Traductor

dijous, 29 de novembre de 2012

ELS CLIENTS SÓN EL CENTRE O ELS DONEN PEL CENTRE?

Circular UOB 141/2012



“Envía SN BAJA al 215101 Recuerda: El número pertenece a la empresa BT ESPAÑA COMPAÑÍA DE SERVICIOS GLOBALES DE TELECO, si tras enviar el texto BAJA al 215101 no se soluciona el problema, deberás llamar a tu operadora (Movistar, Vodafone, ...) y solicitar que "no deseas tener activo el servicio SMS Premium".”
Algú ja ho va veure i, segurament, va sentir la vergonya aliena que no té la Direcció. El text reproduït, llegit a la pàgina web de SA NOSTRA, es destina a aquelles persones que no vulguin rebre més SMS de publicitat. Segons el bloc de tarifes, enviar aquest SMS té el mateix cost d'un SMS normal, o sigui que si un client vol que el deixen d'emprenyar... ha de pagar! Una prova més que els clients, igual que  els empleats, importen un rave a una empresa deshumanitzada i sense nord.
PREGUNTES I RESPOSTES
En relació a les instruccions relatives als venciments dels dipòsits estructurats, la gent es fa preguntes: A qui beneficia? Qualque vegada aquests dipòsits han estat rendibles als clients? Són bons per al BMN? I pels clients? I pels empleats? Quin és el profit de la dedicació que suposa?
El banc es beneficia perquè incorpora el passiu dins del balanç i bloquejat fins al venciment del dipòsit, a canvi d'un cost petit (la compra de l'estructura de derivats), en relació al que li costaria si fos una IPF o un dipòsit. Ara bé, pel que fa als clients, es veu ben clar que al banc li importen un rave (igual que els empleats, com ja hem dit en el punt anterior). Bé, els importen tant els clients com els resultats en arribar al venciment. Ja s'espolsaran els clients! Que s'espavilin! Ja trobaran els remers de les oficines per mostrar cara, donar explicacions i impedir que se'n vagin per sempre.
Si el BMN valoràs els clients i els empleats compraria estructures de derivats més bones (més cares) per treure millors resultats i no jugar amb utopies. Clar que, si sona el flabiol i, per pura casualitat, es dóna la circumstància que Júpiter i Saturn estan alineats, amb la lluna en el creixent, mentre passa un OVNI per damunt del Puig Major en dimecres a punt de migdia, aleshores els clients potser guanyaran qualque coseta i ho podran destinar a comprar un ciri per dur a la Sang. No sabem com així la gent s'ha de queixar tant! De més verdes n'han madurades! 
MEMÒRIA HISTÒRICA
Fa anys el director de “la Caixa” de Balears telefonava els horabaixes a les oficines per veure si els directors hi eren. Tothom sap com acabà la cosa després d'un suïcidi: Conrado (patada hacia arriba) enviat a l'Obra Social. Ara una directora territorial imita tan fracassada conducta i profana la legislació (a més del Conveni i el Pacte d'Empresa). Plorinyà a una reunió de zona que havia cridat a totes les oficines i no havia trobat ningú! Com perd el temps i la vergonya! Aquí ja no hi ha Obra Social!


(...)

Descarregar circular completa en PDF -Català
Descargar circular completa en PDF -Castellano

dimecres, 28 de novembre de 2012

RETORN A JURASSIC PARK?

Circular UOB 140/2012



RETORN A JURASSIC PARK?
Visquem i coses veurem! –sentencia la dita–, però la realitat és que ja n’hem vistes de tot color. Arribar a l’extrem de posar nom de persona a una aplicació tecnològica és tot quan es pugui dir. Quan ho vàrem veure ho trobàrem, més que ridícul, patètic. No obstant, vàrem decidir cercar si hi havia qualque aspecte positiu. Ah! Tal vegada el nom podria ser un detall amb Caja Granada, perquè segons el diccionari a Andalusia salzillo és sinònim d’arracada. O podria ser zarcillo i, en aquest cas, constituir un tribut d’homenatge (ei, i de comiat!) a Caixa Penedès, com a terra de bons vins, perquè en botànica és el filament prim dels ceps que permeten la vinya enfilar-se. Com que a Sa Nostra aquest nom no li diu res, quina opció quedava? Ah, sí, clar, Múrcia! Ens vàrem adreçar al senyor Google i li demanàrem la possible relació. Bingo!
Francisco Salzillo va néixer i va morir a Múrcia, on va viure sempre (només va anar una vegada a Cartagena). Va ser un escultor barroc que treballà únicament els temes religiosos en fusta policromada. És a ell a qui l’imperi murcià, embolicat d’una egolatria malaltissa, vol honorar? Per quin motiu? Per haver estat escultor de tombes i de passos de setmana santa com la Virgen de las Angustias o Nuestra Señora de los Dolores? Per destacar en els rostres torturats de la gent que pateix? Si és així, ja devem estar ben arreglats! És que la cosa va de cementiris i de penitències? De tortures i de maltractes? No sabem si, tot plegat, fa més pena que rialles. Li donaran la medalla de la ciutat al qui ha tengut la ocurrència? Segur que l’empresa de màrqueting es farà famosa. O tractant-se d’un home nascut fa més 300 anys, és volia indicar que el nou operatiu ens fa recular segles?
Algú s’imagina designant el pla expansió de Sa Nostra com Juníper Serra? O el nou teleprocès amb el de Ramon Llull? Posats a fer comparances odioses (aquí també tenim un escultor i arquitecte insigne) i a copiar les astracanades murcianes, qui va descartar el nom de Guillem Sagrera? Posats a cercar un nom adequat, ens permetem de proposar Myotragus Balearicus. Perquè, al cap i a la fi, d’això es tracta, no? De fer un revival cap als nostres orígens culturals, d’endinsar-nos dins del túnel del temps? Tanmateix, el futur pot esperar! 


(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català
Descargar circular completa en PDF - Castellano

divendres, 23 de novembre de 2012

RECURSOS INHUMANS (IX)


Circular UOB 139/2012

L’error s’ha de perdonar, però l’engany no. El discurs de la por i l’amenaça fa que moltes de persones no s’atreveixin a desvetllar els errors per por de represàlies laborals. Quan una empresa provoca desconfiança a la plantilla, fomenta que es tapin les equivocacions i, sovint, n’encadenin altres de majors. És molt més convenient transmetre la seguretat que l’error involuntari no és mai motiu de sanció i que, en canvi, sí ho pot arribar a ser l’engany de negar, voler tapar les equivocacions o, molt pitjor encara, atribuir-les a tercers.

(...)


dijous, 22 de novembre de 2012

PROPOSTA A LA DIRECCIÓ


Circular 138/2012

Deixant clar d'entrada que UNIÓ OBRERA BALEAR no va acceptar l'acord que ha possibilitat l'aplicació d'unes suspensions temporals i, també, deixant clar que ens sobta veure com els que sí acceptaren la mesura han estat incapaços de trobar fórmules objectives per establir uns criteris raonables i evitar arbitrarietats, volem aportar en positiu la nostra opinió i fer un suggeriment que entenem just i beneficiós tant per a la plantilla com per a l'empresa.
La mesura s'hauria d'interpretar, d'acord al seu objectiu, com un mecanisme de reducció de despeses de personal. En definitiva, només es tracta d'un estalvi i, en cap cas, no ha de ser utilitzat com a un sistema d'aplicar càstigs immerescuts sense expedient previ, sense raons que ho justifiquin i com si fos una penalització. En conseqüència, cal observar uns criteris raonables en l'aplicació de les distintes fornades de suspensions i evitar qualsevol arbitrarietat.
Allà on no hi ha criteris coneguts, s'imposa l'arbitrarietat i es perd la credibilitat. És més, la Direcció trasllada una responsabilitat injusta a les Direccions de Zona i les deixa en evidència afeblint la seva autoritat davant de les persones suspeses.
Les suspensions, efectuades gairebé dia per dia, sense donar cap marge de maniobra a les persones afectades i sense que puguin programar amb un mínim de temps la seva activitat personal durant el període de la desconnexió, han generat algunes situacions del tot traumàtiques, a nivell econòmic, familiar i social.
A aquest escenari, generat per la primera tongada de suspensions, cal afegir i tenir en compte que la previsió futura és que hi haurà més torns successius, que seran moltes de persones més les afectades per la mesura i que qualsevol persona ho pot ser.
Així les coses, més que convenient és necessari i més que necessari imprescindible, establir unes pautes d'actuació que evitin la improvisació i la intriga; que aportin transparència i credibilitat; que s'allunyin de l'especulació i de la frustració; que siguin justes i convenients; que s'incardinin dins de l'ètica i dins d'una metodologia d'empresa moderna. En definitiva, que les suspensions es preparin amb temps i amb professionalitat

(...)

Descarregar circular completa en PDF -català
Descargar circular completa en PDF -castellano

dimecres, 21 de novembre de 2012

UGT: CAP ATAC SENSE RESPOSTA!

Circular 137/2012


Una vegada més, la plantilla ha de suportar la mentida i la manipulació dels sindicats complaents. En una carrera de relleus, ara tocava el torn d’UGT i així ha estat. A la circular sense data publicada ahir, fan un exercici de cinisme i desvergonya per defugir la seva irresponsabilitat gegantina i fer el joc a l’actual Direcció de RRHH a més de sembrar la inquietud i la por entre el col·lectiu laboral. Això és un sindicat? No! Això és un còmplice actiu subjugat a l’empresa! Vegem-ho!
El titular recorda que dia 31 de desembre d’enguany finalitza l’acord (el seu acord) per promoure desvinculacions voluntàries. Obliden, intencionadament, el compromís anterior amb un nombre de places pactades pel col·lectiu de Sa Nostra que, si no es cobreixen, representarà un incompliment. Això a UGT i CCOO es veu que tant els hi fa, perquè no s’hi refereixen mai com si el primigeni acord, escrit i publicat, no existís!
Si el titular ja els delata, què direm del contingut de la circular? Una vegada més, es fan ressò del pensament de la Direcció i si, en anteriors ocasions, hem denunciat que les circulars d’UGT es redactaven a la cinquena planta de Son Fuster, aquesta vegada porta un segell superior, perquè obeeix les consignes de l’actual Direcció del BMN, una entitat que, quan el vaixell està escorat i amb vies d’aigua de per tot, es dedica a inventar problemes nous i insisteix en esquivar el diàleg per atendre les solucions dels que ja ha creat anteriorment... gràcies a UGT & Cia!
Ja hem advertit anteriorment que l’empresa no té cap necessitat de publicar les seves intencions, perquè compta amb dos portaveus d’excepció que els serveixen d’altaveu: UGT i CCOO. A la circular ens recorden que, de paraula, el Director de Relacions Laborals va dir que: “si no se aplicaba el ERE actual, a 45 días por año y 42 mensualidades, se aplicaría un ERE con la ley en la mano, a 20 días por año y 12 mensualidades”. Molt bé, UGT, molt bé! Un sindicat fent el discurs de l’amo! Com així varen convocar una vaga general contra aquestes mesures? Per publicitar-les i, tàcitament, acceptar-les? Així, tampoc no ens ha de venir de nou que signin acords sobre una proposta que els havia mogut a convocar una vaga de la qual es feren els primers esquirols! Quanta, quanta, quanta misèria sindical!
Després de publicitar l’aplicació, pura i dura, de la Reforma Laboral (que els jutges, fins ara, desaproven en el cas de les entitats financeres), ens recorden que ells, UGT, accepten alterar el sentit del Pacte d’Empresa. I aquí és allà on es llueixen. Qui té la culpa? Atenció: “Seguimos pensando que el problema del bloqueo es tan atribuible a la antigua dirección de Sa Nostra como a UOB”. O sigui, l’actual Direcció del BMN i els sindicats complaents, únics autors del bloqueig, tenen la barra de traspassar la culpa als qui, en bona fe contractual, signaren un Pacte d’Empresa que, i de nou atenció!, UGT va acceptar! En veurem de grosses amb aquests mentiders!


(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català
Descargar circular completa en PDF -Castellano

dimarts, 20 de novembre de 2012

LA PREMSA QUE LA DIRECCIÓ AMAGA...

Circular UOB 136/2012

Hem cregut oportú recuperar el títol d’aquest serial de premsa per reproduir una notícia que ens ha semblat interessant. Fa referència a un possible acomiadament de directius i president de BMN, entitat controlada, com tothom sap, per Carlos Egea.

Restoy amenaza a Liberbank, Caja 3, Banco Ceiss y BMN con el despido de sus directivos

Hispanidad, viernes, 16 de noviembre de 2012

· Con sus palabras, el presidente del FROB nos da otra nueva: Unicaja rompe la fusión con Ceiss.
· Braulio Medel deja tirados a Caja Duero y Caja España a pesar de que, fusionados, pasaban el test de Oliver Wyman.
· Por lo demás, Restoy amenaza con la intervención, que no nacionalización, de las cuatro entidades: si a 31 de diciembre no cumplen, se les dirá la plantilla y las oficinas que tendrán que reducir y a qué se tendrán que dedicar.
· Todo parece indicar que se les va a poner muy difícil la ‘prórroga de cocos’ hasta el 30 de junio.
· Y también se abre la posibilidad de venta forzosa de activos a otras entidades, como ha hecho BMN con Sabadell.

Mal día para los directivos -presidentes incluidos- de Liberbank, Caja 3, Banco Ceiss y BMN. El Subgobernador del Banco de España y presidente del FROB, Fernando Restoy, les ha amenazado con echarlos a la calle si el 31 de diciembre no han culminado con éxito sus planes de recapitalización. Y nos ha dado otra noticia: que Unicaja ha roto la fusión con Ceiss. Efectivamente, Braulio Medel ha vuelto a hacer de las suyas y ha dejado tirados a Caja Duero y a Caja España. Y esto a pesar de que fusionados pasaban el test de estrés de Oliver Wyman, con un colchón de 128 millones de euros. Ahora bien, por separado, Banco Ceiss necesita 2.063 millones de euros. Por lo demás, Restoy ha amenazado con la intervención, no con la nacionalización.
La diferencia es importante. Intervención del FROB implica que ‘aquí mando yo, pero no te compro’, y nacionalización significa que sí te compro. Claro que con dinero de Bruselas, que a estas alturas no quiere oír hablar de más nacionalizaciones. El caso es que Restoy les ha dicho que si no cumplen sus planes de recapitalización a 31 de diciembre, será el FROB el que tome el mando y les dirá cuánta plantilla y cuántas oficinas tendrán que reducir y a qué se tendrá que dedicar en adelante. Según estas palabras, pronunciadas en la IV Conferencia Bancaria Internacional organizada por el banco Santander, además, Restoy da a entender que el Gobierno tiene prisa para terminar la restructuración bancaria y va a evitar aplicar la ‘prórroga de los cocos’ hasta el 30 de junio.
Y dentro de ese plan de restructuración del sector, se abre la posibilidad de venta forzosa de activos -sí, forzosa- a otras entidades, como ya ha ocurrido con BMN y Sabadell.

Pablo Ferrer

pablo@hispanidad.com


Descarregar circular completa en PDF - Català
Descargar circular completa en PDF - Castellano

dilluns, 19 de novembre de 2012

SERENOR, CONFIANÇA...

Circular UOB 135/2012

Ja són molt lluny aquells anuncis que definien la nostra entitat com a “gent de confiança”. Ja vàrem dir que ara haurien de dir “gens de confiança”. La institució on vàrem entrar a fer feina ja no és la que era. L’orgull de sentir-nos part activa d’una empresa de finalitat social que no tenia accionistes i que, com a raó de ser, orientava la seva vocació cap a l’Obra Social ha passat a la història. El passat és pura poesia, mentre el present ens planta una crua realitat. El reconeixement social i la valoració pública de la nostra feina s’ha transformat en una crítica mordaç sense que, almenys les treballadores i els treballadors, en tinguem cap culpa ni cap responsabilitat. En canvi, els culpables i responsables no han patit les retallades econòmiques, socials i de drets laborals que afecten la plantilla i continuen a la cúpula de les direccions de les entitats on han demostrat la seva incapacitat i la seva mala gestió.

Malgrat els mals averanys, ens volem reiterar en la nostra feina de representació per defensar sempre i sense desmai (indesinenter!) els interessos de la plantilla. Som sensibles a la crítica. Si una virtut ens caracteritza és la d’escoltar tothom i mirar de fer-nos portaveus de la veu de la plantilla i defensors de les inquietuds de la majoria de persones a qui representem. És evident que la nostra feina no pot ser mai del gust de tothom, perquè sovint hi ha interpretacions i conflictes d’interessos entre diferents col·lectius, en funció del grau d’incidència de les polítiques de l’empresa. Són molts, ara mateix, les situacions que afecten parts importants del nostre col·lectiu. 

Un dels grups que ha creat l’actual situació, gràcies a un pacte miserable i roí de claudicacions i renúncies sindicals, és el col·lectiu de les persones afectades per les suspensions temporals arbitràries. La manca de criteris (ni data d’entrada, ni lloc de feina, ni voluntarietat...) provoca el descrèdit de la Direcció i la inhabilita de tot respecte. Tot plegat recorda La decisió de Sophie. La digitació fa mal a la persona assenyalada, però en fa molt més al qui la tria. La política faraònica d’Egea i la seva tropa és estúpida. No voler comptar amb els representants legals per establir uns paràmetres objectius i ordenar les suspensions és un error monumental que, a més, genera a futur la desmotivació de tothom. Ningú no sentirà mai els colors del BMN!

Un altre col·lectiu que pateix les conseqüències de l’arbitrarietat empresarial és el de les persones que veuen bloquejada la desvinculació laboral promesa. Una nova estupidesa que patirà unes sentències judicials més que cantades i, el pitjor de tot, es gira totalment en contra de l’eficiència de l’entitat i provoca unes despeses superiors a l’estalvi que pretenen. Cada dia que passa, el pagament de les nòmines que han de suportar i les despeses que se’n deriven de la mala optimització de recursos humans, delaten una irracionalitat absurda, perquè només s’aferra a la caparrudesa histriònica de qui juga més a fer política sindical (antisindical, naturalment) que no a la bona administració i gestió. Preferir exhibir poder és contrari a millorar la rendibilitat.

(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català


Descargar circular completa en PDF -castellano-

divendres, 16 de novembre de 2012

RECURSOS INHUMANS (VIII)

Circular UOB 134/2012


L’empatia ajuda a resoldre els conflictes. Un bon exercici pràctic per diagnosticar bé els problemes consisteix en fer l’esforç de posar-se a la pell de l’altra part per mirar d’entendre els arguments i les motivacions de la discrepància. Aquest exercici promou la imaginació, acosta posicions i, sobretot, transforma els subjectivismes en objectivitat. D’aquesta manera es pot ordenar millor la conversa, crear pautes per desglossar tots els punts d’un problema, posar fites a assolir de manera progressiva i amb un calendari d’objectius i moderar la negociació en curs. L’aspecte més important d’aquesta acció de posar-se virtualment i temporalment a l’altra banda ja és un fet molt positiu, perquè obliga i compromet a la reciprocitat.
Cal objectivar i concretar els subjectivismes. Les crítiques, les queixes i, sobretot, les reclamacions són oportunitats d’obtenir una major implicació de qui les formula. L’exemple clàssic, en el món de les Relacions Laborals, és la tradicional sol·licitud d’increment de sou o categoria. És habitual que una persona consideri que està poc reconeguda. Tothom té la tendència a comparar-se amb qui té més categoria i, això no obstant, fa menys feina. Ningú, en canvi, no es compara amb qui fa més feina i està més mal pagat. Per això aquest tipus de reivindicació solen generar insatisfacció a totes les parts. Una solució efectiva, consisteix a aprofitar la petició de recompensa per transformar-la en reptes concrets. En comptes de negar la sol·licitud i frustrar les expectatives laborals de la persona que aspira a veure més valorada la seva feina, es poden posar fites a assolir en un termini prudent, amb la condició de, si se superen els objectius, establir algun tipus de reconeixement satisfactori.
Les promeses s’han de complir. La credibilitat empresarial és la clau de volta de la confiança laboral en la Direcció. És fonamental mantenir el màxim rigor en els anuncis i respectar escrupolosament allò que s’ha indicat a qualsevol treballador. En els darrers temps, en el cas concret de Sa Nostra, la professionalitat de la Direcció no existeix i s’ha desfet el rigor empresarial. Per no fer simples declaracions abstractes, ens podem referir a dos exemples concrets.
a)    Les consolidacions de les categories. Les convocatòries (quan n’hi havia per brindar transparència i afavorir la igualtat d’oportunitats) solien marcar, entre les condicions del lloc de feina a cobrir, el calendari de consolidació de la categoria. En general, com a criteri comú, el període que havia de transcórrer per assolir la categoria era de tres anys. Durant aquest temps, únicament es percebia el salari com a complement econòmic, però mantenint la categoria anterior. El fet que l’empresa anunciàs que, als tres anys, es consolidaria la categoria no era fruit de la casualitat. A banda que en alguns casos ja pugui venir definit en els Convenis Col·lectius, els tres anys són els que estableix la legislació vigent per consolidar qualsevol “condició més beneficiosa”.
b)    Els contractes s’han de respectar sempre. Un fet molt greu i injust que està patint una part de la plantilla de Sa Nostra deriva de l’incompliment empresarial dels contractes. Abans que, unilateralment i de manera extravagant, la Direcció decidís bloquejar la desvinculació de les persones de les Balears que ho havien sol·licitat, l’empresa havia establert compromisos contractuals. En la majoria de casos eren convenis verbals (que, legalment, obliguen igual que els escrits), però també n’hi ha de molt més contundents amb la notificació escrita. Tant els verbals com els escrits que es presentin a l’empara de la Justícia tenen bones perspectives de resolució favorable, però simultàniament provoquen que el descrèdit de la Direcció faci perdre tot el respecte de la plantilla i origini el relleu dels responsables. Sempre ha estat així històricament i el cas de Sa Nostra és paradigmàtic i exemplificador. 
(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català
Descargar circular completa en PDF -Castellano

dijous, 15 de novembre de 2012

CIRCULAR UOB 133/2012

Circular UOB 133/2012



LA DIRECCIÓ DEL BMN DESEMMASCARA LES DIRECCIONS DE ZONA
CCOO fa la crònica de la Comisión de Asentimiento (ells diuen “de seguimiento”, com si fos un eufemisme) i fan el ploricó acusant la Direcció d’aplicar malament l’acord de 17 de maig. Com així no van als tribunals de justícia a denunciar-ho? A veure si fan memòria: l’acord en qüestió és un xec en blanc (i de franc) que dóna poders absoluts a la Direcció per fer i desfer. El signaren els sindicats complaents el mateix dia que desconvocaren una vaga a tot el BMN que hauria marcat un abans i un després. No tenen cap dret a queixar-se de la seva rendició incondicional!
A la mateixa crònica hi ha una informació molt útil. Diuen que demanaren com es fan les suspensions temporals i qui les decideix. La Direcció (no diuen si era Náñez,  Mendoza o la mar Egea!) va respondre que: “La elección la hacen trimestralmente  los Jefes de Zona y Territoriales, con la supervisión del responsable de Relaciones laborales de cada  territorio.” Això sembla un nou joc: qui dels tres diu mentides?
Molt bé! Ara ja sabem qui són els responsables d’aplicar aquesta traumàtica mesura a la plantilla. La tria (perquè reconeixen que és una tria) la fan les Direccions de Zona. CCOO, segurament fora voler, ha deixat amb el cul a l’aire la Direcció i ha destapat que els responsables de Recursos (in)Humans tenen poques manies a l’hora d’espolsar-se les puces i carregar el mort als comandaments intermedis. Si CCOO no menteix, i per una vegada sembla que no ho fa, hem de concloure que o els Directors de Zona o la Direcció del BMN diu mentides, perquè fins ara els primers ho negaven tot i deien que es limitaven a obeir ordres. Doncs, els han destapat! No només són ells els qui fan “l’elecció” de qui patirà la desvinculació forçada, amb repercussions sobre el salari i l’estabilitat familiar, sinó que els deixen com un pedaç brut davant la plantilla i els desemmascaren com uns mentiders i com uns covards. Les decisions s’han de fer cara alta i explicant els motius i els criteris. Veurem si, a la propera remesa, tenen la dignitat d’assumir responsabilitats i mostrar cara per argumentar els seus actes. També serà de veure com acolliran el retorn de les persones que finalitzin el període de suspensió. Sobretot, com acolliran aquelles a qui varen atribuir la suspensió a altres instàncies? Els podran aguantar la mirada?
Les persones que ocupen les Direccions de Zona han volgut tirar la pedra i amagar la mà. Santa Innocència! Han estat ben incautes de confiar amb els qui els haurien de protegir i els deixen als peus dels cavalls. Els ho hem advertit massa vegades! Són càrrecs kleenex d’una Direcció que no té escrúpols. Són els majorals dels camps de cotó que, perquè els han deixat un cavall i un fuet, es creuen propietaris dels destins laborals d’uns hipotètics esclaus. La història és caparruda i, una vegada i una altra, posa tothom al seu lloc. No fa gaire vàrem advertir que a aquests comandaments intermedis (s’hi podien afegir els directors d’unitat) els encolomen les atribucions de fer la feina bruta, però no les retribucions. Més se’n mereixen! A veure si arribaran a aprendre d’una vegada que Roma no paga els traïdors i se revoltaran contra qui toca!


(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català 

Descargar circular completa en PDF -Castellano-

dilluns, 12 de novembre de 2012

UOB DAVANT LA VAGA DEL 14-N

Circular UOB 131/2012


UNIÓ OBRERA BALEAR no ha convocat la vaga del 14-N, tal com han fet molts d'altres sindicats, en algun cas de manera no unitària, atenent la crida pública de diverses organitzacions cíviques. No hem convocat la vaga per moltes de raons que seria llarg de detallar, tot i que en farem una espipellada. Això no obstant, sota cap concepte podem oposar-nos a una més que justificada aturada, atesa la greu situació que patim els treballadors i treballadores, tant els qui gaudim de l’exercici del dret universal al treball, com els qui es troben desocupats, a l’atur o en situacions encara més precàries i sense subsidis públics.

L’abús derivat de les mesures que, de manera regressiva contra el poder adquisitiu, han implantat els darrers governs i, molt especialment i amb especial intensitat, els actuals governs d’Espanya de Mariano Rajoy i de les Illes Balears de José Ramón Bauzá, convida a plantar cara de manera clara i decidida davant d’unes polítiques involucionistes que eliminen drets històrics, fan el feix sobre les classes populars i protegeixen els rics, fins al punt d’amnistiar els delictes fiscals i l’atresorament de doblers negres. Tot plegat, conclou la tendència d’eixamplar les diferències socials i fer que els rics siguin molt més rics i els pobres molt més pobres. Una conducta, habitual i cíclica en els paràmetres normals de la cultura política de la ultradreta, amb el silenci còmplice d’una església caòtica que no treu el cap quan es tracta de defensar els menys afavorits socialment i oblida el seu mestre i el seu missatge.

Les dures lleis dictades gràcies a unes majories absolutes que, contra l’essència de la Democràcia, no respecten les minories, han disparat retallades socials que aboquen a la precarietat i, de moment, incrementen la desocupació i els índex de pobresa. El partit de la corrupció, el que no condemna els crims del franquisme, el que protegeix els banquers mals gestors que han enfonsat l’economia, el que imposa a la nostra Comunitat l’espoliació fiscal més alta del món, és el partit que ha disparat contra la línia de flotació de l’estat del benestar i, concretament, contra la Sanitat, l’Educació, l’I+D+i, la Cultura i el Treball.

(...)

En conclusió, UOB no figura entre els convocants d’aquesta vaga i no la promou. No ho fa, perquè creu que entre el fracàs de l’anterior vaga i la convocatòria d’ara no s’ha donat cap missatge d’esperança ni recobrat la confiança. Aquesta ja no hauria de ser només la vaga dels aturats i dels indignats, sinó la de tota la classe treballadora, activa o passiva. UOB respecta totes les convocatòries de vaga general per aquest dimecres, dia 14, i anima a les persones afiliades a exercir, amb tota llibertat, el dret a escollir allò que consideri més coherent amb la seva consciència.

Descarregar circular completa en PDF - Català

divendres, 9 de novembre de 2012

SERVEIS ESSENCIALS?

Circular UOB 130/2012


CORRESPONDÈNCIA UOB – NÁÑEZ!

Ei, Manel, ara ens veus? Ara saps que som aquí? Només quan t'interessa? I la nostra carta anterior? Ja ho veus! A diferència de tu, nosaltres, UOB, com a gent condreta que som, corresponem les coses que ens dius:

Ahir, 8 de novembre vàrem rebre aquest correu de Manel Náñez:

De cara a la jornada de huelga general del día 14 de Noviembre se hace necesario establecer los servicios esenciales que deben velar por la seguridad de las personas y el mantenimiento de equipos e instalaciones, conforme establece la legislación vigente. Para ello, la propuesta de BMN es designar un equipo de 9 personas en cada uno de los siguientes centros de trabajo: Madrid, Murcia, Granada, Vilafranca del Penedés y Palma de Mallorca, que se encargarían de los servicios de mantenimiento y seguridad. La distribución funcional de estos equipos de trabajo sería: 3 empleados de mantenimiento, 3 analistas de sistemas y 3 técnicos de comunicaciones en cada uno de los territorios.

Confiando que esta propuesta merezca vuestra conformidad, quedamos a vuestra disposición para cualquier sugerencia o duda al respecto.

Resposta d’UOB:

En referencia a la propuesta de BMN para la jornada de huelga general, prevista para el próximo día 14 de noviembre, de establecer unos “servicios esenciales que deben velar por la  seguridad de las personas y el mantenimiento de equipos e instalaciones, conforme establece la legislación vigente”, debemos puntualizar lo siguiente:

La designación por parte de la empresa de los trabajadores encargados de la “prestación de los servicios necesarios para la seguridad de las personas y de las cosas, manteniendo los locales, maquinaria, instalaciones, materias primas y cualquier otra atención que fuese precisa para la ulterior reanudación de las tareas de la empresa” fue declarada CONTRARIA AL DERECHO CONSTITUCIONAL DE HUELGA por sentencia del Tribunal Constitucional de 8 de abril de 1981 (TCO 11/1981 Fallo 1.C, BOE 25-04-1981).

Los llamados por BMN “servicios esenciales…” no son SERVICIOS MÍNIMOS PARA LA ATENCIÓN DE DEMANDAS ESENCIALES DE LA COLECTIVIDAD (transporte, educación, …). Por otra parte tampoco pueden clasificarse como ATENCIONES PRECISAS PARA LA  ULTERIOR REANUDACIÓN DE LAS TAREAS DE LA EMPRESA, como sería el caso, por ejemplo, de una central energética convencional o atómica, donde una hipotética parada puede resultar catastrófica y su ulterior puesta en marcha suponer un quebranto.

Evidentemente, no es el caso de los servicios de mantenimiento y seguridad de unos ordenadores, destinados a servir de “frame” para el trabajo de quienes no secunden la huelga. Así pues, esta motivación (dar soporte tecnológico a los que quieren trabajar) no comporta que se pueda ubicar el servicio de mantenimiento de ordenadores en el capítulo de “servicios necesarios para la seguridad de las personas...” etc. por lo que entendemos fuera de lugar la propuesta que nos transmite y nos manifestamos totalmente en desacuerdo.

Atentamente,

UNIÓ OBRERA BALEAR


(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català

RECURSOS INHUMANS (VII)

Circular UOB 129/2012


Cal eliminar els temes pendents

Hi ha temes, generalment els que requereixen més habilitats directives a l’hora de trobar una solució negociada, que s’eternitzen i, amb el temps, es fan crònics. Com ja vàrem veure en un punt anterior, deixar transcórrer el calendari no arregla mai les coses. El tòpic que afirma que “el temps ho cura tot” no és cert. Per això, s’ha d’impedir que l’apartat d’assumptes a resoldre s’incrementi. Cada problema pendent
s’ha d’etiquetar amb un termini de revisió. Si als tres mesos no s’ha trobat cap sortida, cal donar-ne una i tancar la qüestió definitivament, encara que sigui amb un acord insatisfactori per totes les parts implicades. La dita popular ho diu: “val més un mal acord que un bon plet”. Girar l’esquena als temes més mals de resoldre és amagar el cap sota l’ala o, com l’estruç, ficar el cap sota terra. 
Amagar la realitat mai no serveix de res!
Gestionar persones vol dir compartir
Compartir és un acte de generositat i d’egoisme, perquè implica donar i rebre. A les relacions laborals és d’aplicació la metàfora de fer volar un estel: amollar i recollir fil, evitant la tensió que rompi la corda o l’excés de generositat que ens faci perdre l’estel que sense el suport s’allunyarà i caurà. Qui només tiba i tensa la corda o qui només l’amolla no mantindrà el vol. Cal adequar la sintonia en funció del temps i de les circumstàncies, però amb la convicció que estirar i cedir és el camí de (...)


Descarregar circular completa en PDF - Català

dijous, 8 de novembre de 2012

CIRCULAR UOB 128/2012

Circular UOB 128/2012


CAPS DE ZONA
La circular anterior, referida als Comandaments Intermedis, resulta incompleta. La funció efímera de les persones-pantalla de la Direcció que ocupen les Direccions de Zona reben unes atribucions desproporcionades. Els fan fer la feina bruta en tots els camps, com a capatassos, però no dirigeixen res. El nom és una pura farsa. Les persones amb facultat de dirigir tenen poder de decisió i el seu és del tot limitat. En canvi, quan es tracta d’amonestar persones, de fer mal papers, de donar males noves... aleshores els hi donen totes les atribucions del món. Les retribucions les se reparteixen els qui obliguen a fer el paperot. 
CCOONFLICTO UOB?
A la seva anterior informació-resum de la setmana, CCOO presentava un quadre on, caixa per caixa, feia balanç de les desvinculacions pendents, amb les suspensions temporals de 3 i de 6 mesos efectuades en el conjunt del BMN. En el cas de Balears, CCOO detalla que no se n’ha produït cap per “conflicto UOB”. Quina barra! D’això se’n diu ser un sindicat lacai i d’empresa. Com que “conflicto UOB”? Quin conflicte ha creat UOB? És la Direcció del BMN que es nega a atendre i respectar un annex del Pacte d’Empresa vigent que estableix un QUID PRO QUO. És la Direcció del BMN que, en veure que no tothom està disposat a llegir “blanc” allà on diu “negre”, decideix unilateralment bloquejar les desvinculacions. Unes desvinculacions ja contractades verbalment (i, en més d’un cas, compromeses per escrit). Així que de “conflicto UOB”, res de res! Ja n’hi ha prou de manipulacions i mentides de CCOO i d’UGT, agenollats davall de la taula als peus d’Egea! Atribuir la culpa als representants legals dels treballadors de l’abús de l’empresari demostra bé quin és el sentit sindical de CCOO. De ser responsables i rigorosos CCOO hauria escrit “conflicto BMN”. Si la Direcció complís i fes complir el pacte que va signar no n’hi hauria cap, de conflicte.
LA RULETA RUSSA
Quan falta un mes per a la reincorporació de les persones que pateixen la suspensió laboral de tres mesos, la inquietud augmenta entre el col·lectiu laboral. El fet que no hi hagi criteris objectius per definir un ordre, fa que tothom es demani: em tocarà? Quan s’intenta establir un element de mesura, per avaluar a quines persones s’aplicarà el pacte antinatura dels sindicats complaents amb la Direcció, no es veu cap indici de lògica: ni l’edat, ni l’antiguitat, ni el color dels cabells! Es diu que, en el cas dels Serveis Centrals, s’han escollit les persones amb un salari més alt, però no és així, perquè els més alts no han patit la mesura. L’arbitrarietat és absoluta.
Els sindicats complaents no varen reservar cap garantia de protecció ni de control. Al contrari, signaren un xec en blanc que atribueix tota la competència a la Direcció. Tant és la situació de precarietat on, en molts de casos, s’aboca les famílies. CCOO i UGT i la comparsa han donat una pistola a l’empresa i fan posar, un a un, el cap dels treballadors a l’abast d’una Direcció que juga a la ruleta russa!
COL·LABORACIONS
Als empleats que hem posat la cara davant del clients ens cau de vergonya quan no hi ha “puta manera” (i que les putes em perdonin l’expressió) que qualque producte doni cap benefici. Encara els hi hem de dir, amb un somriure, “sort que et vàrem garantir el capital!” I venga objectius i més objectius de per tot!!! I a veure qui és el millor de tota la Zona i qui queda el darrer!!!
(...)


Descarregar circular completa en PDF - Català

dimecres, 7 de novembre de 2012

ELS COMANDAMENTS INTERMEDIS

Circular UOB 127/2012

La història de les entitats financeres hauria d'il·lustrar-nos la memòria. Així molta de gent s'evitaria patir situacions lamentables viscudes anteriorment. Els directius que no volen ser objecte de rèplica ni de crítica, allò que fan és impulsar uns centurions que facin la feina bruta. Tenen molts de noms que solen canviar-se periòdicament, però la funció és la mateixa dels capatassos que, fa un segle, passejaven a cavall enmig dels camps de cotó dels estats del sud dels Estats Units per vigilar els negres. Són unes persones-pantalla que solen acabar malament. La seva feina dura pocs anys i el seu lloc es renovat per noves víctimes seduïdes per un aparent i efímer increment de categoria. La Direcció (la que s'amaga) els utilitza com un kleenex d'usar i tirar. Les afuen contra la plantilla per pressionar-la i quan es cremen, cosa que passa en la gran majoria de casos, són maltractades i destinades a llocs de menor categoria sense el més mínim reconeixement. Ja els han sucat. Ja han fet el paper de corretja de transmissió de les frases-consigna directives. El seu paper ha estat fer de llança contra els subordinats i, simultàniament, ser l'escut protector dels superiors. Un paper ben trist, perquè simplement han estat una arma directiva de repressió i no un punt de recolzament laboral de les persones que haurien de tutelar i tutoritzar. 
La figura més representativa d'aquesta funció intermediària és la de les Direccions de Zona. A les empreses que valoren el capital humà les volen amb capacitat analítica i crítica, per aprofitar les millors pràctiques, assumir els suggeriments dels subordinats i defensar els seus col·laboradors, amb prou sensibilitat per millorar la satisfacció laboral del col·lectiu que dirigeixen. Aquest perfil no és, des de fa molts d'anys, el que selecciona la Direcció de Sa Nostra (ratificada ara amb la política de Recursos Inhumans del BMN). Ben al contrari, se cerquen persones dòcils, bones de manejar, que únicament es dediquin a transmetre ordres, que mimèticament, com als col·legis de l'escola franquista, es dediquin a posar bandes blaves als alumnes que canten les seves glòries i a agenollar cara a la paret als més díscols. L'important, ara, no són les habilitats directives ni els coneixements, allò que interessa és la voluntat d'imposar-se i fer obeir, ulls clucs, les disposicions dels superiors.
L'autoritat (que ve d'autor) d'aquestes persones dura ben poc, perquè no mereixen el respecte de ningú. Els superiors les maltracten i els subordinats els calen ben aviat. Demostren incapacitat per atendre les consultes i resoldre problemes, perquè no estan acostumades a prendre decisions, sinó a acatar les ordres. Quan la trinxera reclama suport i intendència, els comandaments intermedis no fan la reclamació cap amunt, sinó que s'alteren i responen sempre amb fatalisme: “això és el que hi ha”, “si no t'agrada, ja ho saps!”, “n'hi ha molts que voldrien el teu lloc de feina!”... Fer deparaigües d'una Direcció covarda multiplica els efectes de la mala gestió.
En resum, instal·lar la mediocritat per salvar el cul dels encara més mediocres aboca al fracàs!

ARA PLOREN?
UOB VA DIR NO QUAN TOCAVA!
(vegeu la sèrie de circulars d’UOB 
“HEM DIT NO!”, números 34, 35, 36, 37, 41, 43 i 45)


(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català

dimarts, 6 de novembre de 2012

MATAR LA MARCA ?

Circular UOB 126/2012


Ho hem vist amb els tampons i amb moltes altres coses. BMN vol matar la marca SA NOSTRA. Mala iniciativa i greu error que acabarem pagant tots. Aquí el perfil d'ulls es diu Rimmel, el iogurt és Danone, la cola d'oficina és Pegamento i la Caixa de les Balears és Sa Nostra. Els nostres clients coneixen Sa Nostra, una marca popular d'èxit i de confiança. Qui, amb les facultats mentals normals, tudaria el nom? Mentre les empreses de Màrqueting se suquen el cervell per obtenir un nom conegut que es relacioni amb el producte, aquí es fa el contrari. Els directius del BMN (per cert, sense nom legal!) esborrarien la sargantana d'una marca de roba, la poma d'una marca d'ordinadors, les cireres d'una cadena de discoteques i, fins i tot, les lletres NY d'una gran ciutat per imposar un nom nou que és un fiasco i sinònim de desastre.
El més greu d'aquesta acció suïcida és el rerefons. És urgent desemmascarar allò que amaguen els inductors. Retirar progressivament el nom de Sa Nostra, a banda de delatar l'animadversió que senten per una marca en català, destapa la vertadera intenció del BMN: esfondrar Sa Nostra, rebentar-la de per tot, liquidar l'Obra Social i tots els actius per lliurar les restes al banc dolent. Per això mantenen ben aposta una plantilla excessiva i bloquegen les desvinculacions.
 Egea està liquidant l'entitat!

ELS BOCINETS DE CEL
Els qui qualque vegada han tingut la santa paciència d'intentar resoldre un puzle gegant, saben que la major dificultat rau en saber encaixar bé les peces que semblen totes iguals; els coneguts “bocinets de cel”. Volem convidar la plantilla a fer un exercici pràctic i alliçonador: que miri tothom de fer la relació de tots els directors que ha tingut d'ençà que fa feina a Sa Nostra. No només els més directes (els caps de departament o els directors d'oficina), sinó també els superiors dels nostres superiors directes. On són? Alguns, per edat, ja han partit. Altres han desaparegut i, de molts, la majoria no té ni idea que s'ha fet d'ells. Una gran part, a qualque moment varen entrar en una roda que no atura i han descobert, massa tard, que la part superior del molí és una caldera que crema. La majoria dels qui es pensaven que a dalt s'estava millor han sortit de la roda socarrats i més negres que el carbó. Volien ser bocinets de cel i varen ser trossets d'infern. Els bocinets de cel fan perdre temps i neurones als alts directius. Els mouen i els remouen amb una insatisfacció permanent i mai no endevinen la combinació correcta. N'hi ha que els pitgen fort per veure si encaixen i allò que passa, com sempre que s'estreny massa, és que fan botar les peces de l'entorn i el puzle es desfà
de per tot a l'espera d'unes mans noves i pacients que recomencin l'aventura. Heu repassat la vostra llista personal? Quants de bocinets de cel coneixeu que ningú no sap on posar? Quants n'heu perdut de la vostra vista?
Quants de puzles romanen sense encaixar com toca per culpa dels maleïts bocinets de cel?


(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català

dilluns, 5 de novembre de 2012

CLIENTS I EMPLEATS DESVALGUTS

Circular UOB 125/2012


A l’informatiu de les 7 hores del matí de dia 1 de novembre, el festiu dia de Tots Sants, el Canal 24 HORAS de TVE, oferia una notícia[1] que motivà alarma social als clients i empleats del BMN. La informació s’escampà arreu com una taca d’oli i la premsa (ABC, Ultima Hora i, sobretot, l’especialitzada), multiplicava l’alarma i la inquietud. La procedència era una notícia d’EFE que, en la forma presentada, generava la por i la inseguretat. Si sempre és altament perillós el pànic social, ara ho és molt més amb la situació de crisi que s’accentua en el cas de les entitats financeres.
El fet que el primer nom del titular fos el del BMN i que es parlés de linea roja va generar un neguit que es transformà en telefonades i consultes que feien preveure una gran afluència a les nostres oficines. Efectivament, tot el divendres, dia 2, la inquietud es va fer present. Una vegada més, la plantilla va ser un dic de contenció per asserenar els clients i impedir la retirada de dipòsits. El problema és que, durant tot aquell matí, a UOB vàrem rebre dotzenes de telefonades i correus que ens manifestaven una gran preocupació i un sentiment d’abandó absolut per part d’una Direcció autista. Ni un trist comunicat, ni un missatge tranquil·litzador, ni la més mínima informació, ni cap idea o instrucció per reaccionar i poder argumentar o combatre la informació divulgada... res de res! Era un dia de pont que, aparentment, la feina s’havia de reduir a la meitat i, en canvi, es va més que duplicar. No era operatòria administrativa. Era un autèntica teràpia col·lectiva contra la por que requeria un suport de sucursals eficient i una comunicació diligent i efectiva, però part damunt de tot exigia que la Direcció mostràs la cara i arbitràs mesures urgents d’intendència a la plantilla.
El mateix dia 2, com a autèntic insult a la intel·ligència, a qualque zona pitjaven per fomentar la captació de passiu fresc. A quin món viuen els directius? Mentre una modèlica plantilla s’esforçava per tapar les vies d’aigua generades per la mala gestió, mentre les treballadores i els treballadors feien l’ullastre esbrancat per retenir els clients espantats amb les notícies de premsa, alguns directivetxos pressionaven per anar a captar nous clients, perquè “ara tenim bones ofertes de preu”. Ara? Després de tant de temps de perdre clients per manca d’adaptació al mercat? El preu no val res quan fa ofertes qui no té credibilitat i qui s’ha carregat la confiança dels clients!
Intendència 0! Intel·ligència 0! On és la Direcció? Sabem on hauria de ser: tancada!


[1] Aquest va ser el bessó de la notícia:

BMN, Liberbank, Caja 3 y CEISS requerirán ayuda pública para recapitalizarse

31-10-2012 / 19:31 h EFE. El Banco de España y la Comisión Europea consideran que el Banco Popular y la zaragozana Ibercaja "serán capaces" de recapitalizarse sin apoyo estatal.
Al otro lado de la línea roja se sitúan, según el Banco de España, los antiguos socios de Ibercaja, al igual que ocurrirá con BMN y CEISS. 

(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català

divendres, 2 de novembre de 2012

RECURSOS INHUMANS (VI)

Circular UOB 124/2012

Les reunions preparades són més profitoses
La gestió del temps és una de les bones pràctiques que afavoreixen els resultats. Són molts els errors que deriven d’apriorismes falsos. No és cert que fer les reunions fora de l’horari laboral millorin l’eficiència. Tampoc no és cert que les reunions hagin de durar el temps que faci falta ni que puguin tractar-se tants de temes com sigui necessari. Una reunió efectiva no ha de sobrepassar els 45 minuts, amb un màxim de tres punts a tocar i, tret de casos excepcionals, s’ha de fer dins del marc horari habitual. Fer-ho fora de l’horari de feina, provoca un relaxament que no és bo, fer les reunions amb més de dos temes distreu els missatges a emetre i allargar la reunió fa perdre la concentració. El més important de tot, però, és que qui convoca prepari bé la reunió i eviti la divagació i la tertúlia inútil. 
Fomentar l’intercanvi d’opinions és bo
A cada centre de treball, per petit que sigui, el responsable també és el cap de Personal. Això l’obliga, en primer lloc, a respectar les persones i a escoltar-les. És molt efectiu incentivar petites reunions periòdiques per escoltar les opinions, les aportacions i, fins i tot, les queixes com a oportunitats de millora. En tots els casos que una idea pugui ser traslladada cap a instàncies superiors, cal fer constar sempre l’autoria i evitar usurpacions del protagonisme.
La feina no ha de ser un drama permanent
La Cultura del Treball té coses molt bones.

(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català