Traductor

dijous, 31 de gener de 2013

ACLARIMENT SOBRE LES VACACIONS

Circ.005/2013

Els dies de vacacions establerts pel Conveni Col·lectiu són 25.

Quant a les llicències, la Disposició Transitòria Segona del Conveni estableix un dia de llicència retribuïda no consolidable per als anys 2013 i 2014. Per altra part, el Pacte d’Empresa, en el seu article 34, estableix un dia de llicència retribuïda que, per si algú no ho recorda, prové d’haver deixat de fer l’horari especial de la setmana en què se celebrava el patró local respectiu (Sant Sebastià, Sant Antoni, etc.)
En total, doncs, per al 2013 tenim 25 (dies de vacacions) + 2 (dies de llicència retribuïda).
A aquestes altures l’empresa ja hauria d’haver publicat una circular sobre el tema, especificant les diferents casuístiques de cada territori dels que conformen BMN. Ja fan tard! Li haurem de seguir dient i(nútil)-Nostrum?
En aquest punt cal donar la benvinguda a CCOO en la defensa del Pacte d’Empresa, que en el seu comunicat de 30 de gener donava per fet que aquest dia de llicència del Pacte ens havia estat usurpat. Ja veurem què diu l’empresa oficialment, però ja anunciam que UNIÓ OBRERA BALEAR defensarà allò acordat. Pacta sunt servanda! En qualsevol cas, és molt reconfortant veure com CCOO defensa el Pacte d’Empresa després d'haver-se'n desentès en el passat. Basta recordar la seva recent actuació en el conflicte de les desvinculacions per l'ERO. Entre altres coses, la no compareixença en la reunió de la Comissió Paritària d'Interpretació que havia d'obrir la porta a les persones que volien desvincular-se. La mateixa sessió, per cert, on l’empresa es va negar a votar la interpretació!
Saludam i celebram amb entusiasme que CCOO s'acosti a defensar el Pacte d'Empresa vigent!

(...)
Descarregar circular completa en PDF -Català
Descargar circular completa en PDF -Castellano

dimarts, 29 de gener de 2013

MÉS COL·LABORACIONS REBUDES

Circ. 004/2013
UNA
No sé si sabeu que ja no existeix el canvi de moneda estrangera per empleats... Ara, de cop, tot al mateix preu que els clients.
El tema de l'arxiu és per llogar-hi cadiretes, podeu llegir el manual al Inostrum (I de inútil-nostrum?). A oficines tot s'arxiva amb AZs, hem tornat a l'època del tio Paco...
No sabíem lo bons que érem, i tot lo que podríem ensenyar a aquesta tropa.
Potser és que aquí teníem massa hores de família! (...)

dimarts, 22 de gener de 2013

AIXÍ ÉS; AIXÍ FA LA DIRECCIÓ QUE HI HA!

Circ. 003/2013

AIXÍ ÉS; AIXÍ FA LA DIRECCIÓ QUE HI HA!
UNA.-  Els Directors de Zona convoquen als directors i sotsdirectors de les oficines a les 15 h, reclamant puntualitat... a Palma! No han indicat a quina velocitat han d’anar els convocats de, posem per cas, Port de Pollença per fer 70 km en 0 minuts. Un problema matemàtic mal de resoldre per a qualsevol humà que no tingui la condició màgica (tràgica?) de gran pensador. I, sobretot, un problema econòmic per la Direcció Territorial i la de Recursos Humans que hauran d’aclarir a quin preu serà abonat a les víctimes aquest quilometratge supersònic amb energia nuclear. Qui sap si els grans pensadors volien donar a entendre que les oficines de tres empleats podien tancar a les 14 h (a les 13:15 h al públic?)! En aquest cas, però, profanarien les 7 hores, com a màxim, que estableix la legislació per a les jornades intensives. Més coses: qui pagaria el dinar? I a quina hora es dinaria? Desastres!
DUES.- Els empleats d’oficines varen ser convocats un dilluns a les 7h del matí, amb caràcter extraordinari per familiaritzar-se amb el nou entorn informàtic. Quin remei! Varen dematinar per ser a la feina com els havien demanat. Allò que els grans pensadors no varen preveure és que també ho havien d’haver demanat als directius. Potser algú hauria previst de donar entrada als dematiners i esforçats remers que, quan varen provar d’identificar-se, els varen respondre amb un missatge ben alliçonador: OPERACIÓN NO PERMITIDA FUERA DEL HORARIO LABORAL. Quantes hores extra són robades a la plantilla! Quina poca vergonya ni tan sols haver-se disculpat per l’abús! Desastres i més desastres!
i TRES.- (un conte àrab anònim aplicable)
Nasrudin s’enfilà a un arbre per serrar una branca. Un nin que passava l’advertí:
-     L’amo, sou a la punta de la branca i serrau a la part del tronc. Fotreu per avall!
-     Que t’has cregut que ets un vident, mocós?
No obstant, tal com havia avisat l’infant, Nasrudin va pegar en terra. Així com va poder es va aixecar i va dir al nin:
-     La teva predicció ha estat certa. Ara m’has de dir quan em moriré.
El jovenet va negar ser un profeta, però com que Nasrudin insistia li va amollar:
-     Per mi, com si caus mort ara mateix!
Nasrudin va caure a plom i va romandre immòbil. Quan els del poble el trobaren, el ficaren dins d’un taüt i es posaren a discutir quin camí era el més curt per anar al cementiri. Nasrudin, cansat de veure com es barallaven, va treure el cap i va dir:
-     Quan jo encara era viu, hi anava pel camí de la dreta per fer més via.
La gent, més que enfadada, va apallissar aquell “mort” que parlava i l’abandonaren.(...)


Descarregar circular completa en PDF -Català
Descargar circular completa en PDF -Castellano

dimecres, 16 de gener de 2013

SÍ, LES MENTIDES TENEN LES CAMES CURTES!

Circ. 002/2013

Ens arriben notícies de persones afiliades que ens criden alarmades perquè UGT, en les visites als centres de treball que està duent a terme en aquests dies (pescadors de “río revuelto”?), argumenta que UOB no pinta res, que no ens convoquen a les reunions com als altres sindicats, etc.
En aquest punt, convé aclarir algunes coses a totes les persones que puguin haver rebut informacions contaminades:
·        UOB segueix tenint la representació i LEGITIMITAT que ens dóna el darrer resultat electoral. En cas contrari, no seria possible l’enfilall de demandes que s’han interposat contra BMN i adlàters. Tenim un mandat democràtic i el complirem fins a les properes eleccions: defensar els interessos de la gran majoria de la plantilla, que ens va atorgar la seva confiança.
·        UOB no és convocada a les REUNIONS DE SEGUIMENT de l’acord de maig 2012 (el de les suspensions i les rebaixes de sou que havien de servir per no fer acomiadaments futurs!) perquè, juntament amb CGT, NO EL VÀREM SUBSCRIURE. El vàrem analitzar i vàrem arribar a la conclusió, i el temps ens ha donat la raó, que era un xec en blanc per a l’empresa per fer i desfer a voluntat. On és el reglament que havia de desenvolupar l’acord? Per tant, què és millor? Assistir a les reunions amb els calçons pels turmells, o no assistir-hi però defensar efectivament la plantilla arribant, si cal, a les darreres instàncies possibles?
·        UOB sí que està sent convocada a les reunions (de moment se n’han fet dues) d’una pretesa 3a reestructuració. Prendrem nota, com sempre, del que es digui i ho analitzarem amb la cura que es mereix. Quan sigui l’hora, informarem la plantilla. Però el que no farem serà fer d’altaveu de les pretensions empresarials (amb filtracions a premsa i circulars de derrota) per escampar la por (primera etapa segons el manual de Recursos Inhumans –recordau els inicis de la 2a reestructuració?–).
·        El telèfon i el correu electrònic d’UOB estan sempre a la vostra disposició perquè pugueu contrastar qualsevol informació que emani de CCOO i UGT.


(...)

Descarregar circular completa en PDF -Català
Descargar circular completa en PDF -Castellano

dilluns, 14 de gener de 2013

ORGULL DE PERTINENÇA?

Circ. 001/2013
ORGULL DE PERTINENÇA?
Qui no recorda el dia que va aprovar les oposicions d’entrada a Sa Nostra? Qui no ho va celebrar amb una alegria indescriptible? Qui no va sentir que tocava amb un dit al cel? Quantes emocions mirar les llistes dels que passaven a la fase següent!Mesos i mesos de preparació i d’estudi amb l’objectiu d’entrar a una entitat de prestigi, amb un bon horari i un salari prou digne, rebien la recompensa de superar unes proves, generalment difícils i, en tot cas, sotmeses a la tensió i pressió de qualsevol examen competitiu amb centenars de persones aspirants. Entrar a Sa Nostra dotava les persones d’un alt orgull de pertinença. La majoria d’integrants de la plantilla sabien el significat de sentir els colors. Això passava a Sa Nostra i també a la majoria de les caixes d’estalvi, per no dir a totes elles. El distintiu era saber que es feia feina a una entitat sense accionistes, orientades a la creació i manteniment d’obres socials. Temps era temps! Algú creu que aquella satisfacció personal la varen tenir mai els empleats de la banca? Algú podia estar content de fer hores de més i veure com el producte de l’esforç laboral, transformat en capital, anava a parar a unes butxaques particulars com si fos un botí? Evidentment, la diferència entre fer feina a un banc o a una caixa d’estalvis era gegantina; tan gran o més com la que diferencia un cirurgià estètic d’un metge sense fronteres!
Tot això ja és història. Mentre Alemanya manté l'estructura de les caixes, a Espanya, tret dels excepcionals i envejables casos de les d'Ontinyent i Pollença, la funció social de les entitats financeres s’ha esvaït pràcticament del tot. El món de les empreses socialment responsables ha canviat com de la nit al dia. Quin orgull de pertinença genera un banc als empleats?, quin sentiment d’empresa?, quina capacitat de sentir els colors pot tenir avui una treballadora o un treballador del BMN? Cap! (...)