Traductor

dimecres, 31 d’octubre de 2012

MULTIPLIQUEN LA INQUIETUD

Circular UOB 123/2012

La manca de transparència multiplica la inquietud. N’Egea és tan de fiar com d’una casa que cau o, més encara, com el capità Nemo. S’aferra al timó del submarí que fa anar a la deriva pegant per les roques mentre acusa als esforçats mariners de les vies d’aigua que ell provoca. Ara cap aquí, ara cap allà. Va i ens fa anar a la recerca de l’illa del tresor, la solució paradisíaca que resoldrà tots els problemes. El mal és que
en el Nautilus hi viatgen moltes de persones. Egea ha volgut seduir totes les fadrines casadores i totes li han donat carabassa. Es mou sol enmig de la pista de ball aferrat al pal de l’escombra i els qui passen li demanen si ha d’agranar o si ha de volar. Defuig resposta dels seus ininterromputs fracassos assegurant que té una alternativa. Alternativa a l’escombra de les bruixes? Potser un llençol i unes cadenes?

El fet cert és que la pressió cap avall s’incrementa cada dia. Una bona estratègia per evitar que ningú alci el cap i faci preguntes. La relació de matrimonis comercials fracassats fa por. El darrer cas, el del Popular, tan defensat pels seus escolans (UGT i CCOO), hauria representat una matança laboral a les Balears d’un mínim de 800 persones. Aquest rebuig permanent (el darrer cas el de Caixabanc, igualment perillós per la nostra supervivència laboral) fa pensar en l’error inicial de Sa Nostra, quan, a instància de Pau Dols, va promoure la subordinació a tan ineficaç patró i aconseguí la claudicació dels membres del Consell d’Administració (excepte el representant laboral) en una rendició incondicional a Caja Múrcia. Cal recordar (ho trobareu a les hemeroteques) la circumstància que Pau Dols, just en fer-se càrrec de la Direcció de Sa Nostra, va garantir dues coses: transparència i manteniment de la independència de l’entitat. Després, primer amb l’espardenya de Banca Cívica, i posteriorment amb el pastís del SIP amb Granada, Múrcia i Penedès, va garantir incrementar la solvència i assegurà que el SIP era la millor fórmula d’assegurar la supervivència de Sa Nostra i la continuïtat de l’Obra Social. Heu vist mentides més grosses mai? Heu vist que algú hagi reclamat responsabilitats per l’estafa pública als empleats, als clients i, més enllà, a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears?

Un i altre directiu, el d’aquí i el d’allà, han actuat com a traficants d’esclaus. Han fet i han desfet sense que ningú hagi fet res per posar fre als deliris i ànsies de poder remenar les cireres. Ni la Fiscalia, ni la CNMV, ni el Banc d’Espanya, ni les autoritats financeres, ni les organitzacions patronals (ai, els Patrons de Sa Nostra, vergonya, cavallers, vergonya!), ni els partits polítics, ni les institucions, ni Sor Tomasseta incorrupta, han evitat la desfeta de l’entitat líder de Balears. S’ha vist ben clar que UOB tenia raó en els seus avisos. Estaven prou fonamentats i no tenien res de profecies incertes. Ara passa el mateix. Deixar la gestió futura del BMN en les mans exclusives d’Egea, és com donar una granada sense anella a un malalt de Parkinson. I això mentre els exnostrats directivetxos escridassen la plantilla!

(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català

dimarts, 30 d’octubre de 2012

ELEMENTAL

Circular UOB 122/2012


SEMANA GRANDE DE CAJA MÚRCIA
És tot quan es pugui dir! Mentre aquí es carreguen el nom de Sa Nostra i liquiden l’Obra Social, els nostres “aliats” de Múrcia celebren la setmana gran de la seva caixa. D’això en deuen dir solidaritat? Entre d’altres activitats del programa, destaca l’exposició itinerant del pintor Molina Sánchez, inaugurada a Lorca, després de desfilar per Madrid i València. Això mentre el BMN subhasta a l’estranger peces emblemàtiques de la pinacoteca de Sa Nostra, amb algunes obres de pintors mallorquins que possiblement no es veuran mai més.
Si algú encara té dubtes sobre qui comanda en aquest “matrimoni franquista”, tal com denominaven el SIP (RIP segons UOB) els nostres entusiasmats directius, s’ho pot fer mirar. La Fundació Sa Nostra no farà festa mai més. Aquí no n’hi ha cap, de setmana gran; no en tenim! Totes són ben cosseres i llargues de passar!

CONSIDERACIONS ELEMENTALS
És elemental que si la Direcció del BMN desbloqueja la magrana, aplica el seny i deixa partir el centenar llarg de persones de Balears interessades en desvincular-se, amb una plantilla molt més ajustada no caldran suspensions temporals.
És elemental que una plantilla ben dotada millora la rendibilitat i els resultats.
És elemental que les suspensions temporals creen un gran desgavell. En primer lloc, a les persones afectades, però també a l’empresa que ha d’administrar les baixes, amb la gestió particular de cada situació personal, moure llocs de feina i veure com s’interrompen connexions amb els clients que no entenen res de res: “Suspensió? Que ha fet res mal fet? Puc estar tranquil jo amb els meus doblers?”
És elemental que les notícies de premsa de cada dia, informant de possibles fusions del BMN amb altres entitats, de traspassos d’actius tòxics al banc dolent, de no saber quin és el pla de viabilitat, de rumors i rumors i més rumors, genera incertesa, inestabilitat i inquietud laboral als qui han de combatre la inquietud dels client.
És elemental que tanta d’incertesa generi pànic.
És elemental que el pànic emmalalteixi qualsevol i generi alteracions.
És elemental que qui filtra aquestes notícies a la premsa no respecta les treballadores i els treballadors als quals la Direcció no informa de res (ni, tampoc; als clients!).
És elemental que els errors generin més errors en progressió geomètrica. Potenciar el nom del BMN, en detriment de Sa Nostra, pensant que així s’enfortirà el prestigi de l’entitat és d’una insensatesa tràgica i mortal. BMN és una mala marca.

(...)


Descarregar circular completa en PDF - Català

Descargar circular completa en PDF - Castellano

dilluns, 29 d’octubre de 2012

ELS IMPRESCINDIBLES?

Circular UOB 121/2012


Ens arriben notícies que per Madrid i per Múrcia, especialment en els llocs tècnics, n’hi ha molts que no conten res de la seva feina. Al contrari, miren de no explicar res a ningú i retenen els coneixements, com si fossin un tresor personal o una propietat particular, per fer-se imprescindibles en el seu lloc de feina. Aquesta actitud, tan insolidària com poc professional, també té alguns exemples a Sa Nostra. S’hi va voler posar remei quan, per preveure vacances i malalties, es va forçar a definir i descriure totes les etapes de qualsevol procés de manera que, com a mínim, dues o tres persones poguessin assumir a qualsevol moment qualsevol feina. Ara ens expliquen que a Múrcia la cosa és exagerada. No només amaguen aspectes de la feina, sinó que si els demanen qualsevol detall, defugen la resposta o la faciliten incompleta. Aquestes conductes són absurdes, però tenen una explicació. Hi ha molta de gent que ha agafat por i tem pel lloc de feina. La política de la Direcció provoca gelosies entre companys. No obstant, hem de fer un clam a la racionalitat, perquè ser tan incaut de creure que fer-se “imprescindible” garanteix la supervivència laboral és una gran equivocació. Per aquí tenim dues frases per combatre aquesta ingenuïtat: “mai moren batles!” i “el cementiri està ple d’imprescindibles”.
LA REALITAT A SA NOSTRA ENCARA ÉS PITJOR
Tothom recorda que, l’any passat, arran de la proposta de sol·licitar anar a fer feina a les oficines, oberta als empleats dels Serveis Centrals de Sa Nostra, superat el recel inicial, a algunes de les persones sol·licitants els hi denegaren la sortida, perquè eren necessàries (defugim anomenar-les ‘imprescindibles’ com els hi solien dir els seus caps) en el lloc de feina que ocupaven. Es va burlar així el principi d’igualtat d’oportunitats, però el mal encara podia ser pitjor...

(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català

Descargar circular completa en PDF - Castellano

divendres, 26 d’octubre de 2012

RECURSOS INHUMANS (V)

Circular UOB 120/2012


Un conflicte no resolt és una derrota a la intel·ligència
Els enfrontaments més enrevessats són els que més interessa resoldre, perquè són causa de nous i més complicats problemes. Abandonar un conflicte, perquè és difícil és una equivocació majúscula que a mig termini sol sortir molt cara. Com més llunyanes són les posicions, major és la necessitat de dialogar. És lícit considerar l’altra part negociadora com a adversària, però això no és argument per ficar el cap sota l’ala i defugir les converses. Hem de tenir present que la pau es fa amb l’enemic. Així que cal incrementar l’esforç negociador quan més irritant sigui la situació i quan major sigui la distància en les pretensions de cada una de les parts. 

El temps incrementa els conflictes
Un altre dels errors greus en matèria de Recursos Humans és creure que deixar passar el temps soluciona els problemes. Tot el contrari, els conflictes es fan crònics i, després, són molt més mals de resoldre. En el fons, aquesta tècnica de “ja vendran a demanar auxili”, típica dels dirigents prepotents, és l’inici del fracàs. L’espera endarrereix l’entesa. Fer-se el desmenjat amb talent és infantil i ridícul, perquè orgull o incompetència. La gestió de les persones ha de ser diligent i proactiva. Mai no s’han de deixar problemes pendents per petits que siguin, perquè moltes mosques maten un ase.

Els directius han de saber fer qualsevol feina
Impulsar un sistema de gestió classista que separi els directius dels subordinats és (...)



Descarregar circular completa en PDF - Català

Descarga circular completa en PDF - Castellano 


dijous, 25 d’octubre de 2012

JUSTÍCIA !

Circular UOB 119/2012


En aquests moments podem informar que ja s’han interposat demandes de diversa índole contra BMN – SA NOSTRA. La majoria corresponen a reclamacions individuals per vulneració, per part de la Direcció, de compromisos contrets no respectats, d'incompliment de drets laborals vigents (en algun cas, com a resultat

d'infringir el pacte d'empresa) o de deures empresarials que no han volgut ser atesos, en base a interpretacions restrictives i, molt possiblement, delictives. La Justícia farà el seu camí. Algunes de les demandes en curs, en raó del greu contingut, poden tenir repercussions públiques en el cas que es confirmi que s'han burlat drets fonamentals de les persones. Per conveniència dels procediments, hem d’esperar a parlar-ne a mesura que s’acosti el desenllaç de cada una de les demandes.

L’HAN FETA COM EN PARRETA!
S’ha confirmat la notícia. Ara ja sabem com és que UGT i CCOO amenacen amb la Reforma Laboral! L’han feta seva! Allò que no sabem és com així convocaren una vaga general en contra. Per perjudicar més econòmicament els innocents incauts que es plantaren? Per camuflar la submissió al govern i a la banca?
CCOO hace efectivo el ERE con 20 días de indemnización. El sindicato utilitza la reforma laboral para despedir a sus 24 empleados de la plantilla de Forem.
EL PAÍS 
EN CASA DEL HERRERO... 
La noticia tiene todo el morbo imaginable: CCOO, que rechaza la reforma laboral que generaliza los despidos procedentes con 20 días por año trabajado, la aplica cuando actúa como empresario.
CINCO DÍAS

SENSIBILITAT M’HAS DIT?
En un butlletí setmanal, CCOO es burla a la cara dels treballadors del BMN. Fent esment a l’aplicació empresarial del xec en blanc que ells mateixos varen regalar a la Direcció, i referint-se especialment a les suspensions temporals, escriuen: “Advertim a la Direcció que serem molt escrupolosos perquè s'anteposin criteris d'organització objectius i les persones tractades amb la màxima sensibilitat.” Té gràcia la referència a la sensibilitat, perquè és idèntica a la que va utilitzar el seu líder quan va respondre als periodistes, en relació al tema de Forem Galícia: “El líder de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, garantizó que se tratará a los trabajadores con la máxima sensibilidad". (CINCO DÍAS) L’endemà, seguríssim que amb la màxima
sensibilitat, els varen fotre a tots al carrer amb 20 dies d'indemnització.
La gent més gran recorda com, per anunciar pel·lícules un poc pujades de to, s’obligava a posar el qualificatiu S, per advertir que podien ferir la sensibilitat. Es veu que els preocupen molt els anuncis, però gens els treballadors. Si fossin tan escrupolosos com diuen, s’haurien rebotat en veure com, en més d’un cas, davant dels seus ull i, per tant, amb la seva complicitat tàcita, s’han vulnerat Drets
Fonamentals. Lamentaran no haver actuat com devien.

(...)


Descarregar circular completa en PDF - Català

Descargar circular completa en PDF - Castellano 

dimecres, 24 d’octubre de 2012

INCENTIUS D'AMAGATOTIS?

Circular UOB 118/2012

Sense cap avís previ, dia 15 d'octubre alguns empleats se varen sorprendre en rebre al seu compte un ingrés. Descartat que fos com un manà caigut de l'aire del cel, es va veure que el concepte assenyalava Nómina Banco Mare Nostrum SA. Després de diverses conjectures, tot i esmentar una entitat que, segons la premsa, no està registrada legalment, sembla que els diversos imports ingressats corresponen a algun
tipus d'incentiu. El caràcter misteriós i silenciós de l'abonament certifica que l'actual direcció ni tan sols no sap vendre les coses bones. No hauria costat un excessiu esforç una comunicació a les persones beneficiàries per, a més de felicitar-les per l'esforç, encoratjar-les a continuar amb la bona feina habitual de tota la plantilla.

Una vegada més, el tema dels incentius planteja molts d'interrogants quant als criteris de mesura i, molt més encara, les fórmules de repartiment, en especial als àmbits directius que, casualment o no, sempre resulten beneficiaris d'imports molt superiors i a un univers percentual molt més ampli que a la resta. El pitjor de tot,
però, és la manca de transparència. Si la pretensió és posar unes fites objectives per premiar als qui obtinguin els resultats desitjats, és bo que es faci a la vista de tothom, perquè té un efecte exemplificador. Si es fa d'amagatotis, el resultat és més que evident. Pagar uns incentius que no són motivadors és com estirar la cadena del lloc comú: tudar recursos!

REFLEXIONS SOBRE ELS INCENTIUS (col·laboració rebuda):

Ahir vaig fer un comentari amb un company Director d’oficina. Em va dir que havia cobrat incentius. Vaig estar molt content per ell. La veritat és que amb la canya que ens foten darrerament, una petita compensació econòmica és una ditada de mel que sempre va bé. Estic ben segur que els companys i les companys d’oficines que realment s’ho mereixen, som la gran majoria de la plantilla.

Més tard, el mateix horabaixa, vaig pensar un poc més en la situació: Quina quantitat s’ha destinat a aquests incentius? I el personal directiu, quines compensacions deuen tenir? Es veritat que ja vaig llegir la meva reflexió encara no fa un any a una circular d'UOB, però valdria la pena tornar a demanar-nos com així la nostra entitat paga incentius mentre fica a un ERTE a persones per 3 ó 6 mesos. No seria molt més just i solidari NO pagar aquests incentius i, en contrapartida, NO haver d'enviar empleats a l’atur? I, encara més: com així es donen primes quan ens retallen el sou a tots?

Algú dubta que si es demanàs l'opinió de la plantilla, tothom (tant si han cobrat com si no) preferiria evitar les suspensions temporals? Al cap i a la fi, qui realment no té cap culpa de la situació on som és la plantilla que, cada dia, mostra cara davant dels clients per evitar que baratin d'entitat financera.

(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català

Descargar cicular completa en PDF - Castellano 

dimarts, 23 d’octubre de 2012

VISITES DE CAP D'ANY

Circular UOB 117/2012

Com és tradició des de fa dècades, els dos darrers mesos de cada any, els membres de comitès d’empresa d’UNIÓ OBRERA BALEAR anam a visitar tots els centres de treball per reiterar-nos al servei de la plantilla. En qüestió de dies, per tant, iniciarem les visites amb la millor de les disposicions.
És un bon moment per recollir les inquietuds, les insatisfaccions, els suggeriments, les idees, les crítiques i, en general, totes les aportacions que ens vulgui fer arribar la plantilla, centre i origen de la nostra feina de representació.
Les visites són un pou d’informació, perquè permeten actualitzar les prioritats i veure en directe quin és l’estat del clima laboral. Tot plegat, l’intercanvi d’opinions sempre ens brinda aportacions interessants i profitoses.
Una vegada més, repartirem un petit obsequi a les persones afiliades. Enguany serà un simple detall, més modest que els anys anteriors, en atenció a la situació general. Les despeses derivades de les reclamacions en curs, a més de les assessories en matèria jurídica i de previsió social, s’han incrementat, mentre que la reducció de les reunions d’òrgans de govern han fet minvar les dietes dels nostres consellers que van, íntegrament, a la tresoreria del sindicat. Malgrat la situació, UOB mantindrà la seva solvència econòmica, com a clau per actuar en llibertat, sense subvencions i sense dependències exteriors. Igualment, mantindrem les aportacions solidàries.
Enguany, precisament per millorar la tresoreria d’UOB, hem encarregat loteria de Nadal. Qui vulgui en podrà encarregar i comprar i, si algú vol col·laborar en la venda, disposarem de blocs de 50 PAPERETES A 3€ CADA UNA per deixar en dipòsit a les persones interessades.



COL·LABORACIÓ!


¡CUESTIONARIO PARA JEFES!

Material a aportar para el examen: un vaso y un lápiz.

PROCEDIMIENTO

1. Se coge el vaso.
2. Se coloca boca abajo en el centro del papel.
3. Se coge el lápiz.
4. Se desliza alrededor del vaso.
5. No, así no, con la punta del lápiz hacia abajo.
6. Vuelva a intentarlo.
7. No, así no, con la mano que no tiene lápiz debe sostener el vaso para que no se desplace.
8. Vuelva a intentarlo.
9. ¡Perfecto! ¡Conseguido!

EP, JA SABEN FER UNA ‘O’ AMB UN TASSÓ!

Descarregar circular completa en PDF - Català

Descargar cicular completa en PDF - Castellano

dilluns, 22 d’octubre de 2012

I ELS CULPABLES? COMANDEN !

Circular UOB 116/2012

El problema principal de les entitats financeres espanyoles, a diferència del que va passar a Itàlia o, més recentment, a Islàndia i als Estats Units d’Amèrica, és que ningú no ha depurat responsabilitats. La mala gestió s’ha mantingut en la més absoluta de les impunitats. Ni el Banc d’Espanya, ni la fiscalia, ni les autoritats monetàries han fet res per investigar a fons el desastre financer i aclarir els noms dels culpables de la desfeta econòmica que ha enfonsat la ciutadania. Al contrari, la cúpula responsable ha estat protegida i, en algun cas, premiada.

UNIÓ OBRERA BALEAR va advertir reiteradament d’algunes operacions d’alt risc financer que afavorien grans clients. Durant anys, vàrem advertir-ho per circular i, de forma notòria (tal com reflecteixen les actes de les sessions) en els òrgans de govern. A més d’això, els nostres consellers generals en representació del personal varen visitar amb freqüència els distints Consellers d’Economia del Govern de les Illes Balears. És de justícia dir que, la gran majoria, ens varen atendre i valoraren les nostres aportacions. No va ser el cas de Carles Manera, absolutament insensible als avisos contra la política d’inversions, la concentració de risc i la temerària línia de crèdit immobiliari. La màxima autoritat i responsable legal de fiscalitzar les caixes d’estalvis de les Illes Balears, es va limitar a respondre que la insensata política de la Direcció de Sa Nostra era molt similar a la resta de les caixes d’estalvis espanyoles. Mal de molts, consol de bèsties? No hi va haver cap avís ni cap amonestament a la Direcció. Al contrari, ens va criticar la crítica. La història posa a tothom al seu lloc. Faria bé el Banc d’Espanya de rellegir els avisos (i el sentit del vot) dels consellers d’UOB dins les Comissions Executives de Sa Nostra des de 1994!

El resultat d’haver ignorat sempre la veu del seny el patim ara tots i totes. Vivim un empobriment espectacular que ara justifica fer clams a l’austeritat (que rellegeixin el nostre Codi Ètic de fa més de 10 anys!) i, molt pitjor encara, que ha propiciat una política de retallades socials estremidora contra, sobretot i bàsicament, les classes populars. Per no deixar caure Bankia que posaria la responsabilitat màxima sobre el Partit Popular i l’exvicepresident espanyol Rodrigo Rato, Espanya ha injectat un cabdal públic desaforat i, en contrapartida, ha aplicat restriccions creixents sobre l’Educació i la Salut.

És cert que, per indicació del Banc d’Espanya, es varen intervenir algunes caixes i es varen remoure els seus respectius òrgans de govern i equips directius. En algun cas, fins i tot es va arribar a inhabilitar alguns dels màxims responsables per impedir que, almenys durant uns anys, puguin ocupar càrrecs de representació. Sí, això és cert, però també és cert que la gran majoria de mal gestors continuen a les cúpules de les entitats financeres. El BMN és una demostració viva. Mentre retallen drets laborals a una plantilla exemplar, els autors de la desfeta encara comanden!

(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català

Descargar circular completa en PDF - Castellano

divendres, 19 d’octubre de 2012

COMUNICAT DE PREMSA CiC - DENÙNCIA A LA FISCALIA

Circular UOB 115/2012


La Confederación Intersindical de Cajas ha interpuesto una denuncia ante la Fiscalía contra la Corrupción y la Criminalidad Organizada por la posible comisión de unos delitos de ADMINISTRACION DESLEAL Y FRAUDULENTA, otro de APROPIACIÓN INDEBIDA Y ADMINISTRACIÓN DESLEAL EN RELACIÓN A LAS PREJUBILACIONES DE ALTOS CARGOS Y BLINDAJES AUTO-CONCEDIDOS o cualquier otro que se determine contra Gabriel Ferraté y Rafael Jené, expresidente y exdirector general de la Caixa d’Estalvis de Tarragona y contra D. Miguel Ángel Fernández Ordoñez por la comisión de un posible delito de PREVARICACIÓN POR OMISIÓN o de cualquier otro que se determine y contra aquellas otras personas que pudieran resultar imputadas de las diligencias que se practiquen.
Fachada BANCO DE ESPAÑA

Entre los años 2003 y 2008 se institucionalizó en Caixa Tarragona el concierto con empresas inmobiliarias para la concesión de riesgos. Dicho concierto consistía en la preparación de los expedientes de préstamos hipotecarios, aportando la documentación de los expedientes incluida la tasación inmobiliaria objeto de la hipoteca. Caixa Tarragona recogía estos expedientes y les daba curso sin ningún requerimiento de rigor en la evaluación del riesgo, eludiendo en algunos casos la comprobación en la propia CIRBE.

Estas operaciones de riesgo tenían como target (clientes potenciales) personas inmigrantes, de bajo o nulo poder adquisitivo y de un desconocimiento absoluto del funcionamiento del sistema financiero, lo que en el mercado estadounidense se denominó clientes subprime.

Caixa Tarragona pagaba “generosas” comisiones a estas empresas, por unas hipotecas basura, aparte de las que les cobraban éstas a los clientes. El final de esta trama, fue la quiebra de Caixa Tarragona que tuvo que ser adsorbida por Catalunya Caixa. Desde el 2003, el representante de los empleados en el Consejo de Administración de Tarragona Caixa, advertía de la situación, sus consecuencias y sistemáticamente fueron ignoradas por la dirección. Además el exdirector general, se llevó una “obscena” cantidad en la póliza de seguros que tenía como fondo de pensiones que según los datos que hemos podido disponer, se elevó a 8 millones de euros, después de haber llevado a la entidad que dirigía al más absoluto desastre.

El Banco de España , es también el máximo responsable de la situación actual de las entidades financieras, habiendo reconocido el actual gobernador el Sr. Linde deficiencias y errores en la gestión del anterior gobernador, situación que podría haberse evitado en nuestra opinión, si se  hubiese hecho caso a los propios inspectores del Banco de España, quienes además de su advertencia anunciaron también, que las consecuencias de los “errores” cometidos por las entidades al exponerse temerariamente al riesgo inmobiliario acabarían siendo transferidas, de una manera u otra a la sociedad en su conjunto, o sea que los pagadores finales de esta patética gestión fueran los ciudadanos, como el tiempo lo está demostrando. Dentro de estos errores,  consideramos que la externalización de la gestión del riesgo por parte de Tarragona Caixa y la acumulación del mismo en el sector inmobiliario es un motivo más para investigar que ocurrió exactamente, puesto que los inspectores del BdE actuaron con diligencia.

CIC está trabajando para el esclarecimiento de todo lo que ha ocurrido en las Cajas de Ahorro,  reparando otras denuncias a raíz de la información que dispone y sigue muy cerca todos los procesos judiciales abiertos, en aras de que quién ha puesto en esta situación con su gestión a las Cajas, no quede impune.

(...)
Descarregar circular completa en PDF

RECURSOS INHUMANS (IV)

Circular UOB 114/2012

A la circular anterior d’aquesta sèrie, vàrem advertir de dos errors fonamentals en la Direcció de Persones: no atendre la veu de la plantilla i orientar-se a enfortir el poder i no els resultats. Aquestes dues equivocacions, tradicionals a les empreses antigues, han emergit amb força en el cas del BMN.

Els errors més destacats en la gestió i direcció de les persones són molt coneguts. Tot i que la millor assessoria laboral sempre és escoltar la plantilla, resulta d’interès consultar les publicacions que adverteixen de les equivocacions més tradicionals, perquè solen aportar una metodologia per evitar les patinades i, fins i tot, després de caure en l’error, suggereixen mecanismes de correcció aplicables. És sabut que ningú neix format i que els ensenyaments teòrics són insuficients per evitar aprendre de les experiències personals. És bo que tothom hagi d’aprendre dels errors, perquè no hi ha experts que els puguin evitar tots. Així i tot, algunes pautes de conducta són de manual i, per tant, brinden informació i formació. N’anomenarem algunes:
Sempre és millor convèncer que vèncer
Donar ordres és fàcil. Ordenar, en canvi, és difícil. Una cosa és imposar normes i una altra és recollir les aportacions per estructurar-les i planificar-les d’acord amb un calendari i un ordre de prioritats. En el món de les entitats financeres, de forma molt accentuada els darrers mesos, les direccions instrueixen de manera imperativa i fora cap incentiu l’obtenció d’uns objectius que, la majoria de vegades, s’han de canviar per ordres contradictòries. Amb això, els directius perden tota credibilitat i confiança davant dels subordinats que acaben obeint sense convicció.
Cal impedir que ens comandi el dia a dia
La intensitat de la feina quotidiana sol impedir preveure assolir els objectius finals. Les contínues interrupcions dels superiors, amb telefonades, correus electrònics i observacions a operacions realitzades fan perdre el temps. Si, a això, s’hi afegeixen requeriments per elaborar informes periòdics, l’endarreriment es multiplica i farceix la feina d’accions no operatives ni productives. Aquests reculls d’informació, al final, solen servir únicament per justificar la feina dels comandaments intermedis, però ni tan sols és analitzada, perquè de 10 vegades 9, és una documentació que s’arxiva.
Fer allò que és urgent no ens ha d’impedir fer allò que és necessari
És convenient tenir marcats uns objectius a termini i, periòdicament, fer un balanç per revisar la situació, corregir la prioritat i focalitzar l’atenció sobre els punts més febles. Aquest seguiment ha de servir per motivar i comprometre l’equip de feina en assolir els objectius generals. En aquest camí, la immediatesa sol dificultar la visió de futur, perquè actuar a curt termini emboira la perspectiva.

(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català

Descargar cicular completa en PDF - Castellano

dijous, 18 d’octubre de 2012

MÀXIMA AUDIÈNCIA!

Circular 113/2012

El nostre espai virtual http://unioobrerabalear.blogspot.com.es incrementa, dia a dia, les visites. Els correus rebuts apunten que no som, únicament, objecte d’atenció i d’interès dels empleats de Sa Nostra (molts dels quals tenen l’adreça als preferits), sinó que el nostre sindicat és observat com un punt de referència allà deçà la mar. Les demandes d’informació per bastir una plataforma com la nostra, confirmen que hi ha moltes de persones, fins i tot organitzacions, que entenen imprescindible en els temps que vivim conformar un sindicalisme alternatiu. Són molts els consells que ens demanen i moltes les consultes rebudes. Quin és el secret de l’èxit per no defallir? La nostra poció màgica és coneguda: la confiança de la plantilla. Aquí rau el nostre secret; la plantilla defineix la nostra estratègia. Els representants legals no som altra cosa que la seva veu i la paraula és la nostra arma. Això sí, una paraula valenta, veraç, clara i coherent. Sense manipulacions, sense mentides i sense que ens facin callar. La constància i la tenacitat són dues fórmules per no defallir en els objectius. Al capdavall, sabem que la coherència, més prest o més tard, és rendible.

COM QUE “I ARA, QUÈ?”?
Són dues fotocòpies de la mateixa màquina: tenen les mateixes taques al mateix lloc. No ens ve de nou que hagin programat un congrés d’unitat. Així es veurà que refan el sindicat únic del temps del verticalisme. Ara, per entrenar-se, fins i tot es copien els títols de les circulars. I ara, què?, es demana CCOO talment com UGT s’ho demanava fa un mes. Tot amb tot, el discurs no és el mateix. UGT adreçava la pregunta a UOB i, ni que sigui per una vegada, CCOO té la decència de reclamar resposta a la Direcció. Ens satisfà molt, tot i que és un fet poc usual, aplaudir dues frases. La primera és la seva crítica a “la capacitat de la Direcció de menysprear la plantilla”. Coincidim. La segona, quan afirmen que “aquesta Direcció és incapaç de governar el banc”. Tenen raó, ja ho hem dit altres vegades. El mal és que després d’aquestes dues veritats objectives, el final de la circular delata que l’objectiu no és la denúncia, sinó que la Direcció els permeti fer aportacions al pla de viabilitat. És a dir, al final tot es redueix no a la perversió de les polítiques del BMN, sinó a pidolar un lloc a la taula. Així, les dues frases que aplaudim perden tot el sentit en comprovar que no passen de ser una protesta interessada per no haver estats convidats a la festa. Només miren per ells. La situació dels sindicats complaents deriva d’haver-se transformat en organitzacions endeutades, ineficients i, a mig termini, obsoletes i insostenibles.

Dit això, de la mateixa manera que vàrem respondre la circular d’UGT (dictada des de la cinquena planta de Son Fuster), volem fer el mateix amb la de CCOO. I ara, què? Doncs, compromís amb la defensa de la plantilla, la nostra raó de ser! I no ara, sinó ara i sempre! Aquest és el sentit d’UOB.

(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català

Descargar circular completa en PDF - Castellano

dimecres, 17 d’octubre de 2012

EI, MANEL, SOM AQUÍ !

Circular UOB 112/2012

Podem entendre que no ens estimis gens ni mica, que ens trobis antipàtics i tot, si vols, però no t’hem de recordar qui som ni, tampoc, dir-te que hi som perquè, molt majoritàriament i des de fa més de 20 anys, la sempre tenaç plantilla de SA NOSTRA vol que la representem davant de persones com tu que hem vist desfilar a dotzenes. Així que, ja veus quines coses!, no tenim més remei que dir: ei, Manel, som aquí!

Hi som, legitimats per les urnes, amb un sac de competències legals que ben segur coneixes, encara que només sigui perquè és la teva obligació. Saps que, entre d’altres qüestions, ens has de brindar la informació preceptiva que emana de l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors. Saps, també, els drets que tenim en matèria de relacions laborals. I saps, i si no ho saps t’ho volem dir, que no som gent de retrets inútils, sinó de propostes pràctiques, perquè més enllà de la legislació vigent, som persones que volen el diàleg, que no amaguen mai la cara i que miren el futur. Som, sobretot, gent de paraula. Amb la paraula, que és la nostra eina fonamental, transmetem la veu de la plantilla. Una veu clara, valenta i veraç. I no tenim dues cares ni dues paraules.

Arran d’un conflicte generat únicament i exclusiva per la frivolitat de la Direcció en incloure, per interès de part seva, un annex al Pacte d’Empresa que tu no assumeixes, no ens va agradar gens que ens vinguessis a oferir un quid pro quo tan poc atractiu com que, a canvi que UOB acceptés interpretar el contrari del que deia el pacte, ens oferissis la no agressió de CCOO i d’UGT. Ai, quina por! A ells no els vares fer quedar molt bé que diguem, però tampoc no en vares sortir escàpol. Altra cosa no tenies per oferir-nos? És aquesta la teva manera de negociar? Lentejas? O això o res? Com deia un antic company nostre jubilat fa més de 10 anys: “No és que no ens hàgim venut, és que no ens han comprat mai!” Doncs, ja veus!, encara ara som verges en matèria de transaccions comercials ideològico-sindicals. No ens agrada fer la puta i la ramoneta. També en això ens distingim d’altres interlocutors teus.

És, fins a cert punt, humà i comprensible que t’estimis més anar del bracet dels teus aduladors. Ja saps: aquells que et riuen les gràcies i que estan disposats a estampar la signatura o pitjar amb el dit gros entintat de blau allà on tu marquis amb una creu. És un mètode còmode que et facilita la feina, però t’allunya de l’excel•lència, de les millors pràctiques i, sobretot, de la deontologia professional. Sobretot quan han de ser els mateixos aduladors els qui publiquin per circular que tu has decidit no tornar a parlar amb UOB. Molt lleig, de part teva, no comunicar-ho als interessats, no ho trobes? Més lleig encara dir-ho a altres formacions, perquè això com saps de sobres està tipificat com a conducta punible de discriminació sindical. També saps que passar d’UOB no és tan senzill. No et farem relació de les prerrogatives que podem recordar-te. Simplement et direm que passar d’UOB implica menystenir la majoria de la plantilla de les illes Balears. Tens prou consciència del que fas?

 (...)
Descarregar circular completa en PDF - Català

Descargar circular completa en PDF - Castellano

dimarts, 16 d’octubre de 2012

SINDICATS EMPRESARIS ?

Circular UOB 111/2012

SANTIAGO DE COMPOSTELA, 29 Sep. (EUROPA PRESS)

Los trabajadores de Fundación Forem Galicia CCOO iniciarán una huelga indefinida después de que la dirección decidiese aplicar un expediente de regulación que alcanzar al 63% de la plantilla, ofreciendo una indemnización de 20 días por año, es decir, "aplicando la reforma laboral".

CCOO, a sus trabajadores: No seáis demagogos, se os aplica la legislación vigente.

• Forem retira la prevalencia a los delegados que negocian el ERE de extinción
• Los menos remunerados que sigan tendrán una reducción de jornada
• Los responsables de los centros mantienen sus horarios
• Forem sólo aprueba reducir los despidos de 24 a 18
• La Fundación cree que desdoblar todos los puestos de trabajo es 'inasumible'

Los trabajadores de Galicia de la Fundación Forem continúan la huelga indefinida, después de que los responsables se negasen a aceptar ninguna de las propuestas que los trabajadores plantearon contra el ERE extintivo con un despido de 20 días por año que presentaron para 24 trabajadores.
Las conversaciones se han convertido en un "diálogo de besugos". Los trabajadores proponían reducir la afectación del ERE a través del desdoblamiento de todos los puestos de trabajo y la Fundación se había comprometido a estudiarlo. Además los responsables han retirado "la prevalencia a los delegados sindicales". La retirada de la prevalencia implica que el ERE afectará también a los delegados sindicales. Por otra parte, y según los trabajadores, el sindicato mantendrá la jornada completa a ocho empleados, todos responsables y directivos. A los puestos de menor remuneración, "personal administrativo y encargados de almacén", se les ofrece seguir trabajando "a media jornada". Los trabajadores siguen criticando que una Fundación vinculada a CCOO pretenda aplicar la nueva reforma laboral. Señalan que el responsable de CCOO Galicia, Xosé Manuel Sánchez Aguión, les pidió en una reunión "que no fueran demagogos" e insistió que "no se aplica la reforma laboral sino la legislación vigente". Mientras, 31 personas de la Fundación siguen en huelga indefinida. Los únicos que no han ido a la huelga son los responsables y directivos a los que no les afectará la reducción de horarios ni los despidos.


(...)

Descarregar Circular completa en PDF - Català

dilluns, 15 d’octubre de 2012

COL·LABORACIONS REBUDES

Circular UOB 110/2012

INSEGURETAT
Som una de les persones afectades per la suspensió temporal per un període de tres mesos i vos volia comentar que quan vaig anar a sol·licitar la prestació a les oficines del SOIB, la persona que em va atendre m’indicà que no figura enlloc que ens hagin de readmetre en acabar el període de suspensió. Insistí que, per tenir garanties, calia una resolució on s’establís que, al final de la suspensió temporal, s’havia de produir la
readmissió i que, tal resolució, no figurava enlloc. La funcionària que m’informà, s’havia interessat perquè ja havia tramitat altres casos i havia llegit amb deteniment i atenció els EROs que afecten Sa Nostra. Quan he dit que aquestes suspensions derivaven d’un acord laboral de la Direcció i els sindicats, m’ha dit que una cosa és la via sindical i l’altra la legal i l’administrativa i que, en els casos més ben tramitats, la garantia de la reincorporació en situacions de suspensió laboral temporal estaven explicitats amb una resolució que, en el cas del BMN, no ha vist enlloc. Tota aquesta reflexió, ha vengut derivada del fet que em coincideixen la data de firma de la targeta de demandant i de revisió periòdica de la prestació d’atur amb la de la finalització del meu període de suspensió. Així que, sense garantia oficial, em veig en el cas de patir una suspensió pactada pels mateixos que, després d’uns mesos, m’han de garantir la reincorporació. Quina por i quina incertesa!

COM AIXÍ JO?
Fa molts d’anys que vaig entrar a Sa Nostra i vaig ser la dona més contenta del món. Els amics estaven cansats de sentir-me elogiar la meva estimada empresa, perquè qui diu que les empreses no s’estimen s’equivoca molt. He fet feina amb intensitat i sense mirar el rellotge. Quan fa mig any els sindicats varen parlar de fer vaga jo ni m’ho vaig plantejar.

(...)

Descarregar circular completa en PDF - Català

dijous, 11 d’octubre de 2012

EL DARRER MOT DEL CREDO!

Circular UOB 109/2012

Ens ho diu tothom, tant si són remers com si són directius, Sa Nostra, en el conjunt del BMN és com la Ventafocs. No pintam una regadora. De manera abusiva i escampant acusacions falses, ens atribueixen la culpa de l’actual situació. Ho vàrem advertir des del primer dia quan ens assignaren el miserable 12% de participació, sobre unes valoracions de les quatre caixes poc rigoroses, sense auditories fiables i sense verificació possible. La llegenda negra de l’excés creditici abocat en matèria immobiliària estava prou fonamentada, però no era exclusiva de Sa Nostra, sinó fruit d’una política general insensata. UOB durant molts d’anys va denunciar el perillós monocultiu i la poca diversificació de la política d’inversions de Sa Nostra. Vàrem criticar l’abandó progressiu dels clients tradicionals per dedicar-se als anomenats “grans clients” i ara és difícil refer el camí perdut. Ho vàrem denunciar en circulars públiques, però amb major intensitat amb reiterats avisos en el Consell d’Administració, a la Comissió Executiva, a la Comissió de Control i en els consells de les Participades. Les actes canten. Això no obstant, no és de rebut que les altres caixes del BMN que practicaren la mateixa política ens vulguin donar lliçons de res. La mala gestió no és patrimoni exclusiu de Balears. Caixa Penedès, Caja Granada i Caja Murcia no ens han de passar la mà per la cara. De fet, ara tenim una prova fefaent que corrobora això: entre el test d’estrès anterior i el publicat dia 28 de setembre passat es veu una davallada espectacular. Qui ha estat al timó durant aquest període? Qui, per tant, és el màxim responsable? Carlos Egea! L’home que no ha sabut seduir ningú per poder enfortir l’entitat; l’home que amaga la seva incompetència amb prepotència; l’home que intenta dominar amb arrogància els seus complexos d’inferioritat; l’home que no sap delegar; l’home que desconfia del seu propi entorn; l’home que estableix aliances perverses i antinatura.

Sa Nostra, tota la seva estructura directiva i tota la seva plantilla, és tractada amb menyspreu. Per tal d’amagar les mancances, deficiències i febleses del nou banc, Egea s’ha fabricat un ase dels colps, un culpable de conveniència: Sa Nostra

(...)

Descarregar en PDF - Català

dimecres, 10 d’octubre de 2012

RECURSOS INHUMANS ! (III)

Circular UOB 108/2012


I on ha quedat tot allò del client intern? I aquells punts informatius reclamant la implicació i participació de la plantilla? I que s’ha fet d’aquella secció, Atenció a l’empleat, de l'Àrea de Persones? I aquelles proclames defensant la cultura de l’entesa? I el diàleg? I la negociació? I la valoració de les competències? Tot això s’ha tirat a la mar? Creuen que és millor aplicar un règim empresarial totalitari amb l’aquiescència dels sindicats hipotecats? S’equivoquen i el temps ho certificarà. De moment, hem reculat als pitjors temps i aquests dos anys darrers són un bienni negre, perquè les imposicions no estimulen la productivitat ni l’eficiència, sinó tot el contrari. Els resultats del test d'estrès corroboren la reculada.
Substituir l’estratègia de la implicació per la força aparent de la imposició, és un dels errors habituals en matèria de gestionar els Recursos Humans. És una equivocació greu, però relativament normal, perquè és més fàcil i còmode instal·lar-se en una posició de superioritat, i donar ordres sense explicacions, que no tenir el compromís d’escoltar els subordinats. Aquest error s’acaba pagant molt car, perquè la millor i més barata assessoria laboral de qualsevol empresa és escoltar la seva plantilla. No voler-ho fer, desatendre l’abans tan abanderada “veu de l’empleat”, delata una por malsana i, sobretot, un complex d’inferioritat. No volen explicar què fan, perquè ho fan sense criteris que es puguin explicar.
Aquest error, de no escoltar la plantilla i de fer i desfer sense manies, ha comptat en el cas del BMN amb la generosa col·laboració d’uns sindicats que, a canvi de res, varen acceptar un acord per callar i creure.

(...)

Descarregar en PDF - Català

dimarts, 9 d’octubre de 2012

SUBMERGITS DINS L'INCERTESSA

Circular UOB 107/2012
Sa Nostra ha passat de ser l'entitat financera líder de Balears a pertànyer al Grup 2, com a resultat de la classificació derivada de les auditories efectuades. El resultat situa el BMN amb un significatiu dèficit de capital i dictamina que el banc requerirà   entre un mínim de 368 milions d'euros, en la millor de les situacions potencials, i 2.208 en la pitjor hipòtesi. L'informe d'Oliver Wyman, publicat a finals del mes de setembre, té dues conseqüències vitals: descarta la fusió amb el Popular (que les dues direccions i els sindicats complaents donaven per feta fins el mateix dia de la publicació del test d'estrès) i obliga al BMN a elaborar amb urgència un nou pla de viabilitat, amb alternatives orientades a evitar la nacionalització. Impotents de dissenyar una solució pròpia i convidar la representació laboral a implicar-s'hi, la resposta del banc ha estat la de sempre: acudir a l'agència matrimonial!
Després dels anteriors intents de seducció que desembocaren en espectaculars i successius fracassos, atribuïbles directament en tots els casos a la impotent gestió de Carlos Egea, ara el BMN ha obert dos fronts nous a la recerca d'una possible aliança salvadora (...)

Descarregar en PDF - Català

LES AMISTATS PERILLOSES

BMN, Lehman Brothers y el ‘gafe’ de Guindos (EL BOLETÍN, 5-X-2012)

La delicada situación en la que se encuentra BMN, que será nacionalizada si no logra fusionarse o reunir los 2.208 millones de euros de déficit de capital que detectó la auditoría de Oliver Wyman en el escenario más adverso, apunta las miradas hacia el ministro de Economía y Competitividad, Luis De Guindos, que fue consejero independiente y formó parte del comité de auditoría de la entidad antes de asumir su cartera.
Por ello, en algunos círculos se recuerda ahora el pasado de Guindos en Lehman Brothers, que en 2008 protagonizó la mayor quiebra de la historia de EEUU y llevó a un estadio superior la crisis financiera. Algunos hacen gala de su sentido del humor y se preguntan si no será gafe, algo que preocupa teniendo en cuenta que como ministro de Economía es el máximo responsable para lograr que España salga de la crisis.
Lo cierto es que BMN, surgida de la fusión de Caja Murcia, Sa Nostra, Caja Granada y Caixa Penedés, se salvó el año pasado in extremis de tener que recibir ayudas públicas para cumplir con la nueva normativa de solvencia, pero esta vez lo tendrá más difícil. Su tabla de salvación era una posible fusión con el Popular, pero las negociaciones han quedado en agua de borrajas ante la ampliación de capital que realizará la entidad que preside Ángel Ron.
Los rumores del mercado señalan ahora que BMN podría intentar una integración con Unicaja, que se encuentra a su vez en pleno proceso de fusión con el banco de Caja España-Duero (Banco Ceiss).

divendres, 5 d’octubre de 2012

DOBLE IN MEMORIAM

Circular UOB 106/2012


Dilluns passat va morir Jaume Galmés, un company nostre jubilat que va ser, en el seu dia, responsable de l'Obra Agrícola de Sa Nostra. Talment una premonició, quan va abandonar l'entitat, publicàrem (La Paraula, n. 2, juliol de 1994, pàg. 10):
(...)

Fa calfreds, ara, llegir les darreres frases d'aquell escrit, perquè constitueixen tot un presagi del que, aleshores, ningú no podia imaginar que passaria: la mort per desídia dels mals gestors o, qui sap!, l'assassinat malintencionat per part d'una Direcció que ho ha esfondrat tot, de l'emblemàtica finca experimental agrícola de Sa Canova. La mort de la finca i, coincidint en el temps, de qui la va comprar, va dissenyar el projecte i la va habilitar a disposició d'estudiants i pagesos, és motiu de doble dol.


La liquidació irracional de tots els béns de Sa Nostra per part del BMN, amb la responsabilitat major dels directius i la menor de la nul·la reacció de les institucions polítiques (especialment les responsables d'Agricultura i Educació), les associacions patronals, les organitzacions culturals, les entitats ciutadanes, culturals, cíviques i socials i, també, de l'escàs ressò que n'han fet els mitjans de comunicació, s'ha
realitzat com qui no fa res, enmig d'un lamentable silenci d'anyells.
Sa Canova, en el camí que uneix Muro i Sa Pobla, va ser durant molts d'anys un punt de referència important en una doble funció. La primera, com a finca experimental a disposició dels pagesos. La segona, com a centre de formació i de divulgació.
S'edità una guia didàctica per visitar la finca i, cada any, eren milers els escolars que hi anaven a certificar el gran desconeixement que els estudiants tenien del món de la pagesia. En una sala habilitada ad hoc, Jaume Galmés formulava sempre la mateixa pregunta inicial als infants: què voleu ser en esser grans? Apareixien les desfilades clàssiques, bàsicament de professions liberals i altres oficis, però mai va trobar un
sol alumne que a la pregunta respongués: pagès! A continuació, després d'una projecció sobre temes agrícoles i mediambientals, es visitava la finca i, en acabar el recorregut, novament a la sala d'actes, Jaume Galmés reformulava la pregunta inicial: quants n'hi ha que voldrien ser pagesos? La resposta era automàtica: més de la meitat dels estudiants aixecaven la mà!
A l'escrit publicat a La Paraula, al qual ens hem referit abans, es feia referència als més de 20 anys de contribució de Sa Canova al prestigi de la Caixa de les Balears i es destacava el fet de ser una de les obres socials més rendibles, amb un cost ridícul i una projecció pública majúscula. Ara, amb la irracional i suïcida política de vendre les cases i anar a lloguer, Sa Canova pot ser objecte de venda per part dels mals gestors que estan procedint a la liquidació total de Sa Nostra. No serà ni en el nostre nom ni amb el nostre vot, però tot apunta que la insensibilitat i l'absència absoluta d'humanisme, amara avui els òrgans rectors de la que va ser l'entitat líder de Balears. 

La mort de Jaume Galmés és tot un cant d'acompanyament de dol per Sa Canova i, simultàniament, constitueix un doble In Memoriam.

Descarregar en PDF - Català

dijous, 4 d’octubre de 2012

RECURSOS INHUMANS (II)

Circular 105/2012

A la carta que, des del nostre equip de feina es va remetre als Consellers del BMN, hi havia un enfilall de preguntes que, talment la resta de l'escrit, no ha merescut cap resposta; la cortesia de l'acusament de rebuda, si més no. Les tornam a formular:
¿Qué valor añadido ha proporcionado el Área de RRHH al proceso de fusión? ¿Cómo ha colaborado en establecer la cultura interna que debería marcar la evolución empresarial? ¿Está comprometida en la integración indolora de las organizaciones origen, de forma que las personas vivan con la menor incertidumbre posible el proceso? ¿A qué se debe tanta rumorología y por qué no se le ha puesto coto? ¿Acaso no interesa establecer unos canales de comunicación sólidos, rápidos y directos, tanto para las noticias buenas como para las no tan buenas? ¿Qué marco de nueva relación empresa-empleado ha propuesto RRHH y qué valores y actitudes se están promoviendo entre la plantilla? ¿Se conforman Vds. con un empleado leal y obediente centrado en su tarea o desearían un empleado “socio profesional”, comprometido con valores profesionales y objetivos empresariales, inquieto y con ganas de aportar? ¿Se ha ganado en credibilidad y ascendencia sobre la plantilla? ¿Se ha actuado, en definitiva, en el sentido de favorecer el éxito del proceso de integración?
Entenem que no donin resposta a cap qüestió, perquè qui no té criteri propi, ni ha elaborat un pla d'actuació, ni té el control de les polítiques, ni capacitat de decidir no pot respondre. Aleshores, qui dirigeix l'Àrea de Persones del BMN? Per a segons què n'Egea, i per a segons qualsevol. Per a les coses dolentes, passen el mort per avall. Un exemple, recent i desafortunat, és la carta que el Coordinador Territorial RRHH (abans Director de Recursos Humans de Sa Nostra) ha enviat a les direccions de les oficines on els empleats suspesos tenen els comptes. L'escrit emplaça els directors a contactar amb aquests empleats, suspesos gràcies a l'acord BMN-UGT-CCOO, per tal que els informin del cost que els suposarà diferir el pagament de capital dels préstecs. Unes despeses extravagants i abusives gràcies a l'acord indicat. L'escrit afegeix que recordin a les víctimes que si desitgen carència dels préstecs que no són de Conveni, s'aplicaran “las condiciones generales establecidas a los clientes”.
Allò que no diu l'escrit és quina recompensa percebran els directors de les oficines per fer una funció pròpia de la Direcció de RRHH? O és que transfereixen les atribucions i es reserven les retribucions? Només els hi fan parar les galtes? O és que l'objectiu és, com denunciàrem a l'anterior circular, eixamplar una trinxera entre els indis i els caps? Pretenen fer, com ja creuen haver aconseguit amb les direccions de zona, que les direccions d'oficina se sentin superiors i insolidàries amb les persones?
continuarà
Notícia publicada a El Confidencial (http://www.elconfidencial.com):
BMN atrapa a las grandes fortunas de la región tras su nacionalización forzosa
Agustín Marco 01/10/2012  
Los resultados de los test de estrés de Banca Mare Nostrum (BMN) ya tienen unos primeros perdedores. Y con mucho pedigrí. Se trata de las grandes fortunas de Murcia, Granada, parte de Cataluña y Baleares que hace un año suscribieron una emisión de obligaciones convertibles, que hoy valen prácticamente cero.

El banco resultante de la fusión de Cajamurcia, Caixa Penedés, Caja Granada y Sa Nostra puso en marcha en octubre de 2011 una operación de recapitalización consistente en la emisión de 250 millones de euros en obligaciones convertibles en acciones. Ese importe representaba el 20% del capital de la institución y le permitía alcanzar un core capital del 9,2%, ligeramente por encima de lo exigido por la normativa del momento.
Aquella colocación fue vendida por BMN como un gran éxito gracias a “la gran demanda que ha generada”. Especialmente “por la participación de empresas basadas en las zonas naturales de BMN, que han querido materializar de esta manera su apoyo al banco”.  Entre los que adquirieron esos valores estuvieron los dueños de El Pozo, la familia Fuertes, y García Carrión, los propietarios de Don Simón, de la que BMN es accionista, según distintas fuentes. Los suscriptores no fueon desvelados. Un respaldo que ahora se ha vuelto una trampa.
Los 2.200 millones que requiere el grupo financiero presidido por Carlos Egea (Cajamurcia) es más del doble de su capital actual, por lo que la dilución a los que compraron aquellas obligaciones es prácticamente del 100%. Las condiciones de la emisión aseguraban que los compradores gozarían de una protección antidilución en “las circunstancias y términos previstos en la legislación vigente y conforme a la práctica habitual en este tipo de operaciones”. 
No obstante, y a falta de conocer esos detalles que no se concretan, como ha ocurrido en otros casos de empresas cotizados, los suscriptores suelen verse afectados de forma directa. Sobre todo a partir de ahora, ya que la inyección de capital público estará supervisada por la Comisión Europea. Las autoridades de Bruselas ya se han manifestado en contra de rescatar a los inversores. Al contrario, aboga porque asuman las pérdidas, como ha ocurrido con las preferentes.
Esos títulos, que ofrecían un tipo de interés del 8%, vencen en diciembre de 2014, momento en el que BMN tiene que hacer obligatoriamente la conversión. El valor atribuido a las acciones ordinarias de BMN a efectos de conversión es de 2,89 euros por acción. La entidad se comprometió a que las obligaciones cotizaran desde el momento de su emisión en el mercado  Euro MTF de la Bolsa de Luxemburgo para dotarlas de liquidez, pero a día de hoy no tienen ningún cambio. Cada obligación tenía un precio de 150.000 euros.
Los gallegos, también pillados
Los murcianos no son los únicos que van a ver en problemas su inversión. La situación es parecida a la aportación de capital que hcieron las grandes fortunas gallegas en diciembre de 2011. Casi todos los grandes empresarios de la zona, con la excepción de Amancio Ortega, desembolsaron 70 millones de euros, que hoy valen cero. José Maria Castellano, el presidente de la caja gallega, les ha había pedido 150.
Entre los perdedores de BMN también está el Estado, es decir, el contribuyente, ya que el Fondo de Garantía de Reestructuración Bancaria (FROB) le inyectó algo más de 900 millones de euros para ayudar a la fusión de las cuatro cajas. La dilución es también considerable.


Descarregar en PDF - Català

dimecres, 3 d’octubre de 2012

RECURSOS INHUMANS (I)

Circular 104/2012


No en saben o ho fan aposta? Aquesta pregunta és purament retòrica, perquè saben bé que ho fan aposta. Hi ha un conjunt de normes bàsiques en la gestió de persones que són de manual. No cal tenir la llicenciatura en RRHH, ni ser un psicoanalista, ni doctor en Dret Laboral per discernir quines són les polítiques més racionals que, a més d'afavorir la pau social i l'harmonia laboral, milloren la productivitat.
A les properes circulars analitzarem, amb exemples concrets, els errors més greus que comet la Direcció del BMN, amb l'assentiment actiu i col·laboracionista d'uns teòrics representants dels treballadors i de les treballadores. La quantitat d'errors és tan enorme que, per força, es veu una intencionalitat clara de malmenar les persones.
La primera constatació que s'adverteix és l'alt nivell d'insatisfacció laboral de tota la plantilla. Fins i tot els maltractadors, que obeeixen cegament les instruccions de la Direcció, estan insatisfets, perquè saben que el seu paper no té gaire més futur que  el dels mocadors de paper: usar i tirar! Un axioma en el món empresarial és que una persona satisfeta en el lloc de feina millora espectacularment l'eficàcia i, amb ella, la rendibilitat. En el sentit contrari, quan una persona fa feina insatisfeta els resultats són molt més negatius. No només això, sinó que la insatisfacció genera inestabilitat laboral i emocional. Tot plegat, genera una atmosfera irrespirable amb els companys de feina i, per descomptat, perjudica la bona atenció als clients.
(...) 


Descarregar en PDF - Català

dimarts, 2 d’octubre de 2012

LLAGOSTA O CRANCA?

Circular 103/2012

A Menorca, fa dos caps de setmana, previ anunci de visita i com els predicadors d’un temps en fer la capta, es presentaren uns comissionats a comissió. Naturalment les característiques de Menorca, més que per ser Reserva de la Biosfera per la seva gastronomia, conviden a fer-s’hi present en divendres per aprofitar el week-end.
Visitaren les oficines, de la mà d’un ambaixador de la Direcció: un no-membre dels comitès d’empresa[1]. Amb una barra i un cinisme sense enfront, s’aprofitaren de la paciència, la cordialitat i la bonhomia de la plantilla. La intenció era fer por[2], amb contes de llops i reformes laborals. Un dels visitants (ccoompany del Penedès) s’exaltava quan algú li rebatia les consignes de la Direcció que feia seves: “Tota la culpa és d’UOB i de la plantilla de Sa Nostra que els vota”, “La plantilla de Sa Nostra és el lastre (sic) del BMN i ara, amb el Popular, encara serà pitjor”, “L’absorció del BMN per part del popular ja està signada i és irreversible; no té marxa enrere”, “El problema és que Sa Nostra té un Pacte d’Empresa massa bo i un Pla de Pensions molt superior a la resta”... Com quedem? No era tan dolent?
L’explicació del bloqueig del BMN als acomiadaments pactats de les Balears és de sainet[3]! Els criteris empresarials, l’optimització de recursos, les raons objectives, la competitivitat i l’eficiència no compten. La insensatesa del bloqueig, per obra i gràcia d’una Direcció orgullosa i prepotent que sacrifica la millora del compte de resultats i evita racionalitzar la plantilla per estimular una guerra sindical és culpa de... UOB! Sort que, a Menorca, no parlaren de qui va ser l’assassí de Kennedy.


El seu recital apocalíptic, oficina a oficina, va ser una mala imitació de Nosferatu. Només varen venir per dir-nos que la cosa està malament? Per acusar UOB de tots els mals del món mundial? Aquest era l’objectiu de les seves visites? Molt bé, gràcies! Ara ja sabem que la cosa és fotuda i que hem de matar UOB. Dit això (que tothom ha escoltat mil vegades en la voz de su amo), ens han dit mai els sindicats lacais de la Direcció què faran ells per defensar la plantilla? Qualque dia parlaran en positiu per mostrar el seu full de ruta? O és tan irracional com la seva trajectòria de criticar un Pacte d’Empresa i un Pla de Pensions que, de cop, són “massa bons”? Quina serà la seva estratègia? Anunciar vagues contra una proposta infumable de la Direcció que després signen i justifiquen? Atacar l’únic sindicat que no ha claudicat a les pretensions directives? Escampar les frases-consigna de l’empresa? És aquesta la raó de ser dels sindicats: defensar retalls de drets laborals i defensar l’oprobi empresarial? Dels sindicats grocs, sí!
En la seva línia discriminatòria, no només justificaren, sinó que defensaren que la reducció de personal s’apliqui sobre els joves, perquè és més barat a l’empresa. Ja que eren a Menorca, on el cost de la vida és, com a Eivissa i Formentera, superior al de Mallorca que ja és molt superior al de la Península, els visitants podrien haver explicat a la plantilla com és que varen acceptar deixar a disposició empresarial el Complement de Residència. També podrien haver criticat un poc les polítiques directives que han esfondrat les caixes (encara que la gran culpa és d’UOB) i, el comissionat que procedia de Caixa Penedès, també hauria pogut referir-se a les darreres jubilacions milionàries dels directius de la seva entitat, actualment en els tribunals. Clar que... els seus representants en els òrgans de govern varen donar el vist-i-plau! És això que fan? Directius blindats i remers baldats?
UOB mai no acusa en abstracte, sinó amb dades certes i fets provats. Ja en poden fer de voltes! Ja en poden escampar de mentides directives! Ja en poden inventar de culpes per penjar a qui no accepta profanar la legalitat vigent ni regalar drets laborals aconseguits amb molt d’esforç, molts d’anys de lluita i, en més d’un cas, a canvi de negociar quid pro quo. En tot cas, com que aquestes comissionades visites pastorals patrocinades per la Direcció continuaran, podríem haver fet la gracieta de titular aquesta circular QUE VE EL CCOOCCOO!, però el discurs de la por que fomenten és un fracàs estrepitós, gràcies a que la nostra plantilla no va de romanços i ja ha vist quina ha estat la seva aportació històrica. En comptes de por, fan rialles!
La plantilla de Menorca va quedar amb una pregunta a l’aire que ens han traslladat i hem d’admetre que no els hi hem sabut respondre: què volen, aquesta gent? Clar que ells, aquesta gent, no varen respondre les preguntes de la plantilla menorquina o, si ho feren, va ser com sempre fan: amb circumloquis abstractes. No saben on són, ni cap a on van, ni que passarà, ni si ens podran defensar. No tenen més projecte que continuar submisos i agenollats adorant l’anyell d’or patronal. Tanmateix, la pregunta vertaderament important per a ells, els hi va fer el cambrer del restaurant quan els va veure la fesomia de corbs afamegats: llagosta o cranca? De part nostra, els hi recomanaríem llagosta. Així no practicarien el canibalisme, perquè ells, talment com els crancs, caminen per enrere!



[1] Quin paperillo i quin teatrillo! Josep Capó Balcells no va sortit escollit a les eleccions (ocupava el 7è a la llista de CCOO d’oficines, i el resultat electoral d’oficines va ser UOB 18, CCOO 3, UGT 2). Per tant, d’acord a la legislació vigent, no disposaria de crèdit horari per realitzar funcions de representació sindical. Si té crèdit horari podria ser perquè és delegat LOLS, però també hi ha un màxim de delegats establert per llei, per sindicat i centre depenent del percentatge assolit a les eleccions. Suposam que s’està complint la llei, que no es permet fer ús d’hores pirata i que no hi ha discriminació sindical? Si no fos així, s’estaria cometent un delicte molt greu i fomentant el Divide et impera. Això tendria un nom: sindicalisme groc!
[2] Prou d’amenaces innobles! (Lluís Llach)
[3] Un dels visitants es presentava amb el llinatge Cartanyà. Els qui vàreu suportar el serial Lo Cartanyà de TV3, ja us podeu fer a la idea. Els seus pronòstics meteorològics no varen fer forat a Menorca. Allà, qui més qui menys, sap aguantar bé la Tramuntana i els caps de fibló!
(...)


Descarregar en PDF - Català