Traductor

divendres, 28 de juliol de 2017

Molts d'assumptes mereixen atenció: volem una Mesa Laboral!

Circ. 2017/52
Circular en PDF

Correspondència UOB


-------- Mensaje reenviado
--------Asunto: solicitud Mesa Laboral
Fecha: Thu, 27 Jul 2017 14:18:26 +0200
De: Unió Obrera Balear
Organización: Unió Obrera Balear
Para: Manuel Nañez Perez
CC: ...

Benvolgut senyor,
Us trametem els punts que sol·licitam, des d'UOB, de tractar a la major brevetat possible en una propera Mesa Laboral, atesa la quantitat i qualitat de les qüestions.
Att.,
Per Unió Obrera Balear

- renovación anual excedencias 50%
- casos de antigüedad no liquidada (art. 42.6 y Disp. Adic. 3ª CC)
- compensación MIFID II en BMN
- plus variable Convenio 2016
- Bankia:
-- comisión de servicio entre empresas (ampliar información)
-- noticia periódico 'Ultima Hora', "Bankia despedirá a los trabajadores menos productivos de
BMN"

dijous, 27 de juliol de 2017

EL LLENGUATGE ELS DELATA: JA HAN TRANSIGIT?

Circ. 2017/51
Circular en PDF
Aquesta setmana hem vist amb molt de recel una comunicació conjunta del sindicat SESFI (implantat a BMN, hereu dels sindicats d’empresa de Caja Granada, Caja Murcia i Caixa Penedès) i de l’associació ACCAM (‘els Cuadros’, implantada a Bankia) perquè s’hi destil·la un perill cert i imminent per a la plantilla de les Illes Balears (ep!, i Canàries). Anem a pams.
En l’àmbit formal hi detectam incoherències. Ens hem perdut alguna cosa o és que són poc (o gens) transparents? Com s’entén, si no, que no hagin comptat els delegats de CSICA-Bankia (ara ASIP) dins la representativitat conjunta que esmenten? Això, ens ho demanam, perquè SESFI (Sindicato de Empleados del Sector Financiero) està federat a FINE (Federación Fuerza Independencia Empleo). I CSICA (Federación de Sindicatos Independientes de Servicios Financieros), que té implantació a Bankia i, recordem-ho, és un dels signants del Conveni Col·lectiu de Caixes, també està federada a FINE.
SESFI ha canviat, al seu logo, de “federado en CSICA-FINE” a “federado en FINE”. FINE, per resumir-ho, vol ser al sector ‘banca’ la CSICA del sector ‘caixes’. Frissen de liquidar el nostre sector, o de posar l’estora vermella als grans banquers, com han fet en el passat als directius enterradors de les caixes? Seguint amb les incoherències no explicades, l’associació ACCAM està federada a FECFA (Federación Española de Cuadros y Profesionales de Servicios Financieros y Administrativos). Acabaran aquests també dins el desori de FINE? O seran els de SESFI que acabaran dins els Cuadros? Canviaria res? Tot aquest rocambolesc ball de sigles, respon a interessos de dirigents sindicals o a interessos col·lectius? Al manteniment de cadires o al manteniment dels drets laborals? A la voluntat de generar un altre sindicat megalòman o a garantir una acció sindical efectiva i eficaç?
En l’àmbit dels objectius i les propostes d’aquesta confluència és on detectam el major perill i on la lectura entre línies d’aquest llenguatge sindical ‘de laboratori’ resulta altament preocupant. Per exemple, quan diuen que utilitzaran “todos los recursos al alcance para evitar la destrucción de puestos de trabajo”, els falta afegir la qualitat ‘legales’. Hom pot pensar que se sobreentén, però l’experiència assolida en els anys de BMN ens fa ser desconfiats. Tots recordam com es varen signar els acords d’externalizació de BMN a Energuia Web i Docout, impugnats per UOB, depurats per frau de llei, primer per l’Audiència Nacional i després pel Tribunal Suprem. “Ha quedado acreditado, hasta la saciedad, que la finalidad perseguida por las empresas no fue nunca la de garantizar los empleos, sino todo lo contrario”, han deixat escrit els tribunals en demolidores sentències!
Quant a mantenir el “mayor número posible de empleos en la red comercial y en las sedes de SSCC de los diferentes territorios”, què volen dir? Ja assumeixen que hi haurà acomiadaments arreu? Com poden escriure això si encara no s’ha informat de res concret a la representació laboral? Per què creen alarma? Quin perill, aquests representants que ja ‘adoben el terreny’! Quant al cas de les seus centrals territorials, per què no varen lluitar això mateix que demanen ara quan es va formar BMN? Per què no es podien mantenir uns serveis centrals en cada territori coherents amb les plantilles d’origen? Ben al contrari, els sindicats majoritaris de BMN (i SESFI n’és un), signant allò que volia la Direcció, varen empènyer molts de treballadors a l’abisme, tot privant-los de desvincular-se amb les condicions que tenien pactades amb l’ERO de Sa Nostra i transvasant places de desvinculació a altres geografies. Molta de gent va haver de partir amb un lamentable “mutuo acuerdo” sense possibilitat d’atur, ni de Conveni Especial amb la Seguretat Social, ni de rescat del Pla de Pensions. Els tribunals de justícia han acabat donant la raó (amb interessos!) a les persones que varen lluitar per una desvinculació que tenien compromesa. Amb el temps, la Direcció de BMN va creure oportú que la seu central de Palma només havia d’allotjar un ‘servei central’ del banc. I encara se’l varen carregar amb l’infaust acord amb Energuia Web. A Bankia també es varen signar acords d’externalizació molt semblants, també en frau de llei, amb l’oposició de CGT.
El punt més preocupant del comunicat conjunt de SESFI i ACCAM és el de la ‘mobilitat funcional i geogràfica’. Si defensen aquesta mesura davant qualsevol altra de reducció de plantilla, no convindria que fessin esment al fet insular, ja que ambdues entitats tenen molts de treballadors fent feina als arxipèlags balear i canari? Ja saben què és una illa o seguiran com fins ara, posant límits radials en ‘centenes de kilòmetres’ quan aquests radis ens porten enmig de la mar? Tornaran a aixecar la limitació que estableix el Conveni Col·lectiu de Caixes (com varen fer al 2012, al 2013 i al 2014 a BMN)? El Conveni diu que cal l’acord entre empresa i treballador per assignar a aquest un destí fora dels límits geogràfics de la seva illa. Què pretenen?
Prou subterfugis, mitges tintes i paraules al vent: des d’ara, emplaçam tots els sindicats a afirmar públicament i amb rotunditat si defensaran les limitacions a la mobilitat geogràfica que estableix el Conveni Col·lectiu de Caixes i, en particular, la del límit geogràfic d’una illa! Això sí que seria una autèntica ‘protecció de les famílies’ dels treballadors!
Quo vadis, UGT?

Com és que l’altre sindicat majoritari a BMN, aquest amb implantació als Comitès de les Illes Balears, encara no ha recomanat públicament la reclamació de l’antiguitat pendent de liquidar, contràriament al que hem publicat altres sindicats, en defensa dels treballadors, per evitar prescripcions de quantitats? Firmen una cosa al Conveni Col·lectiu que després no volen defensar dins l’àmbit de l’empresa? Què passa amb UGT a BMN? A qui fan el joc?

dijous, 20 de juliol de 2017

Correspondència UOB (MiFID II)

Circ. 2017/50
Circular en PDF
Adjuntam còpia del correu electrònic acabat de remetre a les Direccions d'Àrea de Relacions Laborals i Gestió de RRHH, departament de Formació, i als sindicats membres de la Mesa Laboral de BMN.

Adjuntamos copia del correo electrónico que acabamos de remitir a las Direcciones de Área de Relaciones Laboralesy Gestión de RRHH, departamento de Formación, y a los sindicatos miembros de la Mesa Laboral de BMN.
____________________________________________________________________
Buenos días,
Hemos sabido que en Bankia se ha llegado a un acuerdo de compensaciones en el tema de Mifid II (acreditación de asesoramiento), firmado por todas las secciones sindicales con la excepción de CGT. Se trata de compensaciones en forma de días libres, puntos PDP-Bankia y pagos de reacreditaciones.
Dado que en BMN dejamos el tema en suspenso a la espera de un acuerdo sectorial (vid. acta de Mesa Laboral de 15 de marzo, punto 1) que no tiene visos de llegar a término, creemos que ha llegado el momento de retomar las negociaciones en el ámbito de BMN, por lo que de nuestra parte instamos la convocatoria de una Mesa Laboral para tratar, entre otras cosas, este tema.
Atte.,
Unió Obrera Balear

dimecres, 19 de juliol de 2017

Els anticonstitucionals

Circ. 2017/49
Circular en PDF



CIC impugna, per anticonstitucional, l’article 43.3 del Conveni Col·lectiu de Caixes!

El judici se celebrarà el 17 d’octubre a l’Audiència Nacional

Les recents reformes laborals (ep, d’un color i d’un altre!) han malacostumat els sindicats megalòmans. Tant que es dobleguen a les exigències patronals, deuen creure que amb la negociació col·lectiva poden assolar tots els drets laborals? Que poden disposar de tot, capolant drets constitucionals?

Com ja vàrem informar des d’UOB, els sindicats valents i lliures implantats a Caixabank, Foro-CIC, FESIBAC-CGT i SIB, varen guanyar una demanda contra l’empresa i el tripartit signant del Conveni Col·lectiu de Caixes, CCOO, UGT i CSICA.

El fallo contingut a la sentència de l’Audiència Nacional SAN 85/2017 diu:

...declaramos el derecho de los trabajadores afectados a que les sea abonada la parte variable consolidada y generada, entre el 1 de enero al 12 de agosto de 2016, restringiendo en todo caso la aplicación del art. 43.3 del Convenio a la parte variable correspondiente de manera proporcional al periodo entre el 13 de agosto de 2016 y el 31 de diciembre de 2016...

I als fonaments de dret, tot referint-se al recent Conveni Col·lectiu de Caixes signat per CCOO, UGT i CSICA, s’hi diu:

...dicha regulación [sí, el Conveni!] incurre en un supuesto de retroactividad proscrita por el art. 9.3 CE, ya que el plus tanto en su componente fijo como en el variable se encontraba devengándose plenamente a lo largo del año 2016 hasta que el Convenio Colectivo concluido en fecha 30-6-2016 alcanza eficacia general esto es, hasta el día de su publicación en el BOE, siendo el art. 43.3 del mismo una norma que establece una retroactividad restrictiva de derechos ya generados y por, ende proscrita por el art. 9.3 CE.

CIC (també CGT) ja ha iniciat accions tendents a aturar les prescripcions i poder recuperar per a tots els treballadors de les entitats del sector la part del Plus Variable que els ha estat furtada per la regulació anticonstitucional impulsada per la patronal i CCOO-UGT-CSICA. També s’han fet accions a BMN, on ja s’han celebrat dos actes de conciliació al SIMA de Madrid, ambdós sense acord quan ja era coneguda la referida sentència de Caixabank. Mantenella y no enmendalla! Però calia esmenar la font del problema i, per consegüent, CIC ha impugnat l’article 43.3 del Conveni Col·lectiu de Caixes, que diu el següent:

3. Excepcionalmente durante el año 2016 únicamente se abonará la parte fija del plus convenio, no abonándose cantidad alguna en concepto de parte variable, teniendo por tanto esta previsión efectos retroactivos desde el 1 de enero de 2016 y eficacia plena desde la firma del presente convenio colectivo.

Que vulnera l’article 9.3 de la Constitució Espanyola:

3. La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquía normativa, la publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurídica, la responsabilidad y la interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos.

Restam a l’espera d’un pronunciament oficial de la Comissió Mixta Interpretativa del Conveni Col·lectiu sobre el particular, de la que formen part CCOO, UGT i CSICA que, si els resta gens de sentit comú, haurien de posicionar-se públicament i immediata a la trinxera de la dignitat.

dimarts, 18 de juliol de 2017

A favor de la selecció 'interna'... amb garanties!

Circ. 2017/48
Circular en PDF



La Direcció de RRHH de BMN ens va convocar a una reunió d’urgència, dilluns passat, a les 12.30 hores per videoconferència, per parlar d’un tema relacionat amb la fusió amb Bankia. Connectats des de la seu de Palma. Dels Comitès de les Illes Balears, només varen assistir-hi tres membres de la UOB (els companys d’UGT i de CCOO degueren delegar en els companys de Múrcia i Granada) que, després, informaren de seguida els nostres delegats del Comitè de Madrid.
Quan va començar la reunió va prendre la paraula el director de Gestió de RRHH, que va explicar el següent:
  • Bankia necessita amb urgència incorporar entre 10 i 15 persones en diferents departaments relacionats amb l’àmbit regulatori: tecnologia; compliment normatiu; control global del risc; reporting, scoring...
  • La idea inicial de Bankia era dur a terme contractació externa
  • BMN ha demanat que aquestes places puguin ser proveïdes amb treballadors voluntaris, dels seus serveis centrals, que actualment estiguin fent feina en aquests quatre àmbits
  • En els serveis centrals de BMN hi ha 107 persones potencials candidates (4 d’elles, a Palma)
  • Es contactarà amb aquestes 107 persones i se les oferirà d’entrar, voluntàriament, a formar part d’un procés de selecció per anar a fer feina als departaments corresponents de Bankia, als seus serveis centrals de Madrid
  • Fins que no se celebrin les assemblees generals, no és possible el traspàs de treballadors d'una empresa a una altra, de manera que es recorreria a una “comissió de servei entre empreses”
  • En el futur (possiblement, al setembre) s’entrevistarà tota la resta de plantilla dels serveis centrals, de cara al proveïment d’altres places

En el torn de paraules, que estava a punt de quedar desert (hi ha sindicats que sembla que han perdut el remuc), UOB va demanar que el procés de selecció fos transparent i obert a tots els treballadors. La Direcció va reiterar que en el futur s’entrevistarà tota la plantilla, però ara no hi ha temps de fer un procés que abasti 600 treballadors perquè hi ha una necessitat concreta a cobrir que no admet demora.
Hem d’advertir que no sabem què és la "comissió de servei entre empreses". La Direcció va afirmar que era una figura perfectament legal, però fins que no tinguem més informació, UOB manifesta la més absoluta reserva sobre el particular. Seguirem informant.

Quan BMN també demanava ‘voluntaris’...


En temps del SIP-RIP, la ‘societat central’ (o sigui, Egea y sus muchachos) demanava voluntaris per anar a fer feina als serveis centrals de Madrid. El missatge era convenientment enriquit per les direccions d’àrea de Sa Nostra, que s’encarregaven de situar la por en la mesura justa perquè aflorassin prou ‘voluntaris’ per omplir llocs de treball a La Villa. Mesos abans, l’aleshores ‘número u’, Pau Dols, en els seus sermons a la plantilla en què defensava les bondats del SIP-RIP, deia que si algú dels Serveis Centrals volia progressar, li convenia de partir cap a Madrid, on es varen arribar a dotar uns Serveis Centrals de ‘gran banca’, amb diferents seus i un gastòrum d’escàndol. Eren temps d’ostentació i d’amagar que BMN era una entitat de mig pèl. Recordau quan ens deien que BMN havia de comprar Banco de Valencia?
Tot aquell procés de captació de treballadors per als Serveis Centrals es va fer a esquenes de la representació laboral. A alguns treballadors els donaven a signar novacions contractuals, sense informar els respectius Comitès d’Empresa, tot i l’afectació de drets laborals i la transfiguració dels seus complements salarial. Altres treballadors simplement eren desplaçats i romanien a Madrid amb despeses pagades, sense perdre vinculació amb el lloc de treball i territori d’origen i sense tocar-los l’estatus laboral i contractual. Ni transparència ni equitat: l’estil BMN.
Ara, sota els auspicis de Bankia, entitat en què es dissoldrà BMN en els propers mesos, tornen a demanar ‘voluntaris’. Hi ha un lleuger canvi en les formes, perquè ara informen la representació laboral. No volen posar en perill la fusió per una manca d’informació. Restarem atents, però, per discernir si n'amaguen alguna al darrera.

Ara és el moment d’afiliar-se a la Unió!

L’exemple de fa 800 anys de la nostra bella metàfora de la Mata de Jonc que, any rere any, recordam a la plantilla, ens vol dir que, individualment, tothom és fràgil, feble i susceptible de sucumbir a la pressió. En canvi, la unió i la informació que compartim entre nosaltres, ens fa forts. Els solitaris són vulnerables, els solidaris són resistents. Qui camina tot sol i té un problema no tendrà al costat qui li brindi auxili.
Hi ha moltes de raons per justificar l’afiliació. Una altra metàfora és l’assegurança del cotxe. És evident que es pot circular amb un vehicle sense assegurar, però el risc és gran i, tanmateix, els accidents no depenen exclusivament de la nostra prudència. Igualment, una persona assalariada que no està afiliada a un sindicat pateix d’un risc laboral molt gran. No només en situacions personals de conflicte, sinó també en situacions col·lectives no desitjades. En cas d’una fusió, per exemple, hi ha uns drets preferents superiors que afavoreixen les persones afiliades.
Unió Obrera Balear ofereix seguretat i compromís. La millor assistència en tots els ordres. La garantia d’èxit en tots els processos: en l’àmbit judicial, en el social i, evidentment, en el sindical. Afiliar-se a la UOB és tenir veu i vot en les meses de negociació en què es decideix el nostre futur laboral, participar directament en el disseny de les propostes i tenir dret a optar a les llistes electorals. Però, sobretot i part damunt de qualsevol consideració, afiliar-se a la UOB és sentir la tranquil·litat que confereix fer feina amb la solidaritat d’un gran equip de persones.

dilluns, 17 de juliol de 2017

Fracció de trienni no liquidada: bones noves de l’Audiència Nacional!

Circ. 2017/47
Circular en PDF

L’Audiència Nacional ha estimat la demanda de conflicte col·lectiu de CCOO, a la que es va adherir UOB (amb presència activa de la nostra assessoria jurídica a la vista oral), contra BMN. Recordem el que dèiem a la circular 2017/42, de 20 de juny: BMN és l’única entitat del sector on la Direcció, en un dels seus mantenella y no enmendalla habituals, no ha liquidat als treballadors que meritaven
antiguitat a la data de suspensió (01-06-2013) el trienni que tenien pendent de perfeccionar. Aquest és un dels arguments clau de la sentència de La Sala, perquè posa en evidència quina era la voluntat dels negociadors del recent Conveni Col·lectiu: substituir l’actual plus d’antiguitat per una altra cosa que encara no se sap, “objetivo confeso de los negociadores en curso”, diu la sentència. Llegint-la, sobta i preocupa que patronal i empresa, i sindicats majoritaris, CCOO, UGT i CSICA (SESFI a BMN), hagin estat incapaços de posar-se d’acord per evitar el litigi a BMN (cosa que pretenia UOB tot instant reiteradament a la negociació), més encara havent passat per la Comissió Mixta Paritària del Conveni Col·lectiu, en una cosa que els mateixos actors varen signar per a tot el sector! Què passa
amb els sindicats a BMN?

Emplaçam la Direcció de BMN (i, ara, també la de Bankia) a deixar de fer el ridícul, a no recórrer la sentència SAN 110/2017 i a pagar d'immediat la fracció de trienni que correspongui als treballadors afectats. D’altra banda, emplaçam els “negociadores en curso” a explicar per què (i per a què) pretenen substituir el plus d’antiguitat. Passa d’hora que ens ho contin a tots els treballadors del sector! També seria d’agrair que els successius acords que signin tots plegats, patronal i sindicats complaents, tinguin una redacció que proporcioni seguretat jurídica, i no tot el contrari.

Recordau que en la nostra circular 2017/42 també aportàvem un escrit per segellar a RRHH per evitar, cas de recurs de BMN contra aquesta sentència, perdre mensualitat rere mensualitat les quantitats que ja haurien d’haver estar abonades en forma d’increment del plus d’antiguitat. Els treballadors afiliats a la UOB ens podeu enviar dues còpies de l’escrit adjunt a la nostra circular de
20 de juny, per valisa a “UOB”, i el sindicat farà la gestió davant RRHH.