeix per a totes i cada una de les persones de la plantilla en actiu i amb contracte indefinit, en cas de mort abans dels 65 anys, les situacions d’endeutament amb la pròpia entitat (descoberts, targetes de crèdit, préstecs...) fins a un import màxim de 60.000 €. Si no existissin situacions d’endeutament o els imports pendents de liquidació fossin inferiors a la xifra indicada, la quantitat sobrant es posarà a disposició dels hereus legals del treballador o de la treballadora.
TOTES LES PERSONES QUE TENGUIN SITUACIONS D’ENDEUTAMENT AMB L’ENTITAT HAN DE SABER QUE EN CAS DE MORT (abans dels 65 anys, fita més enllà de la qual no se solen situar els venciments de les operacions actives), LA DIRECCIÓ DE BMN I ELS SINDICATS FIRMANTS LES HAN DEIXAT SENSE PROTECCIÓ I AMB 60.000€ A L’AIRE QUE HAURAN D’AFRONTAR LES FAMÍLIES QUE ELS SOBREVISQUIN.
UOB ACTUARÀ EN DEFENSA DELS DRETS DE LA PLANTILLA, PERÒ EXIGIM UN INMEDIAT COMPROMÍS PER ESCRIT DE L’ENTITAT QUE RESOLGUI AQUEST TEMA ABANS QUE S’HAGI DE LAMENTAR ALGUNA DESGRÀCIA. “EL MILLOR ACORD POSSIBLE”? (...)

dimecres, 5 de juny de 2013

SETGE A “SA NOSTRA”

Circ. 042/2013
Som a punt de veure la consumació d’un dels robatoris més escandalosos de la història: l’espoliació de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears. L’assalt, advertit ja l’any 2009 per algunes poques veus, s’ha desenvolupat d’amagat, amb engany i traïdoria. Allò que el President, Fernando Alzamora, i el Director, Pau Dols, varen vendre com un pacte de resistència i de supervivència, ha estat una autèntica desfeta. L’objectiu no era sanejar, sinó sanar la institució!  
Tan bon punt s’inicià el procés d’unió amb les caixes de Granada, Múrcia i Penedès, l’avaluació de cada una de les entitats (efectuada sota la batuta de Carlos Egea, des del seu hotel de luxe) va anorrear, de manera ridícula i desproporcionada, la posició de SA NOSTRA. A partir d’aquell moment, la humiliació va ser permanent i continuada amb absoluta desídia d’una Presidència i una Direcció, humiliades, entregades i sotmeses sota amenaces gens dissimulades de la nova cúpula del BMN. Les promeses efectuades per Alzamora i Dols, relatives a la seguretat de la plantilla i el manteniment de l’Obra Social, aviat es varen demostrar falses sense que ningú, incomprensiblement, no reclamàs depurar responsabilitats.
El desballestament de SA NOSTRA s’ha produït ininterrompudament: liquidació gens transparent d’immobles, oficines venudes (i rellogades), venda d’emblemàtics referents de l’Obra Social (centres de cultura, Sa Canova, Can Tàpera), l’edifici de Ramon Llull (modernista, d'en Bennàssar,  seu de l’entitat des de 1904 i de la Junta de Patrons, inaugurada per Alfons XIII), venda a l’encant del patrimoni artístic... Tot plegat, suposa una descapitalització accelerada que ha deixat SA NOSTRA com un pelleringo, com un kleenex usat tirat dins d’un bassiot d’aigües brutes. La liquidació s’ha executat sota els ulls entabanats i còmplices de la classe política illenca i de la Junta de Patrons de SA NOSTRA, incompetent d’ençà de fa 20 anys i ara, a més, negligent de les seves obligacions estatutàries.
Només restava un punt neuràlgic per aconseguir que SA NOSTRA no valgui un pissarrí: la plantilla. Aquesta setmana passada, la Direcció del BMN, amb l’activa participació dels sindicats exteriors, han empobrit fins a l’extrem les despeses de personal, amb un atracament desvergonyit. Ho han fet embolicant l’abús com un acord per a tot el BMN, però la realitat és que totes les mesures s’han orientat a un atac directe de les condicions laborals de SA NOSTRA, reconegudes en el Pacte d’Empresa i en el Pla de Pensions. Ens volen robar l’assistència sanitària (objecte en el seu dia d’una renúncia d’un benefici social), el plus del crebant de moneda (inexistent ja a altres entitats per renúncia sindical en el conveni col·lectiu) i, sobretot, l’aplicació de l’acord suposaria que el pla de pensions de SA NOSTRA sigui un pou dinerari per patrocinar altres territoris; un robatori! (...)

dimarts, 4 de juny de 2013

LES SALVATJADES DE L’ACORD(*) (1)

Circ. 041/2013
ESTIMACIÓ DE LA PÈRDUA SALARIAL (LLEGIR-HO D’ASSEGUTS!)
Les xifres poden ballar molt, segons l’edat, contingències de risc, sou i, sobre tot, del col·lectiu A o B del Pla de Pensions, però hem fet un resum NO EXHAUSTIU de les renúncies sindicals que propiciaran que l’empresa ens fiqui la mà a la butxaca.
-         Assegurança de vida (en aquest epígraf no entrarem massa en detall, pel poc impacte en comparació amb el guionet següent –Protecció familiar Pacte–):
o        Conveni Col·lectiu: “Las Entidades, salvo aquellas que tengan otros sistemas establecidos iguales o superiores, concertarán seguros colectivos de vida para los empleados que voluntariamente lo deseen, por un capital asegurado de 9.015,18 euros sin distinción de niveles y siendo la cuota de los mismos un 50% con cargo a la Institución, y el otro 50% a cargo del asegurado.
o        Pacte d’Empresa, article 83: “Es ratifica la millora de l’assegurança de vida que estableix l’article 76 del Conveni Col·lectiu en el sentit que són a càrrec exclusiu de l’entitat les quotes derivades de 3.515’92€. Així mateix, l’entitat assumeix la meitat de la quota corresponent a 5.499’26€ d’aquelles persones que assumeixin voluntàriament l’altre 50%.”
-         Protecció familiar Pacte d’Empresa (els 60.000€ en cas de mort, que prioritàriament són per cobrir el risc amb l’entitat). Aparentment l’empresa i els sindicats venuts han inclòs aquesta cobertura en l’epígraf de les “assegurances de vida”. Aquest dret va ser possible negociar-ho i incloure-ho en el Pacte d’Empresa de “Sa Nostra” perquè la xarxa d’oficines de “Sa Nostra” li fa a la Companyia d’Assegurances gran part de la feina comercial, i també per la suculenta comissió de gestió que la Companyia cobra per la (històricament bona, s’ha de dir tot) gestió del nostre fons de pensions. El mateix fons de pensions que ara CCOO i UGT espoliaran perquè passi a ocupar-se’n LA SEVA GESTORA, de la qual són grans accionistes! Indignez-vous! Anant a les quantitats que suposa aquesta protecció familiar, a tall d’exemple, un TAR per 100.000€ a un home d’uns 40 anys suposa uns 25€ al mes. Si hi hem d’afegir 60.000€, pujaria fins a uns 45€ mensuals. Per Internet hi ha simuladors d’assegurances de vida per cobrir l’hipoteca. Per un capital de 60.000 euros donen preus de prima anual des dels 142 fins als 218€. QUÈ PASSARÀ, PERÒ, AMB LES PERSONES QUE DURANT AQUESTS ANYS HAN ENTRAT EN CONTINGÈNCIA, I QUE PER EXEMPLE HAN DESENVOLUPAT ALGUN TIPUS DE MALALTIA CRÒNICA, DEGENERATIVA, METABÒLICA, CORONÀRIA, ETC? A QUIN PREU ELS ASSEGURARAN, SI ÉS QUE ALGÚ ELS ASSEGURA? ACUSAM CCOO I UGT DE SER LA COMPLAENT POLITJA DE TRANSMISSIÓ DE L’ABÚS EMPRESARIAL! (...)

dilluns, 3 de juny de 2013

ACTE FINAL D’UN ENGANY ORQUESTRAT A LA PLANTILLA

Circ. 040/2013

UNA REBAIXA D’EXPECTATIVES BEN PLANIFICADA

Dia 28, a la concentració de Jaume III, Catalina Pol, representant del sindicat CCOO, que té 1 de 13 al Comitè Intercentres de “Sa Nostra”, era entrevistada per Europa Press. El fet succeïa a menys d’un metre de la pancarta i dos representants del sindicat UOB, que té 10 de 13 a l’Intercentres. UOB no va ser en cap moment interpel·lada per aquest mitjà, però sí per TVE. La diferència essencial, però, es pot trobar en el missatge emès en cada cas. El representant d’UOB, davant del micròfon, reivindicava la bona feina de la plantilla; protestava contra la mala gestió directiva –que primer havia fet ull a les antigues caixes i després, sense posar un velló dels seus, s’havia convertit en una casta de neo-banquers que abusa de la plantilla i imposa EROs–; i protestava contra les mesures previstes d’estalvi de costos que no distribuïen les càrregues uniformement entre tots els col·lectius, i que incomprensiblement han fet seves els representants de CCOO i UGT de Balears (que ho fessin els forans, si més no, es pot entendre). En canvi, el missatge que donava a la premsa la representant de CCOO, com podeu veure al quadre d’adalt, ja era el de defensar “los menos despidos forzosos posibles”. Acabàvem de començar la jornada de vaga (la primera que convocaven ells) i el “NO a los despidos en BMN” ja s’havia convertit en un “NO pero SÍ”. Què havia canviat?
A la mateixa hora que Catalina Pol era entrevistada, i segons la redacció que li han donat, a Madrid s’estava duent a terme l’acord de “desvinculaciones de mutuo acuerdo”, l’acta del qual comença dient “Siendo las 11 horas del día 28 de mayo de 2013, se reúnen las partes... para acordar...” A aquestes hores, @ccoobmn emet una sèrie de piulades per Twitter que no tenen a veure amb això.
Tornem a Palma: un dels representants d’UOB a la concentració, a les 12 hores, totalment aliè als pactes del diable que s’estan duent a terme en aquells moments, anuncia pel megàfon que “encara no hi ha cap acord a Madrid” i dóna les gràcies al concentrats. Un dels representants d’UGT ens demana (pot ser que de bona fe) de repetir el mateix missatge perquè no tots els concentrats l’havien pogut sentir. CCOO, calla (...).